Sant Elm és el nom que rep el sant màrtir Erasme d’Antioquia, que va ser torturat i mort per la seva fe cristiana al segle III. Durant l’edat mitjana, va ser invocat contra les epidèmies i els mariners el van adoptar com a patró, amb el nom de Sant Elm.
Aquest Sant va ésser venerat als Països Catalans i considerat el protector dels mariners el qual els ajuda a evitar els perills del mar.
Amb el pas del temps i molts anys més tard aquest patronatge es va compartir amb una altra Santa, la Verge del Carme, patrona dels mariners i de la Fuerzas Armadas Españolas i que honoren a la seva verge com a “la estrella de los mares”. Un cop assabentat d’això que explico, entenc una mica més la reticència que hi ha hagut des de sempre entre el món dels pescadors a participar el 16 de juliol en la festivitat de la Verge del Carme.
La participació dels pescadors de Roses, sobretot a partir dels anys 80-90, es reduïa un any si i l’altre també a unes quantes barques, totes elles, de multi propietaris.
Actualment, no passa perquè ja no en tenim tantes i si hi participen una o dues ja és molt.
Les barques propietat de famílies o de pescadors que les treballaven ells mateixos, que eren la majoria, brillaven i brillen per la seva absència. Amb això vull dir que tinc tota la sensació que la festa del Carme al llarg dels anys i de la història, ha estat, més, una festa imposada per les autoritats del moment i alguns dels multi propietaris d’embarcacions, tots ells afins al poder, que pas una manifestació popular, que és el que hauria d’ésser. No és d’estranyar, doncs, veure com cada vegada més, la presència d’uns i l’absència d’altres, fan d’aquesta festivitat una mera exaltació a uns valors que tot i ser respectables per a uns, per a altres no és res més que indiferència.
I si no com és possible que a Roses tinguem un dels carrers més cèntrics i transitats amb el nom de Sant Elm i, en canvi, amb el nom de la Verge del Carme, no n’hi hagi cap.
És per això que em sorprèn la postura de l’actual Ajuntament de Roses, el qual per boca del seu alcalde, en Josep M. Martínez, proposa que aquest any la festa marinera sigui una iniciativa del consistori i dels pescadors, deixant als militars en segon terme com a simples convidats. També sorprèn que d’aquesta decisió, la regidoria de Cultura i Festes, encapçalada per la futura alcaldessa Sílvia Ripoll, no manifesti absolutament res i amb el seu silenci aprovi una decisió, si més no, força discutible.
Pel que fa a la posició dels pescadors, tinc la sensació que estan en tot aquest affaire bastant forçats i que, ells, amb la celebració de la diada de Sant Pere, aquest sí, el seu patró, en tenen més que suficient.
Francesc Giner
