El Govern posa en marxa un protocol per donar criteris operatius als professionals de la seguretat per tal d’establir les pautes d’actuació en entorns d’oci davant d’aquestes conductes
La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, i el conseller d’Interior, Miquel Buch, acompanyats de la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Núria Balada; i el director general de l’Administració de Seguretat, Jordi Jardí, han presentat avui les actuacions que es duran a terme un cop el protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci ha estat validat per tots els sectors implicats amb un ampli consens.
Mitjançant aquest protocol, la Generalitat posa a l’abast els seus mitjans en l’àmbit de la seguretat a fi d’evitar que cap conducta que atempti contra la llibertat i indemnitat sexuals quedi impune. A partir de criteris interpretatius i operatius, les conductes d’assetjament sexual no previstes al codi penal, però que es consideren constitutives d’una infracció administrativa, podran ser penades.
Per tant, l’objectiu d’aquest protocol és fer constar que totes les violències sexuals cal erradicar-les i donar criteris operatius als professionals de la seguretat per establir les pautes d’actuació davant d’aquestes conductes infractores.
A banda dels fets que es denuncien, hi ha tota una sèrie de fets, alguns de la màxima gravetat, que en no denunciar-se se sostreuen de les conseqüències del sistema policial i judicial, i també hi ha uns altres fets, menys greus pel fet que no són constitutius de delicte, però no per això menys importants, que també queden impunes.
Conductes que s’han de considerar infraccions
Les conductes que s’han de considerar infracció administrativa són:
- Exhibicionisme obscè davant de persones adultes
- Masturbació en espais públics o oberts davant de persones adultes
- Seguiment obscè
- Injúria sexual
- Fer fotos de parts íntimes
- Acorralament amb finalitat sexuals
- Altres conductes que impliquin una vexació sexual
El protocol estableix les actuacions operatives envers l’agressor, com s’ha d’actuar per part dels cossos de seguretat quan l’assetjament sexual no penal es produeixi i també quan es produeixin violències sexuals constitutives de delicte.
L’aplicació del Protocol, mitjançant conveni
El protocol és d’aplicació a tot el territori de Catalunya, directament per la Policia de la Generalitat – cos de Mossos d’Esquadra i de forma progressiva pels municipis i les policies locals i per les diferents entitats privades i altres ens locals que vagin formalitzant la seva adhesió.
L’adhesió al protocol es farà mitjançant la signatura d’un conveni entre la Generalitat i els sectors públic i privat amb l’objectiu de fixar unes condicions d’adhesió com anirien des de la formació del seu personal a la capacitat de disposar d’espais per atendre les víctimes.
Malgrat que el protocol neix amb la voluntat de tenir la major aplicabilitat possible, es constitueix com una eina d’adhesió voluntària, per tant només serà exigible la seva aplicació a aquells establiments o en aquelles activitats organitzades per empreses, institucions o organismes públics que s’hi hagin adherit seguint els mecanismes previstos.
En concret, el Protocol s’aplica:
- Als il·lícits penals o administratius que sancionin conductes que atemptin contra la llibertat i indemnitat sexual de les persones, amb independència que la persona afectada o la presumpta autora siguin un home o una dona.
- A tots els establiments, entitats públiques o privades i persones que organitzin o promoguin activitats d’oci, i també a les empreses de seguretat i a les proveïdores de serveis de personal que s’adhereixin al protocol mitjançant la signatura dels convenis amb el Departament d’Interior.
- A les persones que, en exercici de les funcions que contractualment o legalment tenen encomanades, presten els seus serveis en el si de les activitats d’oci, o intervenen una vegada s’han produït incidents amb afectació a la seguretat, i que totes elles, cadascuna dins el marc de les seves atribucions, poden incidir en la prevenció, detecció o resposta davant les violències sexuals.
I el poden aplicar:
- Els professionals de la seguretat als quals fa referència l’apartat 2.6 d’aquest Protocol
- Les persones titulars dels establiments públics o privats, les organitzadores i promotores de les activitats d’oci, així com els càrrecs electes i el personal tècnic dels ens locals que tinguin atribuïdes funcions en matèria d’organització i execució d’activitats d’oci i espectacles públics
- El personal al servei dels organitzadors o promotors públics o privats de les activitats d’oci, al personal auxiliar de serveis, el personal dels estands d’informació, acompanyament i/o atenció a les persones afectades (“punts lila”) etc.
Per a cadascuna d’aquestes categories de personal el protocol determina les previsions que els resultin d’aplicació, ja siguin de naturalesa més operativa o més enfocades a aspectes de prevenció, formació i sensibilització en l’àmbit de les violències sexuals.
La formació
El Departament d’Interior serà l’encarregat d’impulsar aquesta formació, en coordinació i col·laboració amb les entitats i organismes que correspongui, especialment l’Institut Català de les Dones.
La formació serà obligatòria per al personal al servei de les diferents entitats, públiques o privades, que vulguin adherir-se al protocol.
Aquesta formació comprendrà l’àmbit de la violència masclista i de les violències sexuals i tindrà com a objectius:
- sensibilitzar a tot el personal
- capacitar en els principals conceptes i casuística.
- saber detectar i prevenir possibles casos
- disposar d’eines per a intervenir
- saber atendre i actuar tant amb les persones afectades com amb les persones presumptament autores.
Els professionals que han de rebre aquesta formació seran tant els que presten els seus serveis en el marc de la seguretat, com les diferents categories de personal que treballa en les activitats d’oci.
- Àmbit públic
- Professionals de la seguretat: Mossos d’Esquadra, Policia Local/Guàrdia Urbana, policies portuàries, vigilants de seguretat privada, controladors d’accés i vigilants municipals.
-
Personal dels punts d’atenció de violències sexuals (“punts lila”); regidors, personal tècnic municipal, equips de voluntaris i altres categories de personal que participin en aquests espais d’oci
Es preveu que uns 10.000 professionals de la seguretat i uns 1.900 del món local rebran aquesta formació els propers anys.
- Àmbit privat
- Personal que organitza, promou, presta els seus serveis i participa en el seu bon ordre: personal de sala, de control d’accés, guarda-roba, i altres serveis dels establiments; personal auxiliar de serveis.
En aquest cas, la previsió és de formar més de 800 persones l’any
L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), serà l’encarregat de la formació tant dels cossos de seguretat com del personal tècnic municipal i càrrecs electes. Pel que fa al personal de les empreses d’oci privat serà el departament d’Interior qui ho gestioni de forma descentralitzada arreu del territori.
Difusió del Protocol
Un cop finalitzada la fase d’elaboració del protocol, s’ha dut a terme una campanya informativa que, sota el lema “No en passem ni una”, constarà de diversos materials amb una imatge en comú que avui hem presentat.
- Es disposarà d’un distintiu que explicitarà que el local està adherit al Protocol de seguretat.
- També es disposarà de cartells que informaran de l’existència del Protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci i que recolliran el missatge fonamental del mateix.
- Hi haurà, a més, cartells específics en els quals s’informarà del lloc o punt concret dins el local al qual podrà adreçar-se amb facilitat la persona afectada per una conducta constitutiva de violència sexual.
Entorns d’oci públic
- Campanyes d’informació i sensibilització adreçades a la ciutadania
- Jornades informatives als ens locals per tal de donar a conèixer el protocol i promoure la seva adhesió
- Estands d’informació, acompanyament i/o atenció a les persones afectades
- Participació i coordinació en les reunions
Entorns d’oci privat
- Donar a conèixer el Protocol als propietaris i responsables d’establiments d’oci privat. Malgrat que tant el Departament d’Interior com les principals associacions del sector faran accions de difusió del Protocol, de les condicions d’adhesió i del seu funcionament, els efectius policials poden realitzar un reforç a aquesta campanya de difusió.
- Identificar espais perillosos en els establiments d’oci privat, ja sigui de manera presencial als establiments o informant els propietaris de les característiques dels espais que es podrien suposar més risc per a potencials víctimes de violències sexuals.
- Detectar els entorns dels establiments d’oci privat insegurs on es podrien produir aquestes infraccions, ja que en aquests espais l’actuació policial ja no necessàriament seria a requeriment, sinó que podria ser d’ofici i coneguda a les hores de sortida dels establiments.
- Informar els ciutadans sobre violències sexuals, com identificar-les, especialment les considerades menys greus o els casos que suposen infracció administrativa, com actuar i com identificar si els espais on es desenvolupen activitats d’oci estan adherits al Protocol, per tal que puguin demanar l’activació.
- Incorporar informació sobre violències sexuals en les xerrades als centres escolars, de manera que es faci una tasca de sensibilització dels menors de manera que siguin conscients que aquestes conductes suposen una infracció en qualsevol moment i tinguin coneixement d’elles en el moment que comencin a accedir als entorns d’oci.
Grup de treball
El passat mes de juliol es va constituir un grup de treball per lluitar contra les violències sexuals en entorns d’oci en el qual hi van participar més de mig centenar de persones a través de 27 òrgans, entitats públiques i privades i persones expertes, que han posat en comú les seves experiències i punts de vista sobre la problemàtica.
El grup de treball l’han format entitats municipalistes, representants de policies locals, Mossos d’Esquadra, l’Institut Català de les Dones, el departament d’Interior, representants del Consell Nacional de les Dones, associacions de víctimes, experts i expertes en violència masclista, associacions representatives d’empreses de seguretat, associacions i federacions d’empresaris del sector de l’oci, representants d’empreses de controladors d’accés i altres persones expertes en el tema de la violència sexual.
El passat mes de novembre es van exposar les conclusions de les sessions que es van celebrar durant aquests cinc mesos. A partir d’aquell moment, tots els membres han pogut fer les esmenes que han considerat adients i que han portat a l’actual protocol, fruit d’un ampli consens.
