Programa Reallotgem

La Casa Azul converteix la Ciutadella de Roses en una discoteca… Sense pista de ball

Festival Sons del Món
La Casa Azul va fer ballar (el que es va poder) al miler d'assistents de la Ciutadella de Roses

L’electro-pop que caracteritza a la banda liderada per Guille Milkyway va fer ballar al costat de les seves cadires al miler d’assistents al segon concert de Sons del Món

Guille Milkyway i la resta “d’habitants” de La Casa Azul han de tornar, un cop aquesta maleïda pandèmia ens deixi en pau, a la Ciutadella de Roses per a que el respectable pugui ballar, saltar, abraçar-se… En plena llibertat.

Perquè ahir, en el segon concert de Sons del Mon els components de La Casa Azul van convertir la Ciutadella de Roses en una discoteca, però sense pista de ball. Era un voler i no poder. El respectable volia ballar però no ho podia fer més enllà d’on estava ubicada la seva cadira.
El personal de l’organització, en tot moment i de manera encertada, per fer complir les mesures de seguretat, recordaven, avisaven i donaven tocs d’atenció, si era el cas, al miler d’assistens que s’havia de ballar respectant la distància de seguretat.

De vegades, portat per l’electro-pop de La Casa Azul i els múltiples efectes de llum i projeccions que acompanyen als músics en cadascú dels temes, es feia difícil per no dir impossible, però el públic de Son del Món, un cop més, es va comportar.

El concert va arrencar amb ‘El momento’ per tot seguit interpretar ‘El final del amor eterno’. Dos temes en que els assistents donaven palmes, movien les cames i es miraven entre sí com dient: “comença tu a ballar que jo et segueixo”, i quan els més “valents” ho va fer, es van aixecar i van començar a ballar ja no hi va haver fre. Només el respectable seia per dos motius: per descansar i perquè no podia donar llibertat a tota el seu talent dansaire tenint com a companya a una cadira…

La Casa Azul va interpretar majoritàriament les cançons del seu últim albúm, però també va donar cabuda a temes que no poden faltar en cap dels seus espectacles, com ara ‘Chicle Cosmos’, ‘Superguay’ o ‘Cerca de Shibuya’.

Amb ‘Nunca nadie pudo volar’ La Casa Azul va finalitzar gairebé dues hores (va començar amb puntualitat suïssa a les 22 hores i va acabar poc abans de la mitjanit) de concert, d’un potent segon concert de Sons del Món a la Ciutadella de Roses.
Gairebé dues hores que van saber a poc, i si els Stay Homas han repetit dos anys consecutius al festival qui diu que no ho faran els de La Casa Azul?.

Clar, però si tornen a actuar a la Ciutadella de Roses que ho facin quan no hi hagi pandèmia…