La primera conferència del cicle ‘Fem Memòria’, a càrrec del professor d’Història de la UAB, Martí Marín, va desvetllar aspectes desconeguts de la fi del règim franquista pels assistents que van emplenar l’aula de Ca l’Anita
El passat dimecres es va inaugurar al Centre Cultural de Ca l’Anita, el cicle ‘Fem Memòria’ amb una xerrada a càrrec del professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, Martí Marín, el qual va ser presentat a l’auditori pel regidor de Cultura, Èric Ibáñez.
Marín, que va parlar de la fi del règim franquista, va donar, davant una aula plena de gom a gom de públic, tota una classe de memòria històrica donant detalls d’aquest període de la nostra història realment desconeguts per la majoria dels assistents.
El professor, amb la conferència ‘Entre el caos i la voladura controlada: la Fi del Règim Franquista a Catalunya, 1969-1979’, va demostrar ser tot un expert i estudiós d’aquest període no tant llunyà, tot i que ho sembli, dels nostres dies actuals.
Marín va assegurar que “la fi de la dictadura va ser un èxit de la mobilització popular, que va provocar que els dirigents franquistes, de tenir-ho “todo atado y bien atado” com va dir el Caudillo, a donar-se compte que tot se’ls estava desmuntant tot”.
Un fi de la dictadura que va donar pas “la transició, que és un èxit relatiu en el sentit que la dictadura cau i desapareix, però els franquistes no desapareixen, alguns els empresonen, però altres continuen actius i alguns, fins i tot, continuaran en la política, amb menys o més èxit”.
El professor d’Història de la UAB va explicar als assistents que la fi del règim franquista “va tenir un doble protagonisme a Catalunya. Protagonisme per part de l’oposició catalana, perquè és la més forta i la més ben estructurada que hi ha per totes les Espanyes, malgrat el miratge del País Basc, que és espectacular perquè hi ha trets, però no és un tramat social opositor més fort que el català”.
I protagonisme per part del “franquisme català, els qual va ser molt fort i més important del que podia semblar, però el que passa que aquest franquisme català depenia de Madrid, i quan la dictadura es va enfonsar els franquistes catalans es van enfonsar amb ella perquè a Catalunya no hi havia supervivència per a ells. A Madrid sí, ja que podien tornar a un Ministeri, però si estaven a Barcelona a quin Ministeri podien anar?, per tant, comptant alguna excepció, el franquisme català s’evapora i, per això, molts dels noms del franquisme català no són coneguts ni rellevants avui, però hi són”, va remarcar.
Les restes de Franco fora del Valle de los Caídos
Aquesta primera conferència del cicle ‘Fem Memòria’ es va celebrar dos dies després que el el Tribunal Suprem decidís per unanimitat que les restes del dictador Francisco Franco siguin finalment exhumades del Valle de los Caídos.
Sentència que el professor Martín Marín va definir “com un atac de sentit comú, perquè no hi havia cap motiu real per oposar-s’hi, no tenia sentit que un espai públic, símbol d’una dictadura, no podia continuar tal com estava, i l’estrany no és que ho hagin decidit ara, sinó que hagin trigat tant en fer-ho perquè és una absoluta aberració que allò estigués enterrat allà”.
En aquest sentit Marín va significar que “ningú s’imagina en altres països que han tingut dictadura de tipus feixista que tinguin al dictador enterrat en un lloc visible i se li facin homenatges. No passa en lloc d’Europa”.
Aquest proper dijous, 2 d’octubre, a les 19:30h, tindrà lloc, també al Centre Cultural de Ca l’Anita, la segona conferència del cicle ‘Fem Memòria’, “La fi d’una dictadura. La dissolució de les estructures de poder franquistes a Roses (1969-1979)”, que anirà a càrrec de l’arxiver municipal, Josep Mª Barris.
