Potser ha arribat l’hora ja de conèixer a fons a la nostra Gata… i qui millor que Poirot per fer-ho. Sabem poc de la (nostra) Gata Christie, d’on ve i on va, si està en trànsit, si viu en un catamarà, si és hermafrodita, si és una projecció virtual feta amb IA o simplement és una gata arribada en globus que al veure com viuen de bé els gats d’aquí, els del Bulli, no els altres, va dir, aquí em quedo.
Sense més dilacions donem la paraula a Poirot i a veure que descobreix d’aquesta Gata que ens te esmaperduts molt sovint amb les seves històries i opinions irreverents i més sovint encara políticament incorrectes.
Hercules Poirot (HP): Bona tarda Gata, ens honora molt ens hagis concedit aquesta entrevista, doncs sabem que t’agrada anar d’incògnit, no t’agrada el protagonisme i el més important (pel Diari digital) no vols cobrar mai pels teus serveis. Ens podries explicar el perquè de tot plegat?
Gata Christie (GC): Hola Hèrcules, d’entrada no em vinguis amb tanta milonga, que m’agafarà grima i apretaré a córrer. Miauuuuuuuu. Per cert, com has pogut comprovar ja vàries vegades, parlo en catañol, perquè m’entengui millor la gent que parla espanglish, clar que a Roses aquest no seria el cas, doncs aquí hauria de parlar el francañol, atès la costum que tenen molts rosincs i rosinques! miauuuuu (la pela és la pela) de parlar en francès de botiguer, que no de Montpellier. Dit això, dius que m’agrada anar d’incògnit? Que va, com pots veure tinc pel, bigotis, orelles, quatre potes, cua, gorra, una lupa i si cal prismàtics, ja saps que a mi me pone despullar persones respectables que amaguen crims inconfessables, per exemple, fer veure que fan coses, miauuuuuuu!
HP: Molt be Gata, però el que voldríem saber es d’on vens i on vas, doncs tenim poques dades teves, i a més a Roses ja saps què diuen dels que no són de Roses.
GC: Si, ja se això del “qui no és de Roses”, però no és gens original, hi ha la tira de localitats que tenen aquest grup de Facebook, però es una enganyifa, si enlloc de ser un grup de xarxa social, fos un grup real, no reuniria ni quatre gats. Miauuuuuu. I saps perquè? Per que la majoria de gent de Roses no ha nascut aquí. Però això no es bo, ni dolent, es així i no hauríem de mitificar i magnificar els que han nascut aquí, en detriment dels que han nascut i/o venen de fora o són robots camuflats.
HP: Correcte Gata, ben dit, però no m’has contestat a la pregunta. D’on vens i on vas, si més no, d’on vens, doncs ja saps que les motxilles que portem donen informació.
GC: D’acord Poirot, t’estàs posant una mica pesat eh! Per gentilesa al Diari i als vostres lectors, et diré quatre coses, però només quatre. Vaig néixer a la Illa de Wight, suposo saps on està no? Al sud, ben al sud d’Anglaterra, allà per 1968 i dos anys després, una vegada finalitzat el famós festival de rock “Illa de Wight”, em vaig colar amb una furgoneta d’uns hippies, doncs volia sortir de la illa i veure món. Va resultar que aquests hippies que parlaven anglès en realitat eren de la Pobla de Mafumet, ja saps, el poble que sempre fa sortir TV3 com si tothom fos d’allà, capullos!, doncs allà vaig anar a parar. Què més vols saber?
HP: T’agraeixo la confiança Gata, però no em queda clar, i ens deixes intrigats, si no ens expliques una mica més com has vingut a parar aquí i no a la Pobla de Massaluca, un altre lloc que també ens regala TV3 ben sovint.
GC: D’acord. No has dit capullos!. Miauuuuu de poques ganes de contestar. Tindré que posar el taxímetre, doncs a poca gent explico les meves aventures, si no és cobrant, ja saps que el meu cognom es Christie, no? Doncs bé, tot i que amb els hippies estava bé, vaig anar descobrint que no eren tan hippies, que eren més aviat progres catalanufos (ja saps, xiruqueros, dels Setze Jutges, el Serrat, etc.), això em va començar a incomodar i com soc molt inquieta un dia anant amb ells en una barcassa per l’Ebre, vaig conèixer a uns altres hippies que vivien a la Illa de Buda, ja saps, a la punta del Delta de l’Ebre i me’n vaig anar amb ells. Només sentir que eren fans dels King Crimson, Led Zeppelin, The Who, Pink Floyd, Queen, AC/DC, Deep Purple, Status Quo o Emerson, Lake & Palmer, vaig agafar la maleta i cap allà. Ja estava cansada de tan folk i de sardana-rock
HP: Molt be Gata, poc a poc anem sabent de tu, però encara no hem arribat al rovell de l’ou, i la teva afició mundialment coneguda a la investigació criminal que deixa pàl·lid al Sherlock Homes, d’on et ve?
GC: Ah Poirot, tu vols saber-ho tot, eh…Miauuuuuu. Doncs no té secret, estant a la Illa de Buda, fa anys va haver-hi un temporal molt fort, però es que cada any n’hi ha més, uns esdeveniments misteriosos que ningú s’explica. Ni els hippies, ni els pescadors, ni els polítics del Delta, ni els del “Lo riu es vida”. I vaig començar a investigar pel meu compta que passava amb la Illa de Buda que cada any desapareix una mica més. Tan es així que el perill de quedar-me aïllada com els ossos polars a l’Àrtic i en vista que ningú fa res per evitar-ho, un dia els hi vaig dir als hippies que ho sentia molt, però que jo i les meves gates, com en el cas del Titanic, ens anàvem. Que aprofitaríem fer-ho amb una barca de pescadors que anaven cap el Cap de Creus, que no es una illa, però com tu ja saps és una república independent de Catalunya, o sigui que s’ha independitzat de Catalunya, doncs el 100% de l’energia que produïm es renovable, com a la Illa del Hierro, a Canàries, capullos!. No els canaris, eh! nosaltres. Malgrat això, és un oasis amb palmeres, per això venen tants negres i com tot plegat dona color, aquí em tens movent la cua, com una mona de Gibraltar.
HP: Això de la república independent ho deixarem per un altre dia, doncs obriríem un meló molt polèmic Gata. En canvi, m’ha cridat molt l’atenció això del Titanic. Que te a veure el Titanic amb tu?
GC: Doncs de forma directa res, naturalment, tot i que la Illa de Wight on vaig néixer està just davant de Southampton d’on va sortir el Titanic cap a Nova York. Potser per això vaig tenir una intuïció còsmica-hologràfica-geogràfica, la mateixa que un cosí meu el Gato Pérez, que estan al Titanic just abans de salpar, va agafar els seus gats i va sortir del vaixell, doncs intuïa que alguna cosa passaria. Doncs jo vaig fer el mateix, fugint del Delta. Això sí, el Gato Pérez abans de tocar el dos, va tocar una rumba catalana als passatgers desitjant-los sort quan toquessin a funeral…
HP: Que dolenta ets Gata. Però ja et vaig entenent, crec. Molt audaç i molt sarcàstica. Però la teva fama, que et precedeix, de detectiva, com l’has anat conreant?. I perquè penses que el Cap de Creus estaràs salva i estalvia?
GC: Poirot, no em diguis que no ho saps, que tu també ets molt bo, no em fallis, ara. Tu no saps, que els Dèus que van passejar-se per aquests indrets mil·lenaris, han deixat un pòsit màgic, esotèric i tel·lúric, que ens blinda d’episodis extrems?. Doncs aquesta és la raó de perquè he parat aquí. Hi ha qui es munta refugis atòmics, nuclears, etc. doncs jo faig turisme d’hotel. Però no el que t’imagines i pagant, eh! Jo vaig d’hotel en hotel, fent-me la simpàtica i fent “simpas”, que ja no tinc edat perquè em prenguin el pel i la cua.
HP: Ara sí que em deixes estabornit Gata, però no esperava menys de tu. Bé Gata, haurem de deixar-ho aquí que em reclamen per un crim al Passeig Marítim, sembla que ja no hi ha ni un manter i una turista s’ha carregat un fanal com a protesta per la falta de manters, amb tanta mala sort que el fanal ha caigut damunt el seu chihuahua.
GC: Quan vulguis continuem, i a disposició si necessites ajuda, jo tinc la ma i les urpes trencades amb els turistes, sobretot si em donen gambes del Cap de Creus. Miauuuu!
