La Dracma de Plata de Roses 2020 per als que han treballat i lluitat contra la COVID-19

Festa Major de Roses 2020

Moment de l'acte de la Dracma 2020 realitzat al vestíbul del Teatre Municipal de Roses

La concessió de la Dracma de Plata de Roses es va fer ahir de forma honorífica en un acte privat al vestíbul del Teatre Municipal

La Festa Major de Roses, com tothom es coneixedor, ha estat condicionada per la situació sanitària que viu el país, la qual no ha permès celebrar el centenar d’activitats  que normalment es porten a terme en el marc de la Festa.
Ni tan sols la celebració del tradicional acte d’entrega de la Dracma de Plata.

Tot i això, els 10 regidors que conformen l’equip de Govern de Roses, més els 7 de l’oposició, van celebrar un acte privat al Teatre Municipal per tal de concedir la Dracma 2020, de forma honorífica, a totes aquelles persones que han treballat i col·laborat per mitigar els efectes de la pandèmia, especialment en els moments més durs del confinament i l’estat d’alarma.
Una concessió que es va fer amb la lectura d’un manifest creat per a l’ocasió i que va ser llegit per l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, i que reproduïm a continuació:

Manifest

El passat 14 de març de 2020 es decretava l’estat d’alarma que provocà una aturada massiva d’activitats i la suspensió de totes els actes i esdeveniments que hi havia previstos a Roses i arreu.

A partir d’aquell moment, un allau de situacions, fins llavors desconegudes, es van anar succeint. Cadascuna d’elles resultava imprevisible i complexa, i cadascuna d’elles va derivar en la necessitat d’una resposta ràpida i eficient.

A Roses, com a tota la resta de pobles i ciutats, ens vam posar a treballar i ens vam organitzar d’immediat per afrontar la nova situació, constituint dues comissions d’emergència:

  • D’una banda, la Social, formada per les àrees d’Acció Social i d’Alcaldia de l’ajuntament i per totes les entitats assistencials de Roses: Fundació Roses Contra el Càncer, Càritas, Fadir, Tramuntanets i Creu Roja. Calia conèixer en tot moment les necessitats derivades de l’estat d’alarma que poguessin sorgir entre la ciutadania, parant una molt especial atenció a sectors vulnerables o amb necessitats específiques.
  • d’altra banda, la comissió Tècnica/Sanitària per a la coordinació de les diferents accions que diàriament calia emprendre, amb els departaments d’Alcaldia, d’Infraestructures i Serveis, Policia Local, d’Acció Social, de Promoció Econòmica, de Comunicació i Premsa, de Turisme, de Recursos Humans, d’Ensenyament i Sanitat, brigada municipal, i amb la presència i col·laboració del Dr. Espinet, cap del Centre d’Atenció Primària de Roses.

Una de les primeres actuacions impulsades va ser la constitució de la Xarxa de Voluntaris de Roses. S’ha de dir que des del mateix moment en què es va fer pública l’obertura d’un llistat de voluntaris disposats a ajudar, hi va haver un allau de trucades.

Va ser molt emotiu escoltar la gent i la seva voluntat d’aportar, senzillament, allò de què disposaven. Uns, el seu temps per col·laborar en qualsevol actuació: “pel que faci falta”, deien. D’altres el seu coneixement: sóc infermera, o sé cosir, o sóc transportista…

Aquesta xarxa de voluntaris ha estat cabdal per a la consecució de diverses actuacions de vital importància, com el repartiment de les targetes moneder per garantir la continuïtat dels ajuts de menjador a un important nombre d’infants de Roses; la realització de compres de productes bàsics, fer encàrrecs o comprar medicaments per a la gent gran o sense mobilitat; fer trucades; o la preparació dels lots de menjar del Centre de Distribució d’Aliments.

Hom pot pensar que el fet de trucar i, simplement, demanar com et trobes o si necessites quelcom, és insignificant. No és cert, moltes vegades, les paraules curen. Sentir el suport d’una persona que es preocupa per tu, ajuda a seguir endavant, sobretot a totes aquelles persones que viuen soles.

Capítol apart mereix el grup de cosidores de mascaretes, gràcies a les quals es va poder proveir en un primer moment a la residència d’avis, al Cap, al cossos de seguretat (comandància, guàrdia civil, policia local), als treballadors municipals, als voluntaris, i als treballadors d’empreses considerades essencials i que no en disposaven. També van cosir bates i haguessin cosit allò que se’ls hagués demanat. De fet, mentre vam trobar roba, no van parar de fer-ho, i gràcies a la seva feina i dedicació altruista, vam poder fer arribar mascaretes a la gent gran i als infants, en un moments en què no era gens fàcil obtenir-ne.

És en aquest context quan et trobes amb les situacions més colpidores, quan immersa en la frenètica activitat d’aquells dies, en una voràgine de trucades, decisions i problemes, de sobte et trobes amb què una senyora et deixa una bossa plena de mascaretes que ha confeccionat amb un llençol, o quan reps trucades d’empreses rosinques que et diuen que tenen unes mascaretes i que les porten per si se’n necessiten, o de restaurants que ofereixen menjar…

Una altra de les actuacions a nivell local va ser l’aprovació del decret per aprovar els serveis essencials municipals, que va afectar bàsicament a la policia local, la brigada, alcaldia, comunicació i acció social. Tothom a disposició i preparats per a fer aquella feina que fos necessària, tots i totes a primera fila. I és ben cert que s’han hagut de realitzar taques i actuacions que mai no haurien pensat i que anaven més enllà de les seves funcions. Com el fet que la brigada fes el repartiment dels lots de menjar o desinfectés les zones públiques, o que la Policia Local felicités la mainada els dies dels seus aniversaris portant una mica d’il·lusió als més petits. Des d’Acció Social es va fer un esforç per poder donar resposta a totes les peticions i necessitats que anaven sorgint, des d’Alcaldia s’atenien les trucades a la gent o la organització del voluntariat…

En el reconeixement que suposa la Dracma de Roses no volem oblidar ningú. Sabem que la llista és molt extensa: treballadors de la residència d’avis, del Centre d’Atenció Primària, dels diferents cossos policials, del Mercat Municipal, de les benzineres, dels supermercats, de botigues d’alimentació, de farmàcies, carnisseries, peixateries, mestres, o els mateixos pares i mares d’infants i adolescents.

Tots i totes persones que des de l’anonimat, han contribuït en tot allò que ha estat a les seves mans per fer front a la difícil situació, treballant col·lectivament, reinventant-se davant cada nova situació o problema i posant per davant les necessitats dels altres.

A tots i totes els que aquells dies van treballar per nosaltres, moltíssimes gràcies.
Aquesta Dracma d’enguany és per tots vosaltres!