La gestió del patrimoni en un context de crisi

Carles Pàramo

Carles PàramoEl Consell de Ministres es proposa, amb més o menys encert, posar ordre en la despesa del món local, modificant la Llei de Bases de Règim Local. Farà nova determinació de les competències dels municipis, tot eliminant-ne les que tenen gestió antieconòmica. A Roses l’afectació serà menor. Fins i tot en els anys de creixement, varem evitar assumir allò que no corresponia, posant molt seny en atendre els serveis encomanats fefaentment. Amb rigor i responsabilitat. No ens varem deixar enlluernar per la bombolla, evitant assumir cap servei que no correspongués als criteris de rendibilitat i sostenibilitat social i econòmica. En conseqüència, veiem que la caiguda dels ingressos extraordinaris provinents de la construcció no ens han afectat i avui l’equilibri econòmic municipal és correcte tirant a bo. I ens permet continuar atenent allò que cal.

També en la gestió del patrimoni, natural o històric. Allunyats de l’aturada en inversions culturals generalitzada, a Roses continuem invertint. L’any 2013 ve marcat a Roses per una renovada aposta en la valorització i millora del patrimoni cultural, especialment Ciutadella i Castell de la Trinitat, posant tot l’èmfasi entorn a dos grans eixos: la potenciació de l’ús ciutadà i l’augment del seu atractiu com a element promocional i creador d’imatge, entenent aquest patrimoni com a recurs turístic generador de riquesa i d’ocupació laboral.

Pensant en aquests objectius, i atenent sempre els criteris tècnics, disposem d’un document complementari del Pla Director de la Ciutadella, destinat a actualitzar i detallar les actuacions previstes per a la millora del conjunt monumental. En paral·lel, hem iniciat la contractació de les obres de mínims que permetin posar el Castell de la Trinitat en ús. Hem corregit una política erràtica o insostenible que ha fet perdre temps i recursos a la Vila.

Amb les obres o actuacions més elementals, tals com equipament de l’espai públic de lleure, la rehabilitació de perfils i restitució de carreus malmesos i el tractament dels espais verds exteriors que posin en valor la visió monumental del conjunt, culminarem el procés iniciat no fa més de 10 anys amb la rehabilitació de la façana de mar i el Passeig de les Muralles. Si en el seu dia les obres de la muralla corresponent a l’avinguda de Rhode van modificar la fisonomia de l’entrada a la vila, donant a conèixer a rosincs i visitants la magnificència i monumentalitat de la Ciutadella, ara, l’arranjament de la resta del seu perímetre, permetrà “redescobrir” el monument en la seva vertadera dimensió.

En l’àmbit de la recerca històrica, estudi de les fonts i excavació arqueològica, treballem sota els mateixos criteris de sostenibilitat i viabilitat econòmica. La funció científica o investigadora, en cap cas pertany a les responsabilitats que els ajuntaments de règim comú tenim assignades. Tot i així, com sempre hem fet, la predisposició a continuar col·laborant amb la Generalitat, la Diputació i el món universitari, és plena. També en aquest camp, creiem que tots els avenços són bons per a afavorir la imatge de Roses amb possibilitats positives com a element de promoció. Treballem en establir programes de col·laboració amb la Generalitat i el món universitari català i estranger, i estem avançant en l’oferta feta d’anys per convertir Roses, Ciutadella i port esportiu municipal, en seu operativa del Centre d’Arqueologia Subaquàtica  de Catalunya, del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Per a superar la crisi, ens cal treure profit de tots els punts forts de què disposem. Respecte a la promoció turística, no podem quedar-nos paralitzats a l’espera que ens caigui al damunt una gran o petita inversió tipus “Eurovegas”. Ni és el camí ni el voldríem. Cal caminar i treure rendiment al nostre patrimoni, amb intel·ligència i respecte, fins a fer-lo imprescindible. Volem que tothom se’n senti orgullós del seu valor i satisfet del seu rendiment.

De la mateixa manera que considero l’existència dels parcs naturals presents a Roses, Cap de Creus i Aiguamolls, no hem d’entendre el patrimoni com una càrrega. Si tractem la seva gestió amb mentalitat oberta, observant allò que es fa en altres països de llarga tradició conservacionista, puc afirmar que la gestió de la Ciutadella, Castell, Far, Puig Rom i resta de patrimoni històric, han de ser fonts de riquesa, com ho haurien de ser els parcs naturals.