L’entitat reivindica la seva tasca en la lluita contra el càncer i fa una crida a implicar les noves generacions per garantir el relleu de la solidaritat a Roses
La Fundació Roses Contra el Càncer va celebrar ahir diumenge el seu segon dinar solidari a l’Hotel Montecarlo de Santa Margarida, una trobada que va reunir unes 120 persones en una jornada de solidaritat, germanor i reivindicació de la tasca que desenvolupa l’entitat en benefici de les persones afectades pel càncer i les seves famílies.
Després de 26 anys organitzant el tradicional sopar benèfic, la Fundació va decidir l’any passat canviar el format i apostar per un dinar, una iniciativa que va tenir una bona acollida i que enguany ha tingut continuïtat. La celebració, amb un preu de 60 euros per persona, va incloure també un ball després de l’àpat, amb l’objectiu de combinar la recaptació de fons amb una jornada festiva.
El vicepresident de la Fundació, Jaume Guitart, va explicar que el canvi de format respon a la voluntat d’adaptar la trobada al perfil dels assistents i, sobretot, d’aconseguir que noves generacions s’impliquin en l’entitat. «Abans era un sopar, però vam considerar que, pel tipus de persona que venia, era millor fer un dinar. La idea és incorporar gent nova, però això ens costa molt», va reconèixer.
De fet, Guitart va recordar que els antics sopars benèfics havien arribat a reunir fins a 250 persones, una xifra que contrasta amb els aproximadament 120 participants d’ahir. Tot i valorar la resposta de la ciutadania, va admetre que el relleu generacional continua sent una assignatura pendent i que cal buscar noves fórmules, com incorporar música i propostes més atractives per al públic jove.
«La Fundació és de tots, de tota la societat, no de la Junta de l’entitat»
Més enllà de la participació, el vicepresident va voler transmetre un missatge contundent sobre la importància que té la Fundació per a Roses i la necessitat que els rosincs se la sentin seva, en assenyalar que “la Fundació és de tots, no és de la Junta que hi ha ara, és de tots», va afirmar Guitart, que va comparar el valor de l’entitat amb alguns dels elements patrimonials més emblemàtics de la Vila. «Tots estem orgullosos de la badia de Roses en ser una de les més boniques del món, del Cap Norfeu, del castrum visigòtic o de la Ciutadella. Doncs hauríem d’estar orgullosos de la Fundació», va reivindicar.
En aquest sentit, va destacar que la feina de l’entitat no es limita a l’atenció a les persones afectades pel càncer de Roses, sinó que també contribueix a finançar projectes d’investigació que poden beneficiar pacients d’arreu del món. «Col·laborem amb molts projectes, servim la gent de Roses, però també financem projectes destinats a noves troballes sobre aquesta malaltia, i això ajuda tothom», va remarcar Guitart.
La solidaritat dels rosincs, el motor de la Fundació
El vicepresident de l’entitat socioncològica de Roses també va posar en valor les nombroses iniciatives solidàries que es desenvolupen al llarg de l’any a Roses i que permeten recaptar recursos per mantenir l’activitat de la Fundació.
Des de la Cursa de la Dona, amb més de 2.000 participants, fins a reptes esportius individuals o persones que destinen els beneficis de la venda de quadres a l’entitat, el vicepresident va voler reconèixer que darrere de cada aportació hi ha ciutadans que fan possible la continuïtat de la seva tasca. «Pensar que tot això surt de Roses, de les 2.000 persones que venen a córrer la cursa, de la persona que fa 100.000 quilòmetres amb bicicleta o de qui ven quadres i decideix donar els diners a la Fundació… Tota aquesta gent també és la Fundació», va manifestar.
Per aquest motiu, Guitart va insistir que cal donar més visibilitat a aquesta feina i aconseguir que els mateixos col·laboradors transmetin a la resta de la ciutadania el valor de l’entitat. «Ens agradaria que tota aquesta gent expliqués a casa la feina que fem i que, quan marxi de Roses, digui que està orgullosa de la Fundació que tenim», va expressar.
Cal destacar que en el transcurs del dinar es va sortejar entre els assistents una estància a l’Hotel Parador AiguaBlava, un quadre de la Dolors Punsí i un altre d’en Joan Gibert.