Antoni Salamanca denuncia en el pòdcast “Política és pedagogia”la manca de política migratòria i alerta que la inacció ha convertit el fenomen en un problema estructural amb conseqüències socials i econòmiques
El desè capítol del podcast “Política és pedagogia”, conduït per Antoni Salamanca, aprofundeix en un dels grans debats contemporanis: la immigració. Amb un to crític i reflexiu, Salamanca sosté que “fa massa temps que no s’està abordant de forma seriosa aquesta qüestió” i adverteix que “s’ha deixat fer, sense una política clara, i ara ens trobem amb un problema d’una complexitat enorme”.
Segons el conductor, aquesta manca de planificació ha derivat en una situació difícil de gestionar amb urgència: “Quan no governes els processos, aquests t’acaben governant a tu. I això és exactament el que ha passat amb la immigració a Catalunya”. Salamanca insisteix que la problemàtica no només afecta un àmbit concret, sinó que té impacte directe en múltiples nivells de l’administració i de la societat, fet que ha contribuït a una creixent polarització política.
Una de les idees centrals del capítol és la necessitat de redefinir el concepte mateix d’immigració. “Hem de començar per una pregunta bàsica: de què parlem quan parlem d’immigració?”, planteja Salamanca. En aquest sentit, denuncia els biaixos existents: “No percebem igual la immigració rica que la pobra. La que té alt poder adquisitiu ens sembla positiva, mentre que la que competeix en salaris baixos la veiem com una amenaça. Això no és un anàlisi, és un prejudici”.
Per Salamanca, aquest marc mental distorsionat impedeix avançar: “Si no trenquem amb aquests esquemes simplistes, ens equivocarem una vegada i una altra, i el problema no farà més que créixer”. Afegeix que “la polarització és còmoda per alguns actors polítics, però és letal per a la cohesió social”.
En el podcast, el conductor identifica tres grans corrents d’opinió que estructuren el debat actual. La primera defensa la immigració com un fet inherent a la societat catalana. “Catalunya sempre ha estat terra d’acollida, i això forma part de la nostra identitat”, explica Salamanca, tot reconeixent la legitimitat d’aquesta visió, especialment des de la defensa dels drets humans.
La segona corrent parla del repte migratori. Aquí, segons Salamanca, “ja no es tracta només d’un fet, sinó d’una gestió complexa que requereix recursos, planificació i capacitat institucional”. En aquest sentit, alerta que “l’arribada de població no ha anat en paral·lel amb el reforç dels serveis públics, i això genera tensions inevitables”.
Finalment, hi ha un tercer bloc que interpreta la situació com un problema. “Hi ha qui considera que s’ha anat massa enllà i que cal limitar o fins i tot revertir els fluxos migratoris”, assenyala. Tot i entendre les preocupacions, Salamanca adverteix que “les respostes simplistes a problemes complexos acostumen a empitjorar la situació”.
Un dels punts més contundents del capítol és la vinculació entre immigració i model econòmic. “No es pot parlar d’immigració sense parlar del model productiu”, afirma amb rotunditat. Segons explica, Catalunya ha apostat per un model basat en el turisme de masses i els serveis de baix valor afegit, que genera una demanda constant de mà d’obra.
“Ens hem instal·lat en un sistema que necessita, sí o sí, l’arribada de desenes de milers de persones cada any. Parlem de 125.000 nous immigrants anuals per mantenir l’engranatge econòmic”, detalla. I afegeix: “Això no és casualitat, és una decisió estructural. I mentre no canviem aquest model, el debat sobre la immigració serà estèril”.
Salamanca també posa el focus en la manca de polítiques de natalitat. “Tenim uns índexs demogràfics sota mínims, i en lloc d’afrontar-ho amb polítiques familiars valentes, s’està utilitzant la immigració com a substitut”, critica. En aquest sentit, recorda que “només el 0,1% del pressupost de la Generalitat es destina a natalitat i família. Això no és una aposta, és una renúncia”.
El pedagog alerta que aquesta combinació de factors pot tenir conseqüències greus: “Estem construint una societat amb una classe mitjana en retrocés i una base cada cop més àmplia de població vulnerable. Això genera una percepció de competència pels recursos que pot ser molt perillosa”.
En una de les seves reflexions més gràfiques, Salamanca afirma: “S’està produint una tensió entre els que baixen i els que pugen des de baix. I quan això passa, el conflicte social és només qüestió de temps si no s’actua amb intel·ligència”.
Aquest desè capítol compta també amb la participació de Josep Espigulé, activista cultural i ambiental de l’Alt Empordà, que aporta una visió arrelada al territori. Espigulé exposa com aquesta comarca ha experimentat un dels creixements migratoris més intensos de Catalunya en els darrers cinc anys, i com això es tradueix en canvis socials perceptibles en el dia a dia.
Amb aquest episodi, “Política és pedagogia” reforça la seva voluntat d’anar més enllà del titular fàcil. “La immigració no és ni bona ni dolenta per definició. El que és bo o dolent és com la gestionem”, conclou Salamanca. I sentencia: “O fem pedagogia i política de veritat, o seguirem alimentant un problema que nosaltres mateixos hem creat”.
Aquest podcast és produït i realitzat per Empordà TV amb el suport del diari digital ViladeRoses, el setmanari Empordà i el setmanari El Triangle.
Capítol 10 del podcast ‘Política és pedagogia’
