Mes de paraules

La convivència entre les tropes nord-americanes del Pení i la societat de Roses protagonitza el Document del Mes de febrer de l’AMR

Arxiu Municipal de Roses
El camp de beisbol al Pati d'Armes de les “Muralles” de la Ciutadella de Roses

L’Arxiu Municipal de Roses (AMR) destaca amb aquest document la importància de correspondència en la recerca arxivística, amb una gran heterogeneïtat que la fa especialment indicada per trobar-hi curiositats de tota mena

L’Arxiu Municipal de Roses destaca aquest febrer en el seu apartat web Document del mes, una carta del tinent coronel de la base de Pení, Lloyd E. Colboch, datada de l’any 1961, dirigida a l’alcalde de Roses del moment, Josep Maria Cortada. En ella, el tinent informava que enviava un donatiu de 3.000 pessetes per millorar la sala de la SUF, aportació que es feia com a contraprestació pel permís obtingut perquè les tropes nord-americanes destacades a la base de Pení, poguessin jugar a bàsquet a l’esmentada sala. 

La missiva és una mostra de la convivència sorgida a Roses amb la instal·lació, a partir de l’any 1956, d’una base militar de vigilància aèria a la muntanya del Pení. La relació entre una societat eminentment pescadora i agrícola i una comunitat basada en el coneixement tecnològic, significà l’adopció d’actituds i valors ciutadans completament nous, que, a curt termini, ajudaren també a adaptar Roses als imminents canvis turístics que s’havien de produir.

Les festes nadalenques infantils, la introducció de nous esports com el bàsquet o el beisbol, les noves formes d’oci –amb l’obertura de nous establiments–, l’impuls econòmic generat per la necessitat d’allotjar totes les famílies nord-americanes, l’establiment d’unions matrimonials entre diverses noies rosinques i aquells “exòtics” soldats, són només alguns dels fenòmens que provocà la instal·lació del 875th Aircraft Control and Warning Squadron de la USAF a Pení

L’Arxiu Municipal destaca amb aquest document la importància de correspondència en la recerca arxivística, amb una gran heterogeneïtat que la fa especialment indicada per trobar-hi curiositats de tota mena. Dissortadament, a Roses només s’ha conservat d’ençà l’any 1939 i tota la correspondència anterior fou, de ben segur, triturada.

Podeu consultar el Document del Mes clicant AQUÍ.

Col·lectiu Arxivae

Aquest mes de febrer, l’Arxiu de Roses ha estat també l’encarregat de presentar el document del Col·lectiu Arxivae. Arxius de l’Alt Empordà. En aquest cas, s’ha donat a conèixer un plànol de Figueres de 1933 pertanyent al Fons Família Coll de Roses, on queden palesos els canvis en el nomenclàtor de Figueres arran de la proclamació de la II República i el final de la dictadura de Primo de Rivera.
Consulteu AQUÍ aquest document.