La caranyana blanca és una de les varietats més històriques, exclusives i singulars de la denominació
El Consell Regulador de la Denominació d’Origen Empordà ha posat en marxa un pla per potenciar l’ús de la caranyana blanca -el nom local que rep la carinyena-, després que aquesta històrica varietat de la zona hagi estat autoritzada pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. La DO Empordà fa anys que reivindica la inclusió d’aquesta varietat que per una anomalia històrica no va ser incorporada l’any 1975 quan es va crear la Denominació d’Origen Empordà. Fins ara, aquesta varietat no es podia usar en els vins autoritzats a la DO Empordà, ja que no estava contemplada en el llistat de varietats espanyoles i per tant tampoc ho podia estar a la denominació. Tot i això, des de fa anys diversos cellers empordanesos elaboren vins amb aquesta varietat en petites quantitats i de manera experimental.
La primera acció del pla ha consistit a inventariar les vinyes de caranyana blanca que hi ha a l’Empordà. Segons un estudi preliminar elaborat durant aquest any pels tècnics de la denominació, a l’Empordà hi ha actualment un total de 19 hectàrees d’aquesta varietat que es concentren principalment al voltant del Coll de Banyuls, a la Serra de l’Albera. Les localitats d’Espolla, Garriguella, Agullana, Sant Climent Sescebes i Massarac són, per aquest ordre, els municipis on hi ha més abundància de vinyes de caranyana blanca. De fet, l’Alt Empordà i el Llenguadoc-Roselló són les regions que concentren la major part de ceps d’aquesta varietat tan particular que és pràcticament inexistent a la resta de denominacions catalanes o espanyoles.
Vinyes centenàries
Segons el mateix estudi, la majoria de vinyes de caranyana blanca de l’Empordà superen els cent anys, una circumstància que evidencia la vinculació històrica d’aquesta varietat a la zona. De fet, els viticultors empordanesos atresoren una llarga experiència i bagatge en el seu maneig. L’informe del Consell Regulador especifica també que hi ha una desena de cellers empordanesos -un 20% del total- que compten amb carinyena blanca al seu vinyar.
El següent pas del pla d’acció del consell regulador serà la creació d’un distintiu que identificarà els vins monovarietals elaborats amb caranyana blanca. Aquesta proposta forma part d’una iniciativa que té per objectiu fer valdre els vins monovarietals elaborats amb les varietats tradicionals de l’Empordà: la caranyana negra, blanca i roja, i el lledoner -nom local que rep la garnatxa negra, blanca i roja.
Terra de lledoners i caranyanes
L’Empordà és terra de varietats històriques. El lledoner representa una tercera part de la vinya empordanesa amb 572 de les 1.768 hectàrees plantades. Destaca especialment la garnatxa negra amb 377 hectàrees, seguida de la blanca, amb 88, i la roja, amb 61. També hi ha una altra varietat, la garnatxa ‘peluda’, més minoritària amb unes 4 hectàrees plantades. Les caranyanes negres, blanques i roges són l’altra varietat més representativa de l’Empordà, amb 402 hectàrees, és a dir, el 22% de total. La denominació empordanesa pot presumir d’una riquesa varietal exclusiva, ja que és una zona vinícola que produeix totes les varietats de lledoners i caranyanes.
Vins singulars i amb molta personalitat
Avui en dia, les varietats autòctones representen prop del 65% de totes les vinyes de la denominació d’origen. El percentatge de les varietats tradicionals no ha deixat de créixer en els últims anys gràcies a l’aposta decidida dels viticultors empordanesos pel lledoner, la caranyana, el macabeu o el moscatell. Una tendència que ha anat acompanyada amb l’aparició de nous vins monovarietals amb raïms procedents d’una mateixa finca. Són propostes d’una nova generació de viticultors i enòlegs, amb una bona formació i capacitació, que busquen vins singulars i amb molta personalitat que siguin un reflex de la zona on es produeixen.
