La Flama del Canigó va ser rebuda a Roses al Castell de la Trinitat en un acte protocol·lari
La Flama del Canigó, que agermana tots els pobles catalans, va arribar a Roses per novè any consecutiu. Una novena vegada de forma ininterrompuda, però, que va ser molt diferent a les 8 anteriors, degut a l’actual crisi sanitària de la COVID-19.
Recordem, que després que la comitiva de la Flama del Canigó la portés a l’Ajuntament, els vilatans li donaven la benvinguda des de la plaça Catalunya amb la lectura del manifest acompanyat de la música i dansa de l’associació Balldemar, per tot seguit celebrar una cercavila i portar la Flama fins a l’espigó de la Riera Ginjolers per encendre la foguera. Una encesa que significava el tret de sortida del castell de focs i del posterior concert a la mateixa Avinguda de Rhode per celebrar la revetlla de Sant Joan.
Ahir, però, la Flama del Canigó va arribar a Roses de mans del regidor de Cultura i Festes, Èric Ibáñez, que es va desplaçar fins a Vilajuïga per portar-la al Castell de la Trinitat, on l’esperaven alguns representants de l’Ajuntament de Roses, encapçalats per l’alcaldessa Montse Mindan, per donar-li, en un acte protocol·lari, la benvinguda.
Després que Ibáñez i Mindan encensessin la Flama de Roses, aquesta darrera va llegir el manifest d’enguany -que reproduïm a sota-, acompanyada de l’himne de Catalunya, Els Segadors, interpretat per Manel Pereira.
L’arribada d’enguany de la Flama del Canigó a Roses, com a la resta dels pobles catalans es va produir “en un any excepcional, que esperem no es torni a repetir i que l’any vinent puguem fer els focs d’artifici i, sobretot, continuar amb una tradició de 400 anys a Roses com és encendre la foguera, que crec que aquest any serà el primer que Roses no tindrà una encesa de foguera”, va destacar Montse Mindan.
Manifest Flama del Canigó 2020
Un any més renovem la Flama del Canigó, i ho fem en una situació adversa i plena d’incerteses. Malgrat les dificultats, una petita gran xarxa col·lectiva fa possible, també aquest any, que la flama que es regenera al cim del Canigó arribi a tots els indrets de casa nostra. A cada ciutat, a cada vila, a cada barri, a cada balcó.
Treballant col·lectivament per un objectiu comú.
Un projecte que demostra, com tants altres, com és aquest país. Un país que té la seva principal fortalesa en la gent que el conformem. Ho hem vist, també, aquests darrers mesos, en la manera com hem afrontat la pandèmia: tothom assumint el seu paper, la seva part de responsabilitat individual i col·lectiva. Són moments en què la solidaritat i el suport mutu s’han convertit en la base per seguir endavant.
És evident que aquesta situació ha estat un cop fort per a tothom, aquí i arreu del planeta. Canvis d’hàbits, increment de les desigualtats, qüestionament de drets i llibertats, pèrdua de gent estimada…
Enguany aprofitem aquest moment de l’encesa de la Flama a cada racó del país, no només per reivindicar la unitat de la llengua i la lluita pels drets i les llibertats dels Països Catalans, sinó també per recordar totes aquelles persones que ja no hi són i que trobem i trobarem a faltar.
Volem destacar tota aquella gent que manteniu encesa la Flama, dia rere dia, any rere any. Una Flama que, passi el que passi, no s’apaga mai Visca la Flama del Canigó!
Visca els Països Catalans!
Aquest missatge ha estat escrit coralment per:
Glòria Bassets, metgessa; Marc Ferrer, bomber; Carles Furriols, metge; Elena Gual, mestra; Lluís Marmi, llibreter; Mireia Mena, pagesa agroecològica; Joan Molins, alumne d’escola; Elisabeth P. Cuscó, infermera; Marco Ruggero, transportista; Pili Sanmartín, viticultora.
Tots ells són representants d’alguns dels sectors que han tingut un paper clau en la situació generada per la COVID-19.
