Festa gegantera a la festa major de Roses

Festa Major de Roses 2013

La Vila Rosinca va acollir, el dia gran de la seva festa major, una espectacular trobada de colles geganteres

Festa Major de RosesLes gralles, les bandes de percussió, les colles geganteres, el Miquelets i Canoners de la Ciutadella van ser els protagonistes del dia de la festivitat de l’Assumpció de la Mare de Déu. Efemèride que se celebra al ben mig de la festa major de Roses.
I una celebració que van començar de ben hora, ja que a les 8:30 els músics  de les gralles i la banda de la colla gegantera van començar les Matinades per despertar al poble els gegants. Tot el matí voltant, primer per despertar a la gent, després a la plaça de l’Esglèsia on se celebrava dins el temple religiós l’ofici solemne de Festa Major. Tot seguit cap al teatre fins la celebració de la distinció del Dracma de plata. I així, fins a esperar el gran moment deles colles geganteres, batucades, grallers i bandes de percussió: la XVIII Trobada Gegantera de Roses amb una cercavila de colles geganteres i la companyia de Miquelets i Canoners de la Ciutadella.

Una trobada que va tenir lloc a les 6 de la tarda en el dia principal de la festa major de Roses on tenen lloc les activitats més tradicionals i culturals.

Festa Major de RosesFins a 11 colles geganteres acompanyades de les respectives bandes de gralles i de percussió es van donar cita a Roses. Colles provinents d’arreu les comarques gironines,  de Sarrià de Ter, Figueres, Lladó, Vilafant, Castelló d’Empúries, Port de la Selva, l’Escala, Vilafant i Palau-saverdera.

El punt de trobada es va establir, com ja és habitual, a la Ciutadella. I des de el recinte emmurallat les colles, precedides pels Miquelets i els Canoners de la Ciutadella, van portar a terme una desfilada pels carrers de la Vila rosinca.

Obria la comitiva la batucada Caixa de Trons, formació que es va crear ara fa 6 anys a Girona, al barri de Germans Sàbat i a on tots els seus components, uns 25, tenen entre 16 i 23 anys. Fa pocs dies van presentar els seus primers capgrossos, la Dana, en Galderic i la Lira. En Galderic és el patró dels pagesos, la Dana la seva dona, i la Lira és la representació de la joventut del grup.

Els seguia el Casal de la Gent Gran de Figueres. Un casal que també té la seva colla de, en Bernat, que representa a un ‘indino’ que va marxar a Cuba a fer fortuna i va tornar sent ric casant-se, a més, amb una cubana morena, la Conxa. Els gegants van acompanyats per un bon grapat de capgrossos i uns cavallets.

Darrera anaven els gegants de Palau Saverdera, els més entranyables, en Pep del Porró i la Maria de Cal Cep, que representen una parella de pagesos que es van conèixer en el moment en que tots dos volien tallar el mateix penjoll de raïm (l’amor està allà on menys ho pensem). Si mai ho heu fet, feu-lo a l’arribar a Palau, ja que aquests dos gegants estan representats en forma d’escultura a l’entrada del poble. En Pep del Porró i la Maria de Cal Cep van acompanyats de 4 capgrossos, en Bon Dia, la Bona Collita, la Trobada i en Raïm del Miracle, que va ser el que els va unir.

I en Baldiri, de Port de la Selva, tampoc hi va faltar en aquesta cita amb els seus amics gegants gironins. Baldiri, que porta el nom del patró del seu poble, representa un vell pescador. Con no té xicota, va acompanyat de dos capgrossos, en Luard i la Tuies, que representen uns personatges molt estimats que havien viscut al bonic municipi de Port de la Selva.

I els nostres veïns gegants de Castelló d’Empúries, en Ponç Hug i l’Adelaida, també van voler desfilar pels carrers de Roses.  Aquests dos gegants representen, com no podia ser d’una altra manera, els Comptes d’Empúries.

La colla Amics del Gegants de Sarria de Ter anava a continuació amb els seus gegants Cinto, Maria i Quimet. En Cinto és un treballador d’una fàbrica paperera i la Maria una noia de família benetant. L’amor de la parella es veu maleït per l’opoisició de la família d’ella i una mala jugada del destí: una riurada s’emporta el pont que els uneix. Un pacte amb el diable per reconstruir el pont i el cant d’un gall a mitjanit fan possible que l’amor de la parella triomfi.

La colla gegantera de Vilafant, anava a continuació amb en Cebrià i la Carme, dos gegants que, recordant el passat, són una parella que representa una família d l’època. El marit feia de rajoler i la muller li duia cada dia el dinar a la bòbila.

Els gegants de l’Escala desfilaven a en Peret i la Maximeta, construïts l’any 1988, representen un mariner i una pescadora. Ella s’encarrega d’apedaçar les xarxes. Els seus oficis comporten que tinguin la cara colrada pel sol i la tramuntana.

Els gegants de Lladó, la Carme i en Llambert també van assistir a aquesta trobada. Aquests gegants representen nobles amb indumentària de l’època de l’edat mitjana i els seus noms són en honor als patrons del municipi.

Festa Major de Roses 2013I en aquesta XVIII Trobada Gegantera de Roses va prendre part la colla dels gegants particulars de Figueres, amb en David i la Margarida. Aquest dos gegants són trets d’una col·lecció pròpia de gegants d’un jove figuerenc, Miquel Corney. El nom del gegant és un homenatge del germà del constructor, que es va morir. El nom de la geganta és tre de les flors que portaven abans.

I tancant la cercavila anaven, com no, els amfitrions, la colla gegantera de Roses, en Quimet i la Demètria acompanyats del gegantó Norfeu.

Els gegants de Roses són la representació en cartró-pedra dels protagonistes d’una bella sardana de Joan Maragall: L’Empordà. Aquesta sardana narra el naixement de la comarca de l’Empordà com una història d’amor entre un pastor, arrelat a la terra i la muntanya, i una sirena en representació del mar.

Si la Ciutadella va ser el punt de trobada i sortida de la cercavila, la plaça Catalunyava esdevenir com cada any, el punt d’encontre final de tots els gegants i les seves colles geganteres. Una arribada a la plaça que els Miquelets i els Canoners de la Ciutadella es van encarregar de que fos molt sorollós.

Després d’un breu ball de presentació dels gegants als assistents a la plaça, l’Ajuntament va fer entregar d’un obsequi a cadascuna de les colles per, tot seguit, celebrar una demostració de danses tradicionals a càrrec del Taller de Dansa Tradicional de Roses de Cristina Barceló i la música de la cobla Tres Quartans.