La Flama del Canigó, focs artificials i la música de la Banda del Drac arrodoneixen la revetlla de Sant Joan a Roses

Revetlla de Sant Joan a Roses

Els actes festius es van encetar amb l’arribada de la flama del Canigó

Revetlla de Sant Joan a Roses
Els focs artificals és un dels ingredients principals de la revetlla de Sant Joan

La Flama del Canigó va arribar a l’Ajuntament de Roses portada pels membres de l’Associació Flama dels Països Catalans, creada ara fa 21 anys. L’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, i el regidor de Festes, Francesc Giner, van ser els encarregats de donar la benvinguda als portadors de la Flama a la sala de plens.

I per segon any, la Flama del Canigó va arribar a Roses sense haver d’anar a buscar-la a d’altres poblacions, com Vilajuïga, com en els darrers anys després que Mindan i el president de l’Associació de la Flama dels Països Catalans, Pere Mateu, acordessin que cada any arribaria a Roses.

Tot seguit la Flama, que enguany va ser portada pels germans Pol i Biel Font, campions de Vela i amb molt de futur en aquest esport, va arribar a la plaça Catalunya on l’alcaldessa de Roses va llegir el manifest de la Flama del Canigó.

Després, la comitiva de la Flama, que enguany s’ha vist augmentada amb la presència de la Colla Gegantera de Roses i els Miquelets, es va dirigir per l’Avinguda de Rhode fins a l’espigó de la Rambla Ginjolers per encendre la foguera de Sant Joan, que donaria pas a l’espectacle pirotècnic i el conseqüent ball de revetlla que va anar a càrrec, com en els darrers anys, de ‘La Banda del Drac’.

Perquè el que funciona, no s’ha de canviar. I de moment, l’arribada de la Flama del Canigó, que encén la foguera i dóna pas als focs artificials, i aquest a la música, bona música de ‘La Banda del Drac’ funciona per arrodonir la revetlla de Sant Joan a Roses

Manifest de la Flama del Canigó 2016

L’escriptor ebrenc Andreu Carranza n’és l’autor  

Vivim un temps de trànsit. Un ritual fortament arrelat a la nostra tradició, que ha activat algun ressort secret de la consciència col·lectiva del nostre poble. I és precisament en aquestes èpoques de canvi profund, de renovació, quan els elements simbòlics adquireixen un protagonisme especial. La flama del Canigó és un dels símbols que més ens representa i ens uneix en aquests temps. Enguany la foguera de Sant Joan no cremarà només les andròmines, els mobles vells i la paperassa de les golfes. El foc que des del Canigó fa 50 anys travessa els Pirineus ens portarà una flama que hem de conservar viva durant aquest proper any. La necessitarem durant l’hivern que s’acosta, perquè és tot un poble el que s’ha posat a caminar, definitivament, amb un repte immens. No hi ha marxa enrere. Les torxes amb la flama de Canigó han d’il·luminar el camí, i també han d’escalfar-nos enmig dels temporals de pedra, pluja, neu i vent. És el foc el que ha d’unir-nos encara més amb les nostres diferències.

El proper solstici d’estiu, el del 2017, quan la flama baixi renovada del Canigó, es complirà tot just el termini. Res podrà ser igual que abans. El futur és a les nostres mans perquè som conscients del passat, i commemorem les vides de catalans i catalanes com la Muriel Casals que van dedicar una part molt important de la seva existència a avivar la flama del país amb el seu alè d’unitat i esperança. En aquest temps de traspàs, evoquem el gran poema èpic Canigó, de Jacint Verdaguer, com a símbol del foc de la paraula que ens uneix com a poble.

Amb els aires d’aquesta segona renaixença que estem vivint celebrem aquesta diada amb unes corrandes populars sense retorn.

LA FLAMA
Quatre rius del Pirineu baixen furients,
carregats d’aigua encesa del Canigó.
Corriols, afraus, gorges i torrents,
escampen les brases per la nació.
Ardents afluents arriben a l’Ebre,
on cada solstici està esperant
la barca que porta les quatre torxes,
de Fraga, Maó, Salses i Guardamar.
Al mig de les fites d’aquesta terra,
encendrem les fogueres de Sant Joan.
Desperten fades del riu i la serra,
que aviven els cors de tots els catalans:

«Espurnes de la nit, danseu fins l’alba,
   el sol de llibertat és vostra flama!»

 Andreu Carranza Font, escriptor.