El debat electoral celebrat el passat 14 de maig va servir per confirmar allò que ja temíem, que l’immobilisme i l’autocomplaença són les pedres angulars del projecte polític de CiU i PP per a les propers eleccions municipals. Dos elements nefastos però, a la vegada, característics d’aquells que han portat les regnes de Roses durant els últims 4 anys.
En aquest sentit, i des del punt de vista cultural, no hi hagut sorpresa i la proposta que presenten els dos partits és tan retrògrada com es podia esperar. Es tracta d’un projecte que no aporta res nou i que s’estanca en la placidesa més absoluta, deixant aflorar una mancança clara i preocupant sobre allò que l’actual govern de Roses entén com a “Cultura”.
La cultura és un element transversal que va més enllà del seu propi significat i que té incidència en els diferents àmbits que conformen la nostra societat, des de l’educació fins a l’economia; passant pel turisme, la joventut, les festes o el benestar. La cultura ha de ser una via on la societat civil adquireixi coneixement, adquireixi compromís cívic i social, i ha de ser un element clau que estimuli el lliurepensament, la crítica i la reflexió, uns elements que permetin, als rosincs, formar part del progrés del seu municipi. És clar que la innovació i la creativitat han de sorgir de la ment dels ciutadans, només faltaria, però l’ajuntament ha de posar al servei del ciutadà els recursos i les infraestructures necessàries, per tal que cada individu pugui esdevenir un element clau en el progrés del seu municipi.
L’equip que fins ara ha governat la nostra vila ens diu que han dut a terme una política cultural que va més enllà del folklore, que promociona festivals, esdeveniments… No em molesta que es programin actes culturals, tot el contrari. El problema sorgeix quan aquests actes es duen a terme sense una finalitat ni un objectiu, sense un sentit, sense una coherència. El projecte cultural, si se’n pot dir així, que proposa el govern municipal és un projecte basat en la programació sistemàtica d’actes com si fossin bolets, sense que segueixin un patró definit el qual, doni resposta a les mancances culturals detectades en el nostre municipi.
Aquesta circumstància és especialment preocupant perquè deixa entreveure una destacada inoperància a l’hora de plantejar determinades polítiques culturals, una inoperància segurament construïda a partir d’una concepció, més aviat pobre, del concepte “cultura”.
Tot i això,l’estocada definitiva del debat la vaig rebre en el moment en el qual els representants dels dos grups polítics van dedicar els seus esforços electoralistes a menysprear el patrimoni històric, cosa que reafirma allò que sempre he temut: La càrrega que suposa per a alguns, el patrimoni històric de Roses.
Les últimes actuacions del consistori rosinc en matèria de patrimoni demostren que el govern ha sigut incapaç de traçar una línia d’actuació encaminada a promocionar i a difondre la riquesa patrimonial de Roses. El fet de voler convertir la Ciutadella en un parc urbà, representa un assassinat a la nostra història, alhora que reafirma, una vegada més, la falta d’una línia d’actuació cultural coherent. Crec que l’ajuntament hauria de ser conscient de les potencialitats de la seva vila per a, posteriorment, poder-les promocionar tant a nivell turístic, com educatiu i professional.
Els primers que hem de creure en les potencialitats del nostre municipi hem de ser els rosicns i, sovint, no puc evitar pensar que aquells que ens han governant no acaben de creure en la riquesa amb la qual compta Roses. Ens diuen que els turistes no estan interessats en el patrimoni històric. És palès que si som incapaços de promocionar-lo degudament, és impossible obtindre’n una demanda.
Així doncs, és evident que Roses està sumida en una degradació cultural latent que ha comptat amb l’observació passiva del seu ajuntament. És preocupant que durant tots aquests anys de mandat, no hi hagi hagut una coherència a l’hora de plantejar determinades accions culturals, però encara és més preocupant comprovar que els “nous” projectes polítics, que presenten tant CiU com PP, no donen resposta a aquesta degradació. Sovint ens diuen que, a causa de la limitació econòmica, no es poden emprendre segons quines mesures. Però, més enllà del tema purament econòmic, existeix la voluntat política per voler canviar les coses, una voluntat que avui, brilla per la seva absència.
Gerard Olivé i Paltré – Coordinador de l’àrea de Cultura d’ERC Roses
