Una jornada de la Taula Gironina de Turisme, celebrada ahir a Roses, evidencia la bona salut del sector a l’Empordà, però alerta de la necessitat urgent de millorar la mobilitat i adaptar-se a un turista que gasta menys però continua fidelitzant-se
La Taula Gironina de Turisme va celebrar ahir una jornada a l’Hotel Terraza de Roses que va tenir per objectiu radiografiar l’estat actual del sector i apuntar els principals reptes de futur, amb dues idees clau sobre la taula: el turisme a les comarques gironines creix i ho fa de manera equilibrada, però necessita millorar amb urgència la connectivitat per no perdre competitivitat.
Una de les ponències centrals va anar a càrrec d’Anna Garriga, investigadora principal de l’estudi ‘L’activitat turística a l’Aeroport de Girona: EsƟu 2025’. Garriga va subratllar que es tracta del primer seguiment sistemàtic impulsat arran del debat del 2020, amb l’objectiu d’analitzar el paper d’aquesta infraestructura com a porta d’entrada turística al territori.
Les dades confirmen que l’Empordà —tant l’Alt com el Baix— lidera el creixement econòmic vinculat al turisme a Catalunya des del 2008, per sobre fins i tot de Barcelona. “S’està creixent molt i s’està creixent bé”, va remarcar Garriga, tot desmentint percepcions de saturació o conflictivitat.
L’estudi, basat en més de 1.100 enquestes, dibuixa un perfil de turista força estable respecte al 2022, però amb diferències marcades segons la temporada. A l’estiu predomina un visitant més jove, mentre que a l’hivern arriba un turisme de més edat, amb ingressos més elevats i una despesa superior malgrat estades més curtes.
Precisament, una de les principals conclusions és el canvi de tendència en la despesa. “Tot i que la durada de les estades es manté, la despesa mitjana per persona i dia ha caigut un 14%. Aquest descens s’explica, en part, per la reducció dels ingressos dels visitants, per tant, si baixen els ingressos, una de dos, o gasten menys en vacances, o venen menys dies de vacances, va afirmar la professora d’Economia de la Universitat de Girona.
Malgrat això, la capacitat de fidelització continua sent molt alta. Un 87,4% dels turistes asseguren que repetirien la seva estada, i un 86% la recomanarien, xifres lleugerament inferiors a les del 2022 però encara molt elevades. El principal atractiu continua sent l’entorn natural —sol, clima i paisatge—, que es consolida com el gran actiu del territori, va anunciar Garriga.
En paral·lel, Garriga va destacar el bon posicionament de l’Aeroport de Girona, un dels elements més ben valorats pels visitants, i va defensar la necessitat de continuar ampliant mercats, especialment cap als països nòrdics i de l’est d’Europa.
Però si hi va haver un missatge compartit durant la jornada va ser la urgència de millorar la mobilitat. El president de l’Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra, va ser especialment contundent en aquest punt: “Tenim infraestructures, però estan mal connectades. És un greuge molt important per al territori”.
Gotanegra va posar exemples concrets de les dificultats per desplaçar-se amb transport públic entre punts estratègics com l’aeroport, l’alta velocitat o destinacions turístiques com Cadaqués. En aquest sentit, va reclamar un pla de mobilitat integral i immediat per a les comarques gironines, advertint que es tracta d’una qüestió clau de cara a esdeveniments futurs com la Ryder Cup del 2031.
“El turista cada cop fa estades més curtes i necessita desplaçaments ràpids. No podem arribar al 2030 amb les mancances actuals”, va alertar el president de l’Associació de Càmpings de Girona durant la taula rodona celebrada durant la jornada i en la que van participar també Lluís Sala, vicepresident del Col·legi d’Enginyers Aeronàutics de Catalunya, i la pròpia Anna Garriga; moderant el debat el president de la Taula Gironina de Turisme, Jaume Dulsat.
La sessió també va comptar amb la intervenció, entre d’altres, del vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona, Joan Plana, que va situar la connectivitat com a eix estratègic per al futur del territori. Plana va destacar que infraestructures com l’aeroport són clau tant per a la qualitat de vida de la ciutadania com per al desenvolupament econòmic, especialment en el sector turístic. I en aquest sentit, va defensar que “les infraestructures han de respondre a tres grans criteris: han de ser eficients, resilients i sostenibles per reduir l’impacte ambiental i alineant-se amb els objectius de l’Agenda 2030”.
L’alcalde de Roses, Josep Maria Martínez, va tancar la jornada destacant la connectivitat com a clau del desenvolupament territorial, “entesa no només com a infraestructures sinó com a eina per fer el municipi competitiu, accessible i generador d’oportunitats tot l’any”.
Va assenyalar reptes com la mobilitat en temporada alta, la diversificació econòmica i la millora de la connectivitat digital per atraure talent, i va defensar la cooperació institucional i la col·laboració públic-privada.
Va fer una crida a passar de la reflexió a l’acció, situant la connectivitat al centre de les polítiques públiques, recordant que “connectar territoris és connectar persones, oportunitats i futur”.
La jornada de la Taula Gironina de Turisme a Roses va deixar palès una dada compartida, i que és que el model turístic gironí funciona, però afronta un escenari de canvi que obligarà a prendre decisions estratègiques, especialment en mobilitat i adaptació a nous hàbits de consum.
