Antoni Salamanca alerta d’una “xacra social invisibilitzada” que afecta milions de persones i reclama un pla urgent d’educació permanent més enllà del sistema reglat
L’onzè capítol del pòdcast “Política és pedagogia”, emés el passat dimecres, va posar el focus en una problemàtica tan estesa com sovint ignorada: l’analfabetisme funcional. En aquesta nova entrega, el conductor del programa, Antoni Salamanca, va analitzar en profunditat aquest fenomen, que qualifica de “xacra social”, i denuncia la manca d’atenció que rep tant des de l’àmbit polític com acadèmic.
Segons Salamanca, “a l’Estat espanyol hi ha entre 12 i 16 milions de persones amb analfabetisme funcional”, una xifra que considera alarmant i que, paradoxalment, “sembla que es vulgui mantenir invisible, com si no fos un problema prioritari per als responsables polítics i politòlegs”. El pòdcast va posar damunt la taula la necessitat de redefinir el concepte d’educació i ampliar-lo més enllà de l’etapa inicial.
En aquest sentit, el primer aspecte que va abordar el programa és la definició mateixa del terme. Mentre que l’analfabetisme absolut és fàcil d’identificar —persones que no saben llegir ni escriure—, Salamanca va remarcar que el concepte d’analfabetisme funcional és sovint menystingut. “Parlem de persones que, tot i tenir coneixements bàsics, no disposen de les eines necessàries per interpretar la realitat, resoldre problemes o prendre decisions amb criteri”, explica.
Aquesta mancança, segons el conductor del pòdcast, té conseqüències directes en la capacitat de relació social i en la gestió de conflictes. “No naixem amb aquestes habilitats, igual que no naixem sabent anglès. Cal formació i, sobretot, pedagogia social continuada”, va afirmar Salamanca, que insisteix en la necessitat d’una educació permanent al llarg de tota la vida.
El programa també apunta cap a una crítica clara al model de consum mediàtic actual. Salamanca adverteix que, lluny de combatre aquest tipus d’analfabetisme, determinats continguts contribueixen a perpetuar-lo. “No cal ser politòleg per veure que, en lloc de treballar per erradicar-lo, sembla que es vulgui conrear amb programes de televisió escombraria i una distracció massiva a través de les xarxes socials”, va denunciar.
Una de les paradoxes que subratlla el pòdcast és la inversió sostinguda durant anys en alfabetització digital, en contrast amb l’abandonament de l’alfabetització funcional. “S’han destinat milionades a garantir l’accés a les tecnologies, però no s’ha posat el mateix èmfasi en dotar les persones de criteri i capacitat crítica”, va apuntar Salamanca. Aquest desequilibri, segons ell, contribueix a ampliar processos de desinformació, inculturació i ignorància.
El capítol també aborda una nova dimensió del problema: l’analfabetisme funcional derivat de la sobreinformació. En una societat hiperconnectada, l’excés de continguts i la velocitat dels canvis dificulten la comprensió i assimilació del coneixement. “Fins i tot persones amb formació es veuen desbordades. Tenim accés a tot el saber amb un clic, però això està generant fugida, desconnexió i una renúncia progressiva al pensament crític”, vareflexionar Salamanca.
Aquesta situació, afegeix, afavoreix l’aparició d’una “societat de la ignorància”, on proliferen la desinformació, la manipulació de l’opinió pública i les campanyes de la por. “Quan la ciutadania no té eines per analitzar la realitat, qualsevol relat simplista pot arrelar amb facilitat”, va alertar.
Davant aquest escenari, Salamanca proposa un “pla de xoc urgent” basat en l’educació permanent fora del sistema educatiu reglat. La iniciativa passaria per implicar educadors, formadors i professionals dels àmbits social i cultural, així com establir aliances amb biblioteques, associacions, sindicats i altres agents del territori. “L’escola sola no pot assumir-ho tot, i les famílies tampoc. Cal una resposta col·lectiva i estructurada”, va defensar.
El pòdcast també va posar en valor el paper de la inclusió i la diversitat dins l’ensenyament públic, tot reconeixent les limitacions actuals del sistema per abordar aquestes qüestions en solitari.
En aquest episodi, Salamanca va comptar amb la participació del docent jubilat i dinamitzador cultural Jaume Martín, de Barcelona, que aporta la seva experiència en l’àmbit educatiu i social, enriquint el debat amb una mirada pràctica i de proximitat.
El podcast “Política és pedagogia” està produït i realitzat per Empordà TV amb el suport del diari digital ViladeRoses, el Setmanari Empordà i el setmanari El Triangle, consolidant-se com un espai de reflexió crítica sobre els grans reptes socials contemporanis.
Capítol 11 del podcast ‘Política és pedagogia’
