La metamorfosi de la primera línia de mar de Roses al Document del Mes de l’Arxiu Municipal

Arxiu Municipal de Roses

Redacció del projecte de la carretera del Port de Roses

La construcció de la carretera del Port de Roses va ser un canvi dràstic en la fesomia de la primera línia de mar

Arxiu Municipal de Roses
Redacció del projecte de la carretera del Port de Roses

L’Arxiu Municipal de Roses presenta aquest mes de juliol a l’apartat web ‘El Document del Mes’, l’expedient per a la construcció de la carretera del Port de Roses, datat de l’any 1931, un projecte que va comportar un canvi dràstic del front de mar rosinc i pels qui l’habitaven. Les cases situades a primera línia van veure la construcció d’un nou vial, més ample, que els separava d’un mar que havien tingut fins aleshores a tocar.

El Port de Roses ha estat sempre un punt neuràlgic de l’economia empordanesa des de temps antics. Als anys vint del segle passat, el creixement del port féu necessària la construcció d’una carretera de servei llargament reivindicada per comerciants i armadors, ja que Roses era la porta de sortida de les mercaderies i fruits de gran part de les comarques gironines més septentrionals i necessitava dotar-se d’infraestructures clau per no quedar enrere respecte d’altres ports catalans.

Fins a l’any 1930, els grans carruatges havien de passar pel carrer de Davant o carrer del Doctor Jaume Pi i Sunyer, massa estret i transitat, i travessar el no menys complicat gual de la riera dels Ginjolers.

El vial que es va construir va canviar per sempre aquella visió tradicional de les postals i fotografies de la Roses del tombant del segle XX. Aquest va ser el cas, sobretot, de la casa de la família Pi i Sunyer, situada a la plaça de la Constitució, a tocar de l’aigua i construïda entre 1876 i 1877. El nou vial de l’Estat va obligar el catedràtic August Pi Sunyer a redactar un projecte d’alineació parcial de la seva finca. En el projecte es dibuixa, sobre tela, la nova alineació de la casa i la seva galeria respecte la nova carretera que s’interposava entre l’habitatge i el mar.

Aquest projecte s’afegia al llarg procés urbanístic i judicial entre la família i l’Ajuntament de Roses per la situació de la casa al mig de la plaça. Aquest conflicte acabaria amb l’enderroc de la casa l’any 1940, tot aprofitant l’exili dels seus propietaris i la màniga ampla que tenien les autoritats rosinques vencedores de la guerra.

Podeu consultar el document complet en el següent enllaç.