L’Associació Cultural Amazigh de Roses va celebrar al Teatre Municipal una festa de benvinguda del seu nou any 2969 amb música, cultura i gastronomia
Amb una hora de retard amb l’horari previst l’Associació Cultural Amazigh de Roses va començar la festa de celebració del seu nou any 2969. Una festa que es va iniciar amb els parlaments del president de l’entitat amazigha, Ali Taouil, l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, la diputada al Parlament de Catalunya per ERC, Najat Driouech, i el portaveu republicà al consistori rosinc, Joan Plana.
Mindan, Driouech i Plana van agrair la invitació en una acte tant important pel poble amazigh com és la festa del nou any, assenyalant la diversitat cultural que es viu a Catalunya amb la celebració d’aquesta efemèride i destacant les similituds de dos pobles tant llunyans geogràficament com és el poble amazigh (nord d’Àfrica) i el poble català.
Tot seguit dels parlaments, l’escriptora amazigha, Asmaa Aouattah, va presentar el seu llibre ‘L’etern retorn’, presentació que va donar pas a la festa pròpiament dita amb la música càrrec de Ba Rachid, Ismael Balouch, Abdalkadar Ariaf, Tifyur i Hicham Bouboud de Girona.
El Teatre Municipal de Roses, lloc on es va celebrar, es va emplenar gairebé d’assistents, la majoria d’origen marroquí i amazigh, on no van faltar alguns dels regidors de l’equip de govern de l’Ajuntament, amb l’alcaldessa al capdavant, i els edils d’ERC.
Una massiva assistència de públic, superior a altres anys, que ha emplenat al president de l’Associació Cultural Amazigh de Roses, “estic molt content, enguany ha vingut més gent, però sobretot gent de fora, de les comarques gironines, de Barcelona, de Tarragona, de Lleida, d’Alemanya, d’Holanda, de Bèlgica i del nord del Marroc, de veritat, no esperava que vingués tanta gent”, va afirmar Ali Taouil, el qual va haver d’interrompre el seu discurs, fet íntegrament en àrab, a causa de l’emoció, “sí, ha estat quan parlava de tota la gent que, al llarg de la història, ha volgut eliminar la nostra cultura, el nostre idioma, però al final, tot i el patiment i la mort de moltes persones, i moltes del meu poble que estan actualment a la presó, la cultura i l’idioma amazigh continuen vigents avui dia”.
En aquest sentit, Ali Taouil va afirmar a ViladeRoses que “hi ha moltes similituds entre el poble amazigh i el poble català, ja que es parla molt de democràcia, però la veritat és que Democràcia és una paraula que surt de la boca tant del Govern espanyol com del Govern del Marroc, però, en realitat, quan penses diferent a ells acabes a la presó”.
La festa va finalitzar amb un tast de productes de la gastronomia del poble amazigh.
Per què l’any nou 2969?
Tot i que el poble amazigh ha emprat des de fa segles un calendari solar que marca el ritme de vida de unes societats tradicionalment agràries, actualment, a diferència de nosaltres on l’any 2019 designa l’inici de l’era cristiana, la comunitat amaziga celebra el 2969.
Això és així des que al segle XX l’Acadèmia Berber de París va triar com a any d’inici del calendari amazic el 950 a. de C., data aproximada en la qual va ascendir al tron d’Egipte Sheshonq I, faraó d’ascendència amazigh que va iniciar la XXII dinastia.
El poble Amazigh
Amazic és el nom amb el qual es denominen els pobladors originals del nord d’Àfrica i als seus descendents. Segurament la majoria entendrà millor de qui estem parlant si utilitzen la denominació de berbers. Als imazighen (plural d’amazigh) no els agrada que es faci servir la denominació de berbers, ja que aquesta és pejorativa. «Berber» deriva de la paraula grega barbaroi, que era utilitzada per denominar a tots aquells que no parlaven grec i que, per tant, eren considerats bàrbars.
Els imazghen han estat sempre considerats els habitants originals del nord d’Àfrica. El seu territori s’estén des d’Egipte fins a Mauritània i des de la Mediterrània fins a les fronteres de l’Àfrica negra subsahariana. Diferents imperis han conquerit porcions de la Tamazgha històrica, començant pels fenicis i els grecs i més tard els romans, vàndals, bizantins, àrabs, turcs, francesos, britànics, espanyols i italians. Els imazighen han estat sotmesos a diverses creences religioses: els seus propis conceptes panteistics; els dogmes politeistics dels fenicis, egipcis, grecs i romans; i a les tres principals religions monoteistes: el judaisme, el cristianisme i l’islam. Des del segle XIII, la majoria dels imazighen professen la fe islàmica.
