Resulta força sorprenent, que un dels aspectes pels quals ens hauríem de preocupar més, com són els impactes del canvi climàtic sobre la salut humana, estigui força relativitzat al nostre entorn.
Es repeteix sovint i avisa, que el planeta s’adaptarà als canvis que provocarà l’actual deriva en la que estem la mar de ben instal·lats (es una ironia, però es una realitat molt ben retratada, per cert, de forma sarcàstica i esbojarrada a la pel·lícula recent estrenada de Netflix “No mires arriba”). Ara be, també es repeteix que la humanitat, la espècie humana, no podrà sobreviure a aquesta deriva. Doncs be, no deixem de parlar de la desaparició d’espècies, de la protecció de les espècies, dels ossos polars, el corall, l’àliga cuabarrada, les granotes, la posidònia, les papallones,… Certament això ens ha de preocupar, però fa temps detectem una certa sobreactuació en el nostre privilegiat entorn empordanès amb respecte a la biodiversitat, i en canvi un cert oblit del medi ambient humà, com si aquí no estiguéssim afectats pels problemes derivats de l’activitat econòmica no sostenible (generada aquí o a altres indrets, atenció).
El fet d’estar rodejats de quatre parcs naturals no ens converteix en una illa, i si no, mirem els contagis per la Covid. Per altra banda, Roses i el seu entorn, estem molt globalitzats, oberts al turisme, força immigració, molta població flotant tot l’any, prop de la frontera, amb port i això ens fa estar més exposats.
Semblaria com si la salut humana, no anés amb nosaltres, i per tant prevenir-nos davant les malalties derivades pel canvi climàtic fos ciència-ficció, quan ja portem molts avisos: ones de calor, humitats i boires recurrents, proliferació de mosquits i mosques amb vectors de malalties tropicals (mosquit tigre, mosca negra), fongs, polls, xinxes, rates, talps, puces, paparres, escarabats, augment d’al·lèrgies, problemes respiratoris, etc. més enllà de la contaminació que ja generem i que es la causa última del canvi climàtic (això ens portaria a malalties respiratòries, cardiovasculars, càncers, etc.)
Comencem a ser una mica conscients sobre l’augment de temperatures extremes diürnes, que ja està provocant més morts i hospitalitzacions en els col·lectius de més risc, però no ho som encara en relació a les temperatures nocturnes, especialment les mínimes i la humitat. Clar, al ser temperatures més suaus les agraïm, però compta que tenen el seu revers. Pitjor encara si són nits tropicals o tòrrides, les més perilloses per la gent gran i població sense aire condicionat (nits molt fructíferes per les espècies invasores)
Cal prestar atenció, ara tot l’any, a les mínimes nocturnes doncs són de l’ordre de 10-12 graus superiors a les de fa un segle (per concretar-ho amb indicadors coneguts). Això hauria de fer-nos pensar, no sols que el clima ja ha canviat, si no que la biota i el medi ambient humà en el que vivim, no es tan saludable com creiem i està atraient insectes, ocells i plantes d’altres indrets (Àfrica, Orient mitjà, etc). I sense entrar amb les recurrents pluges de fang, que apart d’embrutar cotxes i finestrals, també porten partícules en suspensió, quan no pluja àcida generada a milers de Km.
No oblidem tampoc les sequeres recurrents i hiverns suaus, caldo de cultiu de la processionària del pi o les papallones del boix, que ens haurien de fer pensar més amb els efectes al·lergògens, com també la barreja de pol·len i gasos dels cotxes, la de gasoil de vaixells amb l’acidificació del mar, la de l’ozó troposfèric procedent d’indústries d’Itàlia o França, etc.
Aquí tenim la sort de tenir tramuntana, que neteja l’atmosfera, però també resseca més quan hi ha episodis llargs de sequera, com l’actual, i això resulta corrosiu quan més enllà dels incendis, va delmant la coberta vegetal, herbes remeieres, vinyes o oliveres (un altre any dolent, per cert, amb pèrdues de fins un 40% de la collita). Apart de l’augment de plagues subsegüent.
Per altra banda, com diem, alerta amb la combinació canvi climàtic i globalització, doncs igual que amb el cas del covid, també hi ha altres virus, bactèries i malalties fins fa poc desaparegudes, que estan retornant, en part per l’escalfament global, en part per l’augment de bosses de pobresa al nostre entorn, en part per manca de dispositius i recursos d’epidemiologia ambiental. Per cert, resulta sorprenent, aquesta mancança quan fa anys s’està advertint de l’augment de malalties rares i desconegudes per variables ambientals i climàtiques i que s’ignori aquesta realitat. Es com amb la desaparició dels musclos al cap de Creus, un misteri per uns, una sospita per altres, però ningú es mulla, no sigui que tinguéssim alguna sorpresa. En qualsevol cas, i com sempre, el millor antídot, la prevenció i sistemes d’alerta anticipada, com quan a l’estiu se’ns avisa del nivell de radiació solar ultraviolada, però tot l’any. Avui cal estar alerta davant de l’augment de malalties infeccioses, sexuals i parasitàries, en qualsevol època de l’any, més enllà de la Covid. En aquest sentit, que no ens distregui tan aquest virus i el tremendisme alarmista associat a ell, amb les creixents malalties associades al canvi climàtic. Els CAP i els serveis socials no poden ser la germaneta pobre de la caritat. Igual que amb la Covid, no ens queixem després si augmenten infeccions i malalties i no hi ha prous recursos per fer-hi front. La salut pública també ha de ser una barrera contra el canvi climàtic. Bon any 2022 i llarga vida a tothom!
Antoni Salamanca
Consultor i divulgador ambiental especialitzat en emergència climàtica
