La bretxa salarial de gènere a Catalunya se situa en el 19,9% l’any 2021

El 2021 les dones van cobrar de mitjana 6.196 euros menys que els homes (25.015€ per 31.212€

La bretxa salarial de gènere a Catalunya es va situar en el 19,9% l’any 2021, la segona xifra més baixa de la sèrie històrica malgrat que implica un augment de 0’2 punts respecte de l’any anterior, segons l’informe elaborat per l’Observatori del Treball i Model Productiu del Departament d’Empresa i Treball.

El salari brut anual mitjà de la població assalariada a Catalunya l’any 2021 es va situar en 28.145 euros, xifra que suposa un increment de 1.044 euros respecte l’any 2020 (+3,9%).

Per sexe, l’increment del guany brut anual mitjà femení va ser de 919,3 euros (+3,8%) i es va situar en 25.015,9 euros anuals. En canvi, el masculí va ser de 1.209,1 euros (+4%) i va arribar als 31.212,7 euros.

La bretxa salarial de l’any 2021 és resultat, doncs, d’un increment lleugerament superior del guany brut mitjà anual dels homes en comparació amb les dones (+4% davant del +3,8%), que s’explica per un creixement de l’ocupació masculina en la indústria, activitats terciàries i ocupacions amb salaris més elevats.

Acció de Govern

El secretari de Treball, Enric Vinaixa i Bonet, ha destacat que, “malgrat tractar-se de la segona xifra més baixa, la bretxa salarial s’ha de revertir”. Vinaixa ha destacat que el Govern treballa amb mesures concretes, com l’increment d’actuacions de la Inspecció de Treball de Catalunya. En concret, l’any 2022, per exemple, van incrementar un 458% en aquest àmbit, amb un total de 173 actuacions inspectores.

Les polítiques actives d’ocupació impulsades principalment des del SOC destinades a incorporar al món del treball a dones són una altra de les grans palanques de canvi existents. En aquest sentit l’any 2022 el SOC va destinar un total de 52’6 milions d’euros en polítiques actives d’ocupació destinades exclusivament per a dones, més del doble que l’any 2021 (en concret, un 110% més). Un exemple és el programa ADA, dirigit a dones que preferentment visquin en zones de menys de 30.000 habitants. Ofereix capacitació tecnològica que permeti millorar les competències digitals, fomentar la paritat en aquests sectors, així com impulsar l’emprenedoria i el desenvolupament rural.

La Generalitat també impulsa campanyes per fomentar referents femenins en camps especialment masculinitzats vinculats a la ciència i la tecnologia. N’és un exemple la campanya Dona TIC i els premis Dona TIC impulsats per la secretaria de Polítiques Digitals.

També des del Departament d’Igualtat i Feminismes s’han promogut diferents projectes i accions per acabar amb la bretxa salarial i les desigualtats laborals per raó de gènere. “Seguim treballant per trencar els estereotips de gènere que mantenen la bretxa salarial”, ha compartit la Directora General de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs, Núria Vergés Bosch. “Per una banda, lluitem contra la segregació vertical per facilitar que les dones arribin a llocs de responsabilitat on tenen, també, millors salaris. Per l’altra, actuem contra la segregació horitzontal per tipus de tasques i sectors; és a dir, calen més homes que cuidin i més dones a les TIC i a la indústria”.

Per això s’ha impulsat des d’Igualtat i Feminismes, i en el marc del Pla Nacional d’Indústria, el programa La indústria s’obre a l’escola amb perspectiva de gènere. La seva finalitat és potenciar vocacions industrials entre les nenes i noies, per tal d’incrementar el nombre de dones a la indústria, un sector masculinitzat amb millor estabilitat i salaris . El programa es concreta en sortides escolars a les indústries de la zona, que van acompanyades de guies per a les empreses i les escoles, i un treball de les escoles al voltant del món industrial de la zona. Ja s’ha fet un primer pilot molt potent amb el sector de l’automòbil.

Vergés també ha posat de relleu que “les feines de cura estan feminitzades perquè els donem poc valor, i això ha de canviar. Per això formem professionals perquè incorporin la perspectiva de gènere en la valoració econòmica dels diferents llocs de treball”. Per dur a terme aquestes formacions, el Departament va establir un acord de col·laboració amb el Centre Internacional de Formació de l’Organització Internacional del Treball (OIT). El seu objectiu és incorporar en els salaris aspectes dels llocs de treball que fins ara no s’han valorat per la seva vinculació amb tasques considerades feminitzades. És el cas de les postures forçades i la càrrega de pes que realitzen les professionals que treballen cuidant a persones grans, com les auxiliars de geriatria, o la perillositat que pateixen les treballadores de la neteja quan utilitzen tòxics i treballen de nit en oficines solitàries sense seguretat.

A més, s’ha creat una xarxa de professionals d’equitat en els treballs que està formada per més de 100 professionals, presents a les comarques i als municipis de més de 20.000 habitants del país. Entre els seus objectius hi ha fomentar a les empreses, entitats i ens del sector públic del territori actuacions que tinguin per objectiu eliminar la bretxa salarial i la segregació horitzontal i vertical, garantir l’equitat de gènere en l’accés a ocupacions, en les condicions laborals i en el desenvolupament professional; així com acompanyar en la implementació de plans i mesures d’igualtat, auditories salarials, registres salarials i valoracions de llocs de treball amb perspectiva de gènere. Així mateix, es formen anualment 2000 persones vinculades a recursos humans, equips directius, agents socials i referents d’igualtat, per tal de promoure l’equitat en els treballs.

“Totes aquestes accions milloren la vida de les dones perquè contribueixen a reduir la bretxa salarial, que té un impacte directe en les condicions de vida i la independència econòmica de les dones treballadores, i en les pensions de les dones d’edat avançada”, ha remarcat Vergés.

Principals dades de l’estudi. Any 2021

1. La bretxa salarial de 2021 és la segona bretxa més baixa de la sèrie històrica, amb una xifra per sota del llindar del 20%. Tot i així, se situa en el 19,9 l’any 2021, 0,2 punts percentuals superior a la de l’any anterior.
2. L’augment de bretxa és resultat d’un increment lleugerament superior del guany brut mitjà anual dels homes en comparació amb les dones (+4% davant del +3,8%), que s’explica per un creixement de l’ocupació masculina en la indústria, activitats terciàries i ocupacions amb salaris més elevats.
3. La bretxa més alta es continua trobant entre el 10% de persones amb salaris més baixos (del 29,2%), tot i que s’ha reduït en comparació amb l’any anterior. La bretxa més baixa es dona entre el 10% de persones que cobren més (el 16,6%).
4. Els guanys salarials al llarg de la distribució salarial mostren l’existència d’un “terra enganxós” i un “sostre de vidre”, és a dir, una dificultat major de les dones per créixer laboralment i salarialment.
5. Per trams d’edat, la bretxa salarial més baixa s’observa en el de 25 a 34 anys (14%) i la més elevada, en el de 45 a 54 anys (23,5%). L’augment més pronunciat de la bretxa entre trams d’edat s’observa en l’edat típica de criança dels fills.
6. En l’àmbit salarial, malgrat que la bretxa sigui més acusada entre els nacionals, les dones amb nacionalitat espanyola tenen un guany brut anual mitjà considerablement major al de les dones estrangeres. De fet, fins i tot superen al guany brut anual mitjà dels homes estrangers.
7. La bretxa salarial a temps complet més que duplica la del temps parcial (13,2% i 5,9%, respectivament). Els guanys d’homes i dones a temps parcial són més propers, els separen un 1.000 euros de mitjana, mentre que a temps complet la diferència s’eleva a gairebé 4.500 euros. En termes de representativitat, un 20% de dones treballen a temps parcial i, per tant, amb guanys anuals més baixos davant d’un 7% d’homes.
8. Per tipus de contracte, la bretxa és especialment rellevant pels indefinits (21,5%), mentre que pels temporals és molt baixa (1,8%). Les diferents trajectòries laborals en cada tipologia contractual seria un dels factors explicatius d’aquest diferencial.
9. Atenent al grup ocupacional, la bretxa més àmplia correspon a les persones treballadores de serveis de restauració, personals i venedors (31,4%) i a les ocupacions elementals (31,2%), que són, a més, els dos grups amb els guanys anuals més reduïts. A l’altre extrem, amb una bretxa de la meitat, se situa el grup d’operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors (15,5%).