Núria Feliu, la cantant i actriu catalana, va visitar Roses, convidada per l’executiva local de CiU per fer passar una bona estona la gent gran de la Vila rosinca al Teatre Municipal.
I ho va aconseguir. De ben segur. Feliu va recitar, amb acompanyament musical, una desena de sardanes del seu disc-llibre “Les sardanes més populars”. I va fer engrescar als gairebé dos-cents avis i àvies que es van aplegar al amfiteatre de la sala teatral, acompanyats per l’alcalde Carles Pàramo, la resta de regidors de l’equip de govern de CiU i el delegat de la Generalitat a Girona de Benestar Social, Ferran Roqué.
Una bona estona musical protagonitzat per l’ambaixadora de la cultura catalana, que es va encetar amb l’actuació del grup La Flauta Dolça. Un grup compostat per “joves” d’entre 70 i 80 anys que van demostrar, sota la còmica-seriosa direcció de Sebastià Rubí, la seva qualitat artística i “savoir faire” dalt un escenari.
Va ser un bon aperitiu a l’espera del plat fort, la Núria Feliu.
Un cop acabada la seva representació, l’alcalde la va acompanyar dalt l’escenari per demanar el vot als assistents per a CiU en les properes eleccions del 25 N, dient que “tots som gent gran, i hem de mirar quin és el futur que volem per la nostra mainada. Volem un estat propi, volem portar progrés pel nostre país, per la nostra mainada i pel nostre jovent”.
Un vot que Núria Feliu va remarcar als mitjans de comunicació al dir que “no val a badar. Hem de tenir l’estat propi i la independència total”. I va voler treure la por de la gent gran respecte al cobrament de les pensions quan dalt l’escenari els va dir que “nosaltres tenim la caixa i la clau. Jo sóc pensionista i la meva pensió la paga la gent que treballa aquí. Ho dic perquè hi ha una “morritos” (en referència a Alícia Sánchez-Camacho) que fa una por quan diu que os quedareis si nada… No us ho creieu”.
Tot seguit d’un bon plat de cultura i país que van omplir l’ànima de sentiment català dels asssitents, aquest van ser obsequiats amb un berenar-sopar al vestíbul del TMR, que va servir per donar pau als seus estòmacs.
Núria Feliu
La coneguda com ambaixadora de la cultura catalana va nèixer fa 71 anys al barri de Sants , Barcelona, on viu actualment. El seu primer disc “Anirem tots al cel” va veure la llum l’any 1965 i el seu darrer treball, el disc-llibre “Les sardanes més populars”, el 2007.
La sardana sempre ha estat present a la seva vida personal i profesional. Ja de ben petita ballava ballets i sardanes a l’Orfeó Canigó al seu barri de Sants. Anava als aplecs de sardanes que es feien arreu de Catalunya amb la seva colla d’amics.
Per a Núria Feliu, la sardana, “arreu on l’he escoltat, sempre m’ha inspirat una gran emoció i un sentiment de pertinença a una cultura, al meu país: Catalunya”.
El 1976 va ser guardonada amb el Premi de Cultura Popular concedit pel Ministeri de Cultura pel seu disc Cançons d’Apel·les Mestres, el 1979 amb la Medalla del Cercle català de Madrid, el 1985 amb la Creu de Sant Jordi, el 1990 amb el Premi Sant Jordi de cinematografia concedit per RNE i el Premi SGAE per la seva trajectòria professional.
