L’Observatori del Clima
Antoni Salamanca
Consultor ambiental
1.- Girona m’enamora. Ja farà uns quinze dies, aproximadament, que el Diari de Girona va treure en pocs dies de diferència dues dades que pel sembla han passat desapercebudes per alguns o molts… i segurament silenciades per altres. Anem a la primera. Les dades son esfereïdores i posen front el mirall de les seves contradiccions, a tots els que segueixen per activa, passiva o per posar-se de perfil, posant pals a les rodes al desenvolupament de les energies renovables (més enllà de les plaques solars). Però deixem ara el tema renovables, que es l’habitació fosca on es cou curiosament el tema que ens ocupa.
Es tracta de la diferencia de preus que es paga a la demarcació de Girona, per tant a l’Empordà i a la Costa, en la factura energètica, pel gas, electricitat i combustibles fòssils, la més alta de Catalunya i d’Espanya!! (en concret, atenció, amb 10 punts de diferència per damunt d’Espanya). Enhorabona per aquest nou rècord, que se suma o pot ser dir superposa, a ser la demarcació amb menys energia renovable de tota Espanya (i Europa també): un 1%!!!. Però seguim, que aquí no passa res (aviat explico per què).
En concret, paguem un 36,9% més que l’any passat. Dada que com el PIB s’ha de relativitzar com a mitja, i interpretar a l’alça, per allò de que mentre uns han pagat poc o molt poc, altres han pagat un 100 o un 200% més que l’any passat. Així es com moltes empreses, comerç i industries, bars, restaurants i hotels, etc. estan cada vegada més al límit, i segons com segueixi pujant el preu de l’energia, (fòssil!! en un 99% recordem a la demarcació de Girona i l’Empordà), aquest hivern, moltes (es calcula un 30%) hauran de tancar a finals d’any o principis de l’altre, no el maig del 2023, que això seria un lleig doncs hi ha eleccions municipals i tots ens hem de posar guapos i guapes (ep!). Aquesta es una de les raons per les quals el que hauria de ser un escàndol, alarma social, motiu per protestes, mocions als ajuntaments, etc. està passant desapercebut o silenciat pels mateixos partits polítics. Però també pels qui desvien l’atenció i creen alarma social amb el desplegament de l’eòlica. Pel que sembla van sobrats i no tenen cap problema en pagar cada vegada més cara l’energia fòssil. I a sobre pregonen i alarmen sobre el col·lapse dels combustibles, quan vinc repetint fa temps, que abans que s’acabin tindrem un Katrina a la Badia de Roses, la Muga no tindrà cabal ecològic o pagarem a preu d’or l’aigua, la llet o la cervesa.
2.- L’Empordà em fa somiar. Be, això respecte als preus de l’energia. Tenim també un altre dada ben significativa, la del mapa de les desigualtats socials a Catalunya, amb l’índex GINI (publicat fa pocs dies per l’Institut Nacional d’Estadística) on destaquen ben vermells els municipis turístics, i de fet tota la Costa Brava. Apart de la franja Cerdanya-Ripollès, que també, tota la franja de la Costa Brava, la més turística de Catalunya, es la que més desigualtats socials concentra. Cal destacar totes les localitats del Cap de Creus (curiosament totes les que formen part del Parc Natural del Cap de Creus, excepte Vilajuïga, que te un GINI més moderat). Si seguim avall, amb un alt índex de GINI, el més alt de Catalunya, tenim Empuriabrava, dins del que ja es per sí d’alt, el de Castelló d’Empúries (curiosament també formant part del Parc Natural dels Aiguamolls). Si seguim avall, tenim tot l’Empordanet, però ep! no sense passar abans per L’Escala i L’Estartit també amb alts índex de desigualtat (i que també formen part del Parc Natural del Montgrí i les Medes). Faig esment de passada a la coincidència entre desigualtats socials i parcs naturals, per que també dona de sí, però ho deixaré per un altre dia. Seguim.
La qüestió es que tenim a tota la franja turística Costa Brava Nord i Sud, pràcticament des de Portbou a Blanes, societats duals (amb grans diferències socials), on el turisme pot semblar un motor econòmic, però es més façana que realitat i això li hem de sumar la crisi energètica, una crisi aquí accentuada, doncs es depèn absolutament de l’energia fòssil, que està cridada a ser el late-motive de les properes eleccions municipals, pels preus als que s’haurà arribat, per més bons socials que faciliti el Govern espanyol (el català sembla que estarà ocupat amb l’avorrida sèrie del TBO “Els bons, els dolents i els que s’ho miren”. Però seguim.
Ho dic i repeteixo sovint, com ho diuen economistes de prestigi, als que només se’ls busca per “realitys”. Tenir molt turisme (el que tenim) no es garantia de qualitat de vida pel conjunt de la població, es riquesa per a pocs, precarietat per a molts i un llast per l’economia. Recordem, el monocultiu turístic ens porta, porta a Girona (L’Empordà, la costa, etc.) a seguir els passos de Balears, que ja està darrera Lleida en PIB. Fa 40-50 anys Balears ja era turística, però encara tenia una economia diversificada, no moria d’èxit i estava al capdavant, i Lleida darrera, avui es a la inversa. Doncs Girona, amb la seva dependència energètica i del turisme, va pel mateix camí i compta… (ay! que la guerra no vagi a més, ay! que no aparegui cap nou virus i ay! que l’any vinent l’estiu canicular, tropical, saharià, etc. no arribi abans que aquest i el superi…si no anirem tots a l’infern, jo el primer per dir-ho (Síndrome de Cassandra),
3.-Cal despertar. La qüestió es que Catalunya està i segueix a la cua d’Espanya i Europa, i l’Empordà a la cua de Catalunya i Espanya, en energies renovables, un indicador de sostenibilitat, però si es vol també, un indicador de voluntat d’autonomia estratègica, o sigui, d’independència energètica. Menys llops, cridòria i escarafalls amb la independència de Catalunya i més treballar per la independència energètica, i a Girona i l’Empordà a córrer i molt. Però molt, a la velocitat de la llum, abans que la tinguem que pagar a preu d’or, qui la pugui pagar. Quedar-nos sense, el President Sanchez diu que no ens hi quedarem. Queda dit. Espero que tingui present la velocitat exponencial del canvi climàtic i la creixent magnitud dels impactes climàtics, que son superiors a la guerra d’Ucraïna i a la suma de totes les guerres que puguin haver-hi en aquest moment a tot el món (i n’hi ha 57, que no son poques). Per cert, el PROCICAT que diu de l’emergència climàtica? No sap, no contesta?
