La borrasca “Gloria” és el tercer temporal mediterrani en 9 mesos que bat rècords històrics

Temporal Glòria

Fortes onades a Roses pel temporal "Gloria"

“Gloria” ha batut rècords de tota mena: de gruix de neu, d’altura d’ona al Mediterrani occidental, de precipitació màxima recollida en 24 hores durant el mes de gener i de llamps caiguts en un dia en el mateix mes

Al llarg dels últims 9 mesos, l’àrea mediterrània ha sofert tres temporals històrics, sense precedents cadascun d’ells per separat.

El viscut aquests últims anys en l’àrea mediterrània és coherent amb els diferents escenaris de canvi climàtic que es realitzen des de fa dècades, que avisen de fenòmens adversos cada vegada més freqüents i intensos, si bé assignar-li responsabilitats al canvi climàtic a un únic esdeveniment advers exigeix un estudi més complex i extens d’atribució.

L’àrea mediterrània espanyola sofreix, des de fa diversos anys, temporals sense precedents. Així ho avalen no sols les dades registrades per la xarxa d’estacions meteorològiques de l’Agència Estatal de Meteorologia, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, sinó que, retrocedint en el temps més enllà d’aquests registres, tampoc sorgeixen candidats que permetin comparació fent ús de fonts històriques.

“Gloria” ha batut rècords de tota mena: de gruix de neu, d’altura d’ona significant en el Mediterrani occidental, de precipitació màxima recollida en 24 hores durant el mes de gener i de llamps caiguts en un dia en el mateix mes.

Aquests temporals, definits com a històrics per batre rècords de manera consecutiva d’un o diversos fenòmens meteorològics en zones extenses, ens porten fins a gener de 2017 i les seves intenses nevades a l’interior de la Comunitat Valenciana i en províncies limítrofes, que van deixar desenes de milers de persones incomunicades i sense serveis bàsics, passant per l’estiu de 2018, que va batre el rècord estival de descàrregues elèctriques, i octubre de 2018, quan es va produir la tràgica riuada de Sant Llorenç (Mallorca) en la qual va haver-hi 13 morts; aquest mateix mes es va registrar el rècord absolut de màxima intensitat de precipitació en una hora a Vinaròs, amb 159,2 l/m² acumulats.

Tres episodis històrics

A partir de 2019, la freqüència i intensitat d’aquests fenòmens adversos categoritzats com a històrics sembla haver-se disparat, en registrar-se 3 d’ells en tan sols 9 mesos. Aquesta tendència s’inicia la passada Setmana Santa (del 18 al 22 d’abril), amb un temporal sense precedents històrics per a un mes d’abril en el sud-est peninsular. Així, en algunes zones costaneres d’Alacant, regió de Múrcia i extrem sud de València, va ploure, en tan sols 5 dies, 5 vegades més del que sol ploure en tot un mes d’abril típic i el doble del que sol ploure en una primavera estàndard.

Cinc mesos més tard, al setembre de 2019 (de l’11 al 15 de setembre) es produeix un episodi en el qual 7 persones van perdre la vida a conseqüència de les pluges torrencials. Per volum de precipitació, s’ha tractat de l’episodi de precipitació més important a la Regió de Múrcia d’almenys els últims 50 anys, en extensió, intensitat i persistència i a la comarca alacantina de la Vega Baixa, el de major precipitació acumulada en la mitjana comarcal de tots els coneguts, almenys des de 1879, amb un 39% més de precipitació que el següent en volum, que va ser el de novembre de 1987.

Els extraordinaris registres de pluja, per sobre dels 300 litres/metre quadrat, van batre rècords absoluts de precipitació en un dia amb molta diferència respecte de les marques anteriors en observatoris amb més de 50 anys de dades, com Alcantarilla, Múrcia, Cartagena i Ontinyent, i fins i tot centenaris com Orihuela.

“Gloria”: un únic temporal que bat tota classe de rècords

“Gloria” va ser el nom amb el qual AEMET va batejar a una borrasca que, després d’aconseguir l’àrea mediterrània procedent de l’Atlàntic, va activar avisos del nivell pertinent com per a merèixer ser nomenada. I encara que “Gloria” es va emportar la glòria i l’autoria del temporal que ens va afectar del 19 al 25 de gener, en realitat la borrasca, com a tal, ni es va crear per un procés de ciclogènesis explosiva (no es va aprofundir molt i molt ràpidament) ni va anar especialment profunda.

Van fer falta dos ingredients més per a propiciar un dels temporals més especials des que hi ha registres en l’àrea mediterrània: sobre Anglaterra es trobava posicionat un anticicló anòmal tant en intensitat (superior a 1050 hPa en el seu centre, el valor més alt registrat pel servei meteorològic Britànic des de 1957) com en extensió que, en conjunció amb “Gloria”, va crear un importantíssim gradient de pressió del qual es van derivar vents del llevant molt forts. A més, el nostre mapa conceptual es completa amb l’entrada en la zona, prèvia a l’arribada de “Gloria”, d’aire humit de procedència subtropical que posteriorment va ser canalitzat per la borrasca. Així, mentre “Gloria” injectava aire humit, l’anticicló ajudava a incorporar aire més fred procedent del continent.

El resultat va ser un temporal hivernal molt complet, amb mala mar, pluges persistents, vents forts, neu abundant, mínimes extremes i nombroses descàrregues elèctriques, i únic per acumular rècords de tota mena dins d’un mateix esdeveniment.

En la seva fase final, la forta inestabilitat, ocasionada pel flux d’aire humit, es va desplaçar des del Golf de Cadis i la Mar de Alboran cap a la costa generant una línia de tempestes responsable de les intenses i persistents pluges, que acompanyades ocasionalment de calamarsa (com el caigut a Marbella i Mijas), van afectar la nit del divendres 24 al dissabte 25 fonamentalment a la província de Màlaga.

Ones més altes

Si ens centrem en rècords, com a resultat del temporal marítim es va obtenir un màxim històric, la major dada mesurada en el Mediterrani occidental, registrat per la boia de València que va marcar 8,44 metres d’altura significant el 20 de gener, un valor que supera el rècord anterior de 8,15 metres mesurat per la boia de Maó al gener de 2003 i que es queda àmpliament per sobre del rècord previ registrat en aquesta boia de 6,45 m en 2017. Com que l’altura significativa no és més que la mitjana del terç de l’elevació de les ones més altes, s’estima que amb un rècord d’aquest valor les ones hagin pogut superar els 13 metres d’altura màxima.

Aquest mateix dia la boia de Dragonera, a les Illes Balears, també va marcar un màxim històric amb 7,97 metres d’altura significant superant el seu anterior rècord de 6,33 metres de gener de 2017; a aquesta mateixa hora la boia, que també registra dades d’altura màxima en temps real, va mesurar una ona de 14,2 metres.

A més, el 21 va ser el dia de gener amb major nombre de descàrregues elèctriques, 3.035 llamps caiguts dins de la Comunitat Valenciana des que va començar a funcionar la xarxa de descàrregues, en la dècada de 1990.

“Gloria” també s’ha caracteritzat per deixar quantioses precipitacions. Així, en aproximadament 5 dies (des de les 00.00 UTC del dia 19 a les 15.00 *UTC del 23 de gener de 2020) 7 estacions van acumular més de 300 l/m², de les quals una va superar els 400 l/m²: Barx (València) amb 433 l/m², on el caigut ha suposat el quàdruple del normal per a tot un mes de gener. En la fase final de l’episodi destaquen els 21 l/m² caiguts en tan sols 1 hora en l’aeroport de Màlaga, que donen compte de la intensitat amb la qual van caure les precipitacions en aquesta àrea, o els 264,6 l/m² recollits entre el 22 i el 25 de gener en Coín (Màlaga).

Però si ens centrem en rècords, el dia 21 va ser clau. Així, s’han batut innombrables rècords de pluja associats a un mes de gener: en *Barcelona aeroport es recollien 27 litres/metre quadrat més que l’anterior rècord de fa gairebé 75 anys, a Tortosa (Tarragona) es recollia el doble de l’anterior rècord de feia gairebé 90 anys, a Daroca (Saragossa), observatori amb més de 100 anys de dades, s’acumulava pràcticament el doble que el rècord anterior registrat fa gairebé 70 anys, mateixa data que el rècord que es va batre aquest mateix dia a Saragossa.

I finalment, de les quantioses nevades ens quedem amb una dada: el dia 21 es van registrar 86 cm de gruix de neu a Vilafranca (Castelló), superant el màxim històric de la sèrie, de 80 cm acumulats el 7 de març de 1968.