Mes de paraules

La festivitat dels pescadors de Roses té un convidat d’excepció, el nou conseller de Pesca de la Generalitat

Festivitat dels Pescadors de Roses
El mòssen Josep Gispert en el moment de la benedicció de la festivitat dels Pescadors de Roses

Jordi Ciuraneta, nou conseller d’Agricultura Ramaderia, Pesca i Alimentació, va participar de la tirada de l’art amb els pescadors de Roses

Festivitat dels Pescadors de Roses
El mòssen Josep Gispert en el moment de la benedicció de la festivitat dels Pescadors de Roses

Els pescadors de Roses van realitzar la sisena demostració de com es pescava antigament a la Vila amb la Tirada de l’Art, una modalitat que es feia des de la platja, “és una cosa molt maca recordar aquells temps i a nosaltres ens agrada, i jo personalment aquesta tècnica l’havia fet quan era molt petit, als anys 1947 i 48”, va afirmar Ferran Casals, un pescador jubilat que ahir va ser present a la platja de Les Botxes, on està el Cafè Si Us Plau, per recordar vells temps.

I un que també va ser-hi, però no per recordar vells temps sinó per conèixer de primera mà aquesta tradició dels pescadors de Roses, va ser el nou conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Jordi Ciuraneta, al qual li va semblar “molt bé” que els pescadors de la Confraria rosinca facin una demostració d’aquesta tècnica de pesca perquè, va assenyalar “el que configura el tarannà de la gent del mar són aquestes tradicions que són les nostres arrels”.
Ciuraneta va ser a Roses gràcies al patró major de la Confraria de Pescadors, Antonio Abad, que el va convidar a assistir a la festa del Pòsit, el qual va destacar del nou conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, que “si algú ens ha de donar un cop de mà és ell qui ho farà”. Abad va ser l’impulsor l’any 2009 de celebrar aquesta festivitat fent una demostració de tirar l’art destacant que aquest “és un dia de germanor de tots els pescadors, jubilats, les seves senyores, els seus fills, en definitiva, una festa entranyable per nosaltres, un dia de joia i de rauxa que es també ens convé, que el nostre dia a dia és molt dur”.

L’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, per la seva part ha volgut agrair als pescadors rosincs l’organització d’aquesta diada “perquè tot i que és el seu dia de festa estan aquí treballant per ensenyar el que és un mètode tradicional de pesca, com és la tirada de l’art, i que a més tenen una atenció especial amb totes les persones convidant-les a una sardinada”.

La festa de la Tirada de l’Art es va encetar, com ja es tradició, amb la benedicció del mossèn Josep Gispert, per seguidament i després dels parlaments gaudir de les havaneres interpretades pel grup els Pescadors de Roses mentre els assistents a la platja de Les Botxes practicaven amb la Tirada de l’Art.

La festivitat de Sant Pere, patró del Pòsit del Pescadors de Roses va continuar a la nit amb la Gran Revetlla amenitzada per l’orquestra Montecarlo, que oferirà un ball a la Rambla Ginjolers a partir de les 22:30 hores.

La Tirada de l’Art

Festivitat dels Pescadors de Roses
El conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Jordi Ciuraneta (centre de l’imatge) tirant de l’art a Roses

L’Art és un sistema molt antic i practicat pels pescadors de tota la Costa Brava fins després de la Guerra Civil, encara que en alguns casos va perdurar fins als anys seixanta. Durant molt de temps ha estat l’instrument de pesca per excel·lència.
És un art d’arrossegament que es tirava des de la platja de dia, i era una pesquera on la dita popular “a l’art tothom hi té part”, expressa l’esperit solidari que l’acompanyava. Tothom, pescador o no, nen o vell, home o dona, si ajudava a arrossegar la xarxa cap a la platja en rebia una part proporcional de les captures.
Existien diferents modalitats d’arts segons mides, particularitats locals o si es calava de dia o de nit, però el de platja és el més comú.
Se sortia des de la costa tot deixant un cap en terra i l’embarcació, a rems, s’allunyava fins arribar al lloc que el patró triava i es calava la xarxa. L’embarcació descrivia un semicercle i s’amorrava a la platja amb l’altre cap de la banda de l’art, des d’aquí, la gent tirava i feien la mola de les cordes de cada banda o cama de l’art fins arribar al maià o cop.

[fsg_gallery id=”196″]