Mes de paraules

“La pesca de la tonyina roja, sostenible i de molt bo rendiment econòmic”

Teatre de Roses
D'esquerra a dreta, Marc Danès, Pere Vicent Balfegó i Salvador García Arbós

La tonyina i el seu nou procediment de captura i venda, així com la seva gastronomia, va centrar la conferència del cicle ‘Roses, un poble amb molta història’

Roses
Un moment de la conferència al vestíbul del Teatre de Roses

Els Balfegó de l’Ametlla de Mar “que tenen relació amb Roses ja que tenen molta parentela la Vila, és una de les famílies que més bé ha entès que la pesca ha d’anar per un altre camí, més sostenible i molt més rendible econòmicament”, va afirmar Salvador García Arbós, periodista, crític gastronòmic i autor del llibre ‘El renaixement de la tonyina roja’, a la conferència impartida divendres a Roses, juntament amb el pescador i empresari, Pere Vicent Balfegó, dins els cicle ‘Roses, un poble amb molta història’.

García Arbós també va assenyalar que la relació de la tonyina a Roses ve de principis del segle XX, “quan els caleros, originaris de l’Ametlla de Mar, van venir a Roses en aquell temps, i són els que van portar l’art de l’arrossegament a tota la Costa Brava, però es van establir a Roses i Palamós”, per afegir que “ fins 1923 a Canyelles Grosses hi va haver una Almadrava, una de les tècniques de la pesca de la tonyina, d’aquí el nom a una de les platjes de Roses, on es pescaven d’una edat jove entre els mesos de setembre i octubre”.

Presentats pel regidor de Cultura, Marc Danés, impulsor d’aquest cicle de xerrades, tot dos conferenciants van parlar de la tonyina roja, tant en la seva vessant de la manera de capturar i comercialitzar aquest peix, com de la seva gastronomia.

Balfegó va relatar que la seva família “es va decidir per la pesca de la tonyina quan ningú apostava per ella, i a on hi ha més al mar de les balears, on entren carregades d’ous i s’hi reprodueixen. És quan les pesquem amb encerclament”. Però va ser una vegada que van pescar moltes de tonyines i les van haver de llançar perquè no es van vendre a la llotja, quan van decidir emprar un mètode que ha resultat ser, com va definir García Arbós, sostenible i molt rendible econòmicament, “un cop capturades, va continuar l’explicació Balfegó, les traspassem a unes gàbies de transport, i pel mar les portem a l’Ametlla de Mar, on queden en piscines i les alimentem fins que les sacrifiquem segons la demanda del mercat”. Sempre, per tant, hi ha tonyina fresca tot l’any al mercat.
Una questió important en la pesca de la tonyina, que va assenyalar Pere Vicent és que a partir del 2008 es va determinar una quota de pesca determinada, amb la qual es garanteix la seva reproducció. De fet, els darrers anys s’ha multiplicat la seva població.

L’empresa Balfegó és, actualment, la companyia líder en captura, manteniment i comercialització de tonyina roja a Espanya, i que garanteix l’origen de cada exemplar.

Teatre de Roses
D’esquerra a dreta, Marc Danès, Pere Vicent Balfegó i Salvador García Arbós

Pel que fa a la gastronomia, és diu que la tonyina és el porc del mar perquè s’aprofita tot d’aquest peix, però Salvador García Arbós, considera que “és el porc i la vedella del mar, perquè les ventresques de la tonyina són com el pernil ibèric o una cansalada del porc, i els lloms serien molt com la vedella”.

La principal diferència de la cuina de la tonyina en els últims vint anys “és el temps de cocció, ara es cou menys”, va dir el crític gastronòmic, el qual va assenyalar que no sabria decantar-se però un plat en concret elaborat de tonyina, “però, per exemple, un ventresca a la brasa és extraordinària”.

La pròxima conferència d’aquest cicle ‘Roses, un poble amb molta història”, la portarà a terme l’historiador Enric Pujol el proper 15 de maig sobre ‘La Guerra Civil a Roses i l’Alt Empordà, el Canaries’.