El tretzè capítol del podcast “Política és pedagogia” aprofundeix en les múltiples cares de la desinformació, amb la participació del periodista i director del Setmanari Empordà, Marc Verdaguer
El pòdcast “Política és pedagogia”, conduït per Antoni Salamanca, va arribar dimecres passat al seu tretzè capítol posant el focus en un dels fenòmens més determinants del panorama comunicatiu actual: la desinformació i les fake news. Lluny de limitar-se a l’impacte de les xarxes socials —qüestió ja tractada en episodis anteriors—, Salamanca va proposar una mirada més àmplia i estructural sobre tots els factors que intervenen en la construcció i distorsió de la informació.
En aquest sentit, el conductor del podcast va començar aclarint conceptes i advertint que “quan parlem de desinformació sovint ens quedem curts”, ja que, segons va apuntar, “cal anar més enllà i entendre qui controla la informació i com es distribueix”. Salamanca va subratllar que a escala global “set o vuit grans grups controlen la major part dels mitjans i agències”, mentre que “a Espanya en són quatre i a Catalunya dos, i això condiciona inevitablement el relat”.
Pel que fa al tractament dels continguts, Salamanca va destacar que “el biaix informatiu no sempre és evident, sovint és subtil, col·lateral”, però va advertir que també pot esdevenir “manipulació directa, magnificant notícies o silenciant-ne d’altres”. En aquest punt, va insistir que “la ciutadania ha d’entendre que el que rep no és neutral, sinó filtrat i interpretat”.
Un altre dels conceptes clau del capítol va ser la denominada “inundació informativa”. Segons Salamanca, “no és una metàfora, és una estratègia deliberada”, i va posar com a exemple l’actuació de Donald Trump: “generava tal volum d’informació que acabava ocupant tot l’espai mediàtic”. Aquesta dinàmica, va afegir, “és replicada pels mitjans europeus, espanyols i catalans, de manera que ens arriba tot aquest volum sense filtres, mentre altres veus queden sepultades”.
A l’extrem oposat, el podcast també va abordar el fenomen de “l’apagada informativa. Hi ha temes que desapareixen misteriosament dels mitjans”, va afirmar Salamanca, que ho va considerar “la forma més habitual i invisible de desinformació”. En aquest sentit, va alertar que “el que no s’explica no existeix per a molta gent, i això és clau en la construcció de l’opinió pública”.
Amb tot, el conductor va advertir que el problema més greu potser no és tant la manipulació com la saturació. “Vivim en una sobreabundància informativa constant, 24 hores al dia, per múltiples canals i formats”, va explicar, i això està generant “una reacció de fugida, d’embafament i fins i tot de rebuig”. Segons Salamanca, “cada cop hi ha més gent que decideix no informar-se, no per manca d’accés, sinó per saturació”.
Les dades que va exposar són significatives: “hi ha un 9% de la població que no vol saber res del que passa, i aquesta xifra va en augment”, mentre que “fins al 75% dels joves rebutgen la informació política”. Una situació que, en paraules seves, “és especialment preocupant si tenim en compte que aquests mateixos joves estan altament exposats a continguts de xarxes socials”.
Aquest tretzè capítol del podcast “Política és pedagogia” va comptar amb la participació de Marc Verdaguer, periodista i director del Setmanari Empordà, que va aportar matisos i reflexions des de l’experiència professional. El diàleg entre tots dos va oferir una mirada crítica i poc habitual als mitjans convencionals, aprofundint en les dinàmiques internes del sector.
Aquest podcast és produït i realitzat per Empordà TV, amb el suport del diari digital ViladeRoses, el Setmanari Empordà i el setmanari El Triangle.
Capítol 13 del podcast ‘Política és pedagogia’
