El Govern referma la seva “determinació” a tirar endavant el procés del dret a decidir malgrat “l’actitud més freda del PSC” en la cimera de dilluns
El Govern ha aprovat avui la memòria prèvia a l’Avantprojecte de llei de governs locals de Catalunya que pretén afavorir la transparència en la delimitació de competències per evitar “la confusió o el solapament entre els diferents nivells administratius”, simplificar l’estructura administrativa per evitar les duplicitats organitzatives i garantir els principis d’estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera. El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha subratllat en la roda de premsa posterior al Consell Executiu “els tres grans objectius” que persegueix la futura norma, que ha esdevingut absolutament necessària arran de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que fixa la competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria.
Amb l’elaboració d’aquesta llei, el Govern pretén definir un nou model de gestió local i un sistema de relacions entre els diferents nivells d’administració que reguli i garanteixi la coordinació entre totes les administracions locals coexistents a Catalunya. A banda de racionalitzar estructures, eliminar duplicitats i garantir el principi d’estabilitat pressupostària, la norma també ha de permetre situar la transparència i l’obligació de retre comptes en l’eix de la gestió pública local i incorporar la participació ciutadana en tots els àmbits de presa de decisions. A més, l’aplicació de la norma permetrà millorar en la qualitat dels serveis als ciutadans, gràcies a la racionalització de les estructures locals, que també tindrà un impacte positiu en el pressupost de la Generalitat amb les mesures d’estalvi que això suposa.
La seva elaboració és fruit d’un procés participatiu “plural” i amb el món local, les entitats municipalistes, els consells comarcals i les diputacions.
‘El camí del dret a decidir s’ha de seguir fent’
El Govern ha analitzat avui la cimera per al dret a decidir celebrada dilluns al Palau de la Generalitat. En aquest sentit, i davant “l’actitud més freda del PSC en relació al Pacte Nacional per al Dret a Decidir”, el Govern ha refermat la seva “determinació” per seguir amb l’encàrrec d’“eixamplar el plantejament del dret a decidir al conjunt de la societat civil”.
“Hem de tenir cura i ser respectuosos amb la situació complexa interna que tenen, però el camí s’ha d’anar fent… El que no farem és parar màquines tots, Govern, entitats, partits… per esperar que el PSC superi un debat intern”, ha advertit el conseller Homs, qui ha volgut remarcar “la disponibilitat” de l’Executiu per “agafar tot el que pugui ser comú denominador” amb el PSC i facilitar que la formació se sumi a l’“ampli” suport del dret a decidir, que no queda “en cap cas” debilitat.
Rècord d’exportacions catalanes durant el 2012
El conseller Homs ha volgut subratllar “l’atractiu” de Catalunya a l’hora d’atraure inversions estrangeres, com demostra l’informe de balanç la internacionalització de l’economia catalana que el conseller d’Empresa i Ocupació ha presentat al Consell Executiu i que reflecteix un rècord absolut de les exportacions catalanes durant el 2012. En concret, l’any passat van assolir els 58.283 milions d’euros, un 5% més que el 2011 i un 15,4% més que els anys anteriors a la crisi. De fet, durant el 2012 les inversions estrangeres a Catalunya van créixer un 37%, situant-se en els 331,88 milions, la qual cosa equival pràcticament a una inversió estrangera cada setmana, el doble que fa 5 anys. “Les dades denoten quina capacitat d’atracció té el país davant d’inversions estrangeres”, ha emfatitzat Homs, qui ha recordat que l’any passat la Generalitat va donar suport al desenvolupament de 5.739 projectes d’internacionalització empresarial.
Campanya forestal i altres acords del Govern
El Govern també ha acordat reforçar la lluita contra els incendis forestals amb la contractació del personal necessari per fer front a la campanya forestal d’enguany.
En un altre ordre de coses, el Consell Executiu ha acordat avui demanar l’ús del català en tots els tràmits dels processos judicials davant dels tribunals de Catalunya en els quals siguin part la Generalitat o les entitats del seu sector públic. Segons ha explicat Homs, “la determinació del Govern” és utilitzar “totes les eines a l’abast”·per augmentar i normalitzar l’ús de la llengua, en un àmbit on continua sent minoritari. De fet, els darrers 5 anys s’ha produït un descens en el nombre de sentències judicials emeses en català. S’ha passat de les 43.613 sentències que es van emetre en català l’any 2005 (un 20,1% del total) a les 34.734 de 2011 (un 13,1% del total).
Justament, en l’àmbit lingüística el portaveu del Govern ha lamentat la decisió del Parlament aragonès de definir el català com a llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (LAPAO), per tractar-se d’una mesura “innecessària” que “introdueix un element de conflictivitat potencial allà on no n’hi ha”.
