Ens ho podíem imaginar, estava dins del que es podia esperar de la nostra irreverent Gata, però fins que no ens hi hem trobat, no hem sortit de l’ensurt. La Gata ens ha demanat dret de rèplica amb Hèrcules Poirot i ens ha posat contra l’espasa i la sardina, doncs ella vol ara entrevistar a Hèrcules, doncs al·lega que aquest personatge, darrera el seu bigoti i posat respectable amb pentinat de gomina, bigoti inclòs, amaga secrets inconfessables. Ens diu que darrera aquesta respectabilitat aparent de persona d’ordre hi conviu un Mr. Hyde en potència, un cràpula de la faràndula, un viejo verde i no en sentit ecologista i un àcrata de dretes, al que vol fer moltes preguntes. Com no volem irritar a la Gata, aquí teniu el dret de rèplica.
Gata Christie (GC): Hèrcules, o millor Mr. Poirot, no vull anticipar confiances abans d’hora, perquè aquest posat seu tan seriós com si estigués escoltant un ple extraordinari de l’ajuntament de Roses?
Hercules Poirot (HP): Comencem bé i amb molta ironia eh, carajo de Gata!, d’acord, recullo el guant i la lupa i de moment no aniré a més. Senzillament perquè el “horno no està para bollos”, ni per aigua potable. Com pots veure no només al Sahel tenen problemes d’aigua, aquí també, potser a nivell de Lepe. Qui pot anar somrient, amb somriure Netol avui dia, amb la que està caient? No a Gaza, no ens equivoquem, aquí a la cantonada?. Si, clar ja se que tothom diu que España va bien, com una locomotora, el país que més creix d’Europa i aquest pas del món mundial,… doncs menys mal que es el que més creix, que si no ja ens podríem anar confessant amb Cicciolina. Clar que sempre sortiria Mortadelo y Filemón a dir que és un bulo.
GC: Vaja Hèrcules, avui se m’està posant analista, expert o tertulià? Que li fa pensar que España no va tan bien? No serà que no surt massa del radi d’acció del Bulli i els germans Roca o que es passa el dia dinant al restaurant Disfrutar de Barcelona i d’allà se’n va al Disfrutar de Madrid, i en definitiva que es passa el dia disfrutando?
HP: Gata, no em toqui el que no sona, cadascú te la seva manera de disfrutar, uns roben a Europa (Trump li ha trobat gust a baixar-li les calces a la Von der Leyen, que a la vegada les baixa als governs europeus i després aquests a tots nosaltres), altres roben trens (o no es un robatori el que s’està fent amb Rodalies des de fa 25 anys?), altres roben als autònoms, ara, després de la reculada, sense que es noti (per cert, sap que a Espanya hi ha més autònoms que funcionaris, tot i que sembli el contrari?). Altres roben el Louvre de París (oh! Quin robatori, m’hagués encantat està davant el Sena, observant com els lladres pujaven pel munta-cargues com si fossin uns operaris… Ja, ja, ja i clar, que després la Gendarmerie francesa em vingués a buscar per investigar sobre el succeït. Seguim amb els robatoris Gata?
GC: Millor que no Hèrcules, doncs així no anem enlloc, a veure si es deixa anar d’una vegada com Tintin, ja que els dos són belgues, que si no l’audiència no acabarà de saber els seus cops amagats. A veure, vostè no sabem si està casat o solter, si es vidu o divorciat, si està casat amb el crim o si en realitat te un amant a Madagascar i no vol sortir de l’armari.
HP: A veure Gata, i ara ja de tu, la meva vida privada és molt privada i no importa a ningú, però com ja se que no pararàs de fer preguntes fins tocar-me els collons (ho sento, aviat entendràs perquè dic collons i no flors de Bach), et diré alguna cosa perquè estiguis ufana. Soc fill únic de mare soltera i nimfòmana. La meva mare es va avençar a l’època i no volia homes a la seva vida, sinó era al llit (dones tampoc, no va caure a la moda actual), i com vivíem en una farmàcia, vaig ser criat i vaig créixer a la botica, entre formules magistrals i preparats opiacis, entre herbes medicinals i verins de tot tipus, una nit fent experiments sense que em veiés la meva mare, amb el que avui s’anomena viagra, vaig ingerir una dosi tan forta que després d’estar trempant un mes, em va deixar de funcionar per sempre. Una fatalitat divina que només li recomano als que roben legalment (suposo Gata que saps que són més els que roben legalment que il·legalment, no?).
GC: Vaja Hèrcules ja hi tornem amb els robatoris. Ja veig que l’ha sacsejat molt el robatori del Louvre, què és que no l’han cridat a investigar i està enfadat?
HP: Si us plau Gata, no em vinguis amb teories psicoanalítiques, ja saps, que la raó per estar en contra d’una malifeta, no tenir aigua potable, reivindicar o manifestar-se en contra una injustícia, es haver tingut una mala infància o estar reprimit sexualment. Doncs jo tinc la vida solucionada, el sexe el practico per darrera, i es evident que no soc homosexual, el disfruto com el que més (de fet hi ha molts homes que ignoren això) i soc un bon vivant al que li agrada viatjar, ni que sigui investigant, a l’Orient Express. I per suposat m’agraden molt els bombons de xocolata belgues.
GC: D’acord Hèrcules Poirot, però potser ja n’hi ha prou de sexe, que al final ens posarem nerviosos (i nervioses) i no es temps per estar en cel. I si m’explica algun dels seus viatges a l’Orient Express?
HP: Doncs el més emblemàtic es el que em va portar de Londres a Estambul, passant per la Falconera, a que no ho haguessis dit mai?. Però no és l’únic viatge màgic, també en vaig fer un de Marràqueix a Moscou passant pel Puig Alt. Et preguntaràs com es possible que faci tanta escala aquí, al cap de Creus oi?
GC: Soc tot oïdes Poirot, doncs ara si que m’has deixat esmaperduda, vaig a per una de palomitas o sigui crispetes o sigui corn flakes. Oh yeah!
HP: Doncs passa que aquí hi ha lobbys, grups de pressió vaja, que tenen molt de pes a Catalunya, més del que sembla, tenen molt bona entrada a TV3, influeixen a la Generalitat, fins el punt que sent la màxima autoritat política de Catalunya se la passen pel forro, o si vols l’Arc de Triomf, que se la pixen vaja, tenen subornades a varies universitats, ja no diguem ajuntaments, i per això per aquí tenen via lliure la Repsol, Naturgy, Endesa, etc. (i perquè no hi ha British Petroleum que si no…). A més, tenen la cortesia d’organitzar visites gratis amb el tren turístic a Amazon, al Frare d’Empordà, per que vegis com estan saturant gratis l’AP-7 de camions i furgonetes. Tingues present Gata, que som líders a Europa en logística per carretera, no per tren, i a l’Alt Empordà aviat li donaran un premi. De fet, aquí els lobbys tenen molta audiència gràcies a que regalen benzina gratis a tots els que s’apunten a cridar “no al costat de casa meva”. I no em refereixo al Sr. Antonio Turiel, doncs de Joseps, Joans i asses n’hi ha a totes les cases.
GC: Vaja Poirot, em sembla que aquesta història o és molt rocambolesca o té una doble lectura sarcàstica que va més enllà de la meva intel·ligència gatuna o sigui que tornem a l’Orient Express.
HP: D’acord, si vols t’explico el crim més difícil que m’ha tocat investigar, no fent l’Orient Express, si no veient TV3 (ara Cat 3), que es el mateix, clar. Descobrir, que en realitat tan TV3, com el Barça, les dos institucions més “nacionals” de Catalunya, son en realitat agents encoberts per desnacionalitzar Catalunya. TV3 en la mesura que cada vegada utilitza més l’anglès als títols dels seus programes i el Barça per canviar el nom del Camp Nou, per Spotify Camp Nou, i fer un contracte amb la multinacional Uber, per bastir el Barça de vehicles VTC o sigui conductors pel morro. Pel que sembla un dels seus jugadors més catalans, també nineta de TV3, Pau Cubarsí, utilitza els serveis d’Uber per anar al Spotify Camp Nou. Enlloc d’agafar un taxi local, groc i negre, com tothom. Entre això, els de TV3 amb programes com Euforia Street Dance, Euforia Dance Kids, Vintage, etc. i Barcelona amb el World Mobile Congress, el Week Fashion i la Women’s Ligue, dona ganes de posar fake news amb la Fox News. Gata, això ja no es Catalunya, això és el 52è estat de l’emperador Trump.
GC: Ay Poirot, que se me ha desencadenado amb aquesta botifarrada, em sembla que ho deixarem aquí, que el veig una mica influenciat pels astres malèfics de tardor o potser el canvi d’horari a hivern, el problema més greu que te Espanya en aquests moments. Quan torni a estar engomat, que ara el veig molt despentinat tornem a quedar. En qualsevol cas, gràcies per deixar-nos entrar a la seva vida privada.
HP: All right, my sweet cat. I love you darling! Regards!
