La centenària Isabel Turrión ha rebut la medalla aquests migdia en un acte dut a terme al centre geriàtric de Roses
Isabel Turrión ha fet 100 anys de vida. Per aquest motiu ha estat distingida per la medalla centenària, que atorga la Generalitat de Catalunya i que l’ha lliurat el director territorial de Drets Socials i Inclusió de Girona, David Álvarez, mentre que l’Ajuntament de Roses, representat per l’alcalde Josep Maria Martínez i la regidora de Gent Gran, Ester Navas, ha obsequiat a Isabel l’homenatjada amb un ram de flors. Aixío mateix, el director de la Residència Pi i Sunyer, Josep Marés, l’ha fet entrega d’una placa commemorativa, i el personal del centre geriàtric l’ha lliurat un parell d’obsequis per celebrar l’aniversari.
Cal a dir que David Álvarez ha llegit una carta a l’homenatjada de part de la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez.
Aquest acte d’homenatge s’ha portat a terme a la pròpia Residència Pi i Sunyer i que ha comptat amb l’assistència de les autoritats, personal i familiars de la pròpia Isabel Turrión, com la seva filla, la Isabel Barbero, la qual s’ha desplaçat fins a Roses per estar amb la seva mare, i que ha aprofitat per donar les “gràcies a tots”, afegint que “és veritat que ella no ve de Catalunya, però l’hem portat aquí, i només puc agrair l’afecte i el respecte amb el qual la tracteu aquí a la residència, no sols a ella, sinó a tots els avis i àvies que comparteixen amb ella aquest espai”. Barbero ha significat que aquest acte de celebració “ha estat un detall inesperat i molt d’agrair”. També ha tingut unes paraules d’agraïment per al doctor Garre, metge de la Residència Pi i Sunyer, afirmant que “podeu estar molt orgullosos de tenir-lo aquí en l’equip perquè és un crack i s’ocupa prou bé de tots els residents. Així que gràcies per l’organització, per la col·laboració i per tot”.
Isabel Turrión
Isabel Turrión va néixer a a Pedrosillo el Ralo, un poble de Salamanca. Era la més jove de 10 germans d’una família dedicada al cultiu i la producció de cigrons. Es va casar amb l’Aquilino, que era natural d’un poble proper al seu i van anar a viure a Bilbao, on el matrimoni va tenir dos fills: la Maribel i en Javier. En quedar viuda, va tornar a Salamanca, de nou a la casa natal, i inicià una relació amb l’Eusebio, un veí del poble. Anys després es va establir a Empuriabrava amb la seva filla. La Isabel té quatre netes, és una dona casolana i que sempre ha estat molt unida a la família.
