L’aixecadora de pes de Roses va aconseguir la marca mínima aquest passat dissabte a Montfullà, al municipi gironí de Bescanó
Elia González ho tenia clar des del primer dia que va agafar una barra olímpica: volia competir al Campionat d’Espanya Màsters. Un any després d’iniciar-se en l’halterofília -amb 42 anys- ha assolit l’objectiu. Aquest cap de setmana, en una prova de la lliga catalana disputada a Montfullà, Bescanó (Girona), va sumar els 108 quilos necessaris per classificar-se per al Campionat Nacional.
La competició estatal se celebrarà a El Ejido el cap de setmana del 10 al 12 d’abril, on està prevista la participació González el diumenge 13 a primera hora, dins la categoria W40 (de 40 a 44 anys) i en el pes corporal de fins a 69 quilos.
Una decisió després del postpart
La seva història amb l’halterofília és recent. Mare de dos fills —el petit, nascut el desembre de 2023—, va començar a entrenar-se al gimnàs Saiyan Crossbox, ubicat a l’Avinguda Montserrat, 21, i que regenta amb el seu home, l’Àlex Abad, després de recuperar-se del postpart. “Veia vídeos d’aixecadores de peses i alguna cosa em cridava, i és que quan estàs amb la barra és silenci, és el moment present, és el teu moment”, explica.
Sense experiència prèvia en aquest esport i de manera autodidacta, es va federar directament amb el Club Halterofília Girona, requisit indispensable per poder competir oficialment. “Em vaig federar i vaig dir que volia anar al Campionat d’Espanya. Al principi semblava una bogeria”, recorda l’Elia.
Durant mesos va entrenar sola, gravant-se amb el mòbil per corregir la tècnica i analitzant els moviments. Cada dia dedica, de dilluns a dissabte dedica entre una hora i mitja i dues hores a la preparació, combinant sessions de crossfit i pilates amb la criança dels seus dos fills i l’exercici de la seva feina de cambrera en un establiment de restauració de Roses.
108 quilos per somiar
Per classificar-se necessitava un total olímpic de 108 quilos, resultat de la suma dels dos moviments reglamentaris: l’snatch (arrencada) i el clean and jerk (dos temps). Dissabte va aixecar 47 quilos en arrencada i 65 en dos temps, assolint exactament la marca exigida.
En les categories màsters, la puntuació es determina pel total olímpic i varia segons l’edat i el pes corporal. En el seu cas, competint fins a 69 quilos, el llistó era de 108. En una categoria inferior, amb menys pes corporal, la marca mínima hauria estat lleugerament més baixa.
Objectiu: l’or
González no viatjarà a Almeria a participar-hi sense més. L’objectiu és ambiciós: “Vull la medalla. Vull ser campiona”. Ha estudiat les marques de les rivals de l’any passat i considera que és un repte assequible si millora els seus registres actuals.
El desplaçament el farà el dia 11, acompanyada de la seva parella, que li farà costat des de la graderia. L’endemà, al pavelló de Santa María del Águila, sortirà a competir amb la determinació de qui ha convertit una intuïció postpart en una fita esportiva estatal.
En només dotze mesos, Elia González ha passat de descobrir un esport a aspirar al podi nacional. I assegura que això tot just comença.
