Dins el projecte “Un Pop de Gram” de la Fundació Alive no ha observat cap exemplar adult ni tampoc que hagi tingut lloc cap posta entre el mes de juny i setembre
Als prats marins de la planta Cymodocea nodosa (Gram) de les badies de Roses i Pals s’havia observat, tradicionalment, una abundant presència de pops. Tanmateix, segons pescadors d’arts menors de la zona, aquesta riquesa ha disminuït tant per quantitat com per mida dels exemplars. El projecte de la Fundació Alive, “Un pop de Gram”, ha realitzat una primera aproximació per conèixer quina és la situació de la població d’aquest cefalòpode i quina és la seva dieta en aquest entorn. El projecte s’ha basat en la instal·lació de dues línies d’arts menors de 500 metres sobre el fons sorrenc del prat de Gram, amb 25 olles de ceràmica cadascuna; una al golf de Roses i una al de Pals.
Després de quatre mesos fent immersions de seguiments a les olles, els biòlegs han observat dins les olles un total de 43 pops a l’Escala i 23 a l’Estartit. Tots ells, però, de mida mitjana i petita. No s’han observat pops adults durant l’estudi.
D’altra banda, amb l’anàlisi de restes de menjar recollides han pogut constatar que el pop de Roses i Pals manté una dieta on predominen les cloïsses i, en menor mesura, crancs i caragols.
Absència de pops adults
Després de les immersions de seguiment durant quatre mesos, s’ha comprovat que un 80% de les olles de les dues badies han estat utilitzats en algun moment per pops, és a dir, que s’hi han trobat restes d’aliments. També han determinat una tendència a l’alça del nombre de pops dins les olles. A l’Escala, s’han presenciat un total de 43 exemplars de pop, majoritàriament de mida mitjana, mentre que a l’Estartit n’han localitzat 23 de mida petita i mitjana. No s’ha observat cap exemplar adult durant el transcurs del projecte ni ha tingut lloc cap posta entre el mes de juny i setembre. Així, tant a l’Escala com a l’Estartit els pops trobats dins les olles han sigut juvenils. També s’ha pogut comprovar que els pops no tenen preferència per una mida determinada d’olles.
Una dieta variada
Les mostres d’alimentació recollides tant a l’interior com a l’entorn dels refugis han permès definir millor l’alimentació del pop a les badies de l’Empordà. En total, s’han analitzat 1.824 restes, de les quals 54% eren de l’Estartit i 46% de l’Escala. A la badia de Roses s’han trobat, entre les restes de menjar recollides, 52 espècies diferents i a la de Pals 60, entre les quals s’han pogut identificar 35 espècies de cloïsses, 15 de crancs i 10 de caragols. També s’han observat algunes restes d’espines de peix.
A més, després d’analitzar les restes, s’ha pogut determinar que els pops de mida petita tenen una dieta més variada i són més actius a l’hora de menjar, és a dir, acumulen més restes.
Estudi amb mètode artesanal
Amb la voluntat d’evitar la introducció de residus o elements contaminants, i afegint informació aportada pel ICM-CSIC en les quals confirmen que les olles de ceràmica són atractives pels pops, s’ha optat per uns refugis que segueixin un model d’olles artesanals de fang: els cadups o catúfols. Antigament, aquests recipients eren utilitzats per la sínia, per treure aigua dels pous oberts, i eren reaprofitats per la pesca del pop. Els d’aquest projecte han estat fabricats pel terrisser artesanal de Fonteta (la Bisbal d’Empordà), Josep Matés, amb fang de Cruïlles i tenint en compte un model de ceràmica negra que s’havia fet a l’Empordà i que es troba al Museu Terracota. D’aquesta manera s’han donat dos valors afegits; d’una banda, la metodologia artesanal i, de l’altre, la proximitat de la fabricació.
Aquesta primera aproximació a l’estudi del pop que ha dut a terme la Fundació Alive, s’ha realitzat amb finançament del Grup d’Acció Local Pesquer Costa Brava, la col·laboració del projecte Sèpia, les confraries de pescadors de l’Empordà i el suport del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter.
