Un manuscrit del Registre de la Memòria del Món de la UNESCO sobre els darrers serfs de Catalunya s’exposa a la Biblioteca Jaume Vicens Vives de Roses
Els pagesos de remença eren homes i dones vinculats, per contracte, a un mas i les seves terres i obligats a pagar una remença o redempció per a deslliurar-se d’aquesta adscripció a la terra. A més estaven subjectes a altres servituds, conegudes com a ‘mals usos, i drets que el pagès devia al senyor.
A Roses, concretament a la Biblioteca Municipal de Roses Jaume Vicens Vives, s’acull una exposició sobre el Llibre del Sindicat Remença 1448, manuscrit que des del 2013 està inscrit al Registre del Menòria del Món de la UNESCO, el qual mostra la història dels darrers serfs de Catalunya.
L’exposició instal·lada a la Biblioteca de Roses, de caràcter itinerant, presenta el valor documental del Llibre del Sindicat Remença, de cobertes de pergamí, escrit en llatí entre 1448 i 1449, i custodiat a l’Arxiu Municipal de Girona.
Conté el registre de les actes de les reunions celebrades per prop de 10.500 homes de remença (serfs) en 912 parròquies de les diòcesis catalanes de Girona, Vic, Barcelona, Elna a i Urgell, per tal de nomenar els síndics o representants que havien de negociar l’abolició de la servitud dels mals usos davant del rei Alfons el Magnànim.
Reclamacions d’aquest tipus es van anar succeint arreu d’Europa al llarg del segle XV, però és a Catalunya, al 1846, on es va abolir per primera vegada de forma oficial la servitud mitjançant la Sentència arbitral de Guadalupe. El Sindicat Remença de 1448 n’és un precedent. A més, s’hi expressa la voluntat dels pagesos no lliures d’un ampli territori, cosa que el fa excepcional, i motivà la candidatura al registre Memory of the World, promogut per la UNESCO amb l’objectiu de preservar de l’amnèsia col·lectiva els fons i col·leccions d’arxius i biblioteques d’arreu del món i assegurar-ne la seva difusió.
La mostra ubicada a la biblioteca de Roses, que es pot visitar fins al proper 20 de juny, s’enriqueix a banda del material que composa l’exposició, d’una projecció audiovisual amb imatges i el Llibre del Sindicat de Remença digitalitzat, així com un ordinador amb la base de dades que permet al visitant, a partir de la recerca per cognoms, descobrir si entre els seus avantpassats es trobava algun serf.
