El cens d’aus hivernants també constata la importància del Cap de Creus com a lloc d’hivernada d’ocells marins
El Parc Natural de Cap de Creus ha detectat enguany un major nombre de territoris de duc (Bubo bubo). Es tracta del rapinyaire nocturn més gros d’Europa i té al cap de Creus una de les millors poblacions de Catalunya. Enguany, se n’han detectat 14 territoris segurs i 3 de possibles. El duc requereix indrets tranquils, amb aliment i rocams en calma on nidificar, condicions que el cap de Creus compleix.
Enguany, per primer cop, el recompte s’ha pogut realitzar durant dues jornades, als capvespres del mes de desembre i al gener, fet que ha permès cobrir la totalitat del Parc. Hi han participat prop de 150 voluntaris i voluntàries. Tot plegat ha permès una major prospecció.
Durant el recompte, també s’han observat altres rapinyaires com el gamarús (Strix aluco), l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), l’esparver (Accipiter nisus), l’aligot (Buteo buteo) i el xoriguer (Falco tinnunculus) als seus territoris de nidificació habituals. Així mateix, s’han localitzat dos exemplars de pela-roques (Tichodroma muraria), un ocell pirinenc molt escàs a Catalunya que sol hivernar, sempre en baix nombre, als penya-segats empordanesos.
El Parc es consolida com a lloc d’hivernada d’ocells marins
El cens de duc coincideix amb el cens d’aus hivernants del Parc que enguany n’ha comptabilitzat un total de 1.449. El cens, que es duu a terme amb el suport de personal tècnic, el Cos d’Agents Rurals i voluntaris i en coordinació amb el Servei de Fauna i Flora del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, constata que el Parc s’ha consolidat com un lloc d’hivernada d’ocells marins, on es poden observar espècies escasses en altres punts de Catalunya com el fraret, la baldriga mediterrània, la gavineta de tres dits o el gavot, entre d’altres.
En el cas de la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), s’han detectat un total de 290 exemplars, comptabilitzats sobretot durant un cens de tres hores a la punta de cap de Creus. Pel que fa a la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), seguint la tendència d’aquesta espècie amenaçada en l’àmbit català, s’hi ha observat un total de 4 exemplars, cosa que confirma a escala local el descens generalitzat de l’espècie arreu de la seva àrea de distribució.
Altres ocells marins que s’han detectat han estat el mascarell (Morus bassanus), amb 6 exemplars; el paràsit gros (Stercorarius skua), amb 1 exemplar; el gavot (Alca torda), amb 12 exemplars, o la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla), amb 3 exemplars. També s’han detectat dos exemplars de fraret (Fratercula arctica) davant de la punta de cap de Creus que possiblement han vingut arran de les condicions meteorològiques adverses i el fred que hi ha hagut el darrer mes en altres latituds.
Totes aquestes espècies tenen, al cap de Creus, un dels indrets més bons de Catalunya per a la seva presència hivernal i apareixen amb xifres normalment inferiors en altres punts del litoral català.
Una altra dada rellevant que ha aportat la prospecció de la línia litoral ha estat la referent a la població de corb marí gros (Phalacrocorax carbo). Aquest 2022, s’han comptabilitzat 46 exemplars, una xifra lleugerament inferior a la detectada l’any 2021, quan se’n van comptabilitzar 54, i l’any 2020, quan se’n van detectar 47. Els tres darrers anys semblaven interrompre la constant i progressiva disminució del corb marí gros com a hivernant, tònica observada arreu de Catalunya, que manté menys de la meitat d’efectius de fa 12 anys. Aquesta disminució és més perquè no els cal marxar dels llocs on crien, més al nord, que no pas perquè aquí no trobin condicions adequades.
La xifra de gavians argentats (Larus michahellis) torna a ser similar a la d’altres anys recents i continua sent la més nombrosa, que ronda el miler d’exemplars durant els anys 2017-2021. La xifra continua essent més baixa que a mitjan dècada passada, quan va presentar nombres més alts (1.498 l’any 2015; 1.564 l’any 2014; 1.599 l’any 2013; 1.427 l’any 2012; 1.843 l’any 2011, i 1.499 l’any 2010). Altres espècies de gavines presents al Parc Natural han estat: les gavines vulgars (Larus ridibundus), amb 38 exemplars; les gavines capnegres (Larus melanocephalus), amb 4 exemplars, i el xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis), amb 23 exemplars.
Altres espècies observades al Parc en menor nombre han estat el martinet blanc (Egretta garzetta), la xivita (Tringa ochropus), la becada (Scolopax rusticola), la xivitona (Actitis hypoleucos), la polla d’aigua (Gallinula chloropus) i el blauet (Alcedo atthis). Es tracta majoritàriament d’espècies d’aigua dolça que aprofiten les petites basses presents al Parc i les goles o desembocadures de la Valleta i de la riera del Port de la Selva.
Presència de corb marí emplomallat
Finalment, aprofitant el cens d’ocells marins, s’ha prospectat el litoral del Parc, on cal destacar que s’han detectat un mínim de 3 parelles nidificants de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis sp. desmaresti) ja covant als nius de cap Norfeu i sector sud del Parc, a més de moltes altres parelles ja establertes, a punt per nidificar.
Es tracta d’un ocell propi del mar Mediterrani que en tot Catalunya cria només en litorals rocallosos de l’Empordà i la Selva i, amb aquests territoris, s’assoleixen novament dades de nidificació a la comarca.
