El Club Bàsquet Roses organitza un torneig de bàsquet en homenatge i memòria de Lorena Capel, que va ser tota una institució en el món de l’esport de la cistella de la Vila
Lorena Capel va ser durant 25 anys tota una institució en el Club Bàsquet Roses. Un quart de segle on la seva petjada, de tant profunda és, avui dia, inesborrable. La Lorena, a causa d’una greu malaltia va deixar orfe, allà per la primavera, a tot el món del bàsquet rosinc.
I ahir, el C.B. Roses va celebrar un torneig de bàsquet, “el Memorial Lorena Capel en homenatge i record de la Lorena i la seva família, els seus fills, l’ Esther i en Miquel, que sempre han treballat pel bàsquet del poble”, va afirmar el president del Club Bàsquet Roses, Martí Roca.
Aquest Memorial va esdevenir en una festa del bàsquet on durant tot el dia, els equips del C.B. Roses es van enfrontar a equips de la seva categoria provinents de la comarca de l’Alt i el Baix Empordà.
Un torneig que a primera hora de la tarda es va aturar momentàniament per homenatjar a la Lorena dedicant unes paraules (que es poden llegir a sota) escrites per la Junta del club i que va pronunciar el Vocal de l’entitat, Simón Rodríguez, davant unes graderies plenes d’aficionats, entre d’ells, l’alcalde de Roses, Joan Plana, la regidora d’Esports, Vero Medina, i el regidor d’Ensenyament, Marc Danés.
Després de les emotives paraules els fills de l’homenatjada, l’Esther i en Miquel, van rebre de mans de l’Aina Gratacós i en Joan Gelabert, capitans dels equips sèniors del club, un recordatori d’aquest I Memorial Lorena Capel, el qual tindrà continuïtat en els propers anys, “sí, la nostra voluntat es celebrar aquest memorial en record de la Lorena cada any, tot i que hem de mirar si aquestes dates són les millors o bé fer-ho a principis de temporada, ho hem de valorar, però hem posat la primera pedra per a que aquest memorial se celebri cada any”, va desvetllar Martí Roca.
Paraules d’homenatge i record a Lorena Capel
Lore,
Els que vam tenir la sort d’estar a prop teu, sabem que, a partir d’un moment, els pilars de la teva existència van ser els teus dos fills, l’Esther i en Miquel.
La vida no et va ser gens fàcil. Tot i així, sempre vas tirar endavant amb el recolzament dels teus.
Vas entregar el cent per cent de tu mateixa a la vida laboral. Vas dedicar les hores que van caler per tal que tot sortís com tu volies. Al bàsquet, vas crear la teva altra família. Hi vas dedicar totes les hores que et quedaven lliures i més. Sempre al capdavant del club, sense perdre mai les ganes de treballar per mantenir-lo i millorar-lo.
La teva petjada ha quedat patent a cadascun dels llocs on has estat Un paper escrit amb la teva lletra, la cadira del despatx on acostumaves a seure… Ens fan sentir sempre que estàs amb nosaltres i ens fan recordar la teva energia i el teu somriure.
Esperem que en Josep i el senyor Fajardo t’estiguin cuidant com et mereixes.
Esther, entenem que has hagut de prendre un temps lliure per tornar amb més ganes. Recorda que sempre tindrem les portes obertes per tu aquí, a casa teva, amb en Miquel i tots nosaltres al teu costat.
Lore, et trobem molt a faltar!!
