L’Any Montserrat Vayreda vol que la figura de l’escriptora i la seva obra literària sigui llegida, coneguda, estudiada i valorada arreu dels territoris de parla catalana
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va encapçalar ahir dimecres, 14 de febrer, l’obertura institucional de l’Any Montserrat Vayreda a l’Auditori dels Caputxins de Figueres, ciutat on va viure gran part de la seva vida i que la va nomenar filla predilecta el 8 de novembre de 2006. L’acte, que s’emmarca en la celebració del centenari de l’autora empordanesa, va voler ser un reconeixement a l’obra i la figura de l’escriptora, molt estimada a Figueres pel seu tarannà obert i generós, activisme cultural i la seva acció intel·lectual.
Garriga va reivindicar la figura de Vayreda i va assegurar que aquesta commemoració servirà “perquè la seva obra surti de les terres gironines i esdevingui el referent nacional que li pertoca ser. Commemorar-la és un deure molt especial perquè significa corregir una desatenció imperdonable”, va dir. També va anunciar que, a més de tot el seguit d’activitats que composaran l’Any Vayreda, es publicaran quatre llibres de l’autora “perquè pugui ser llegida, coneguda i arribi a les taules de novetats de les llibreries”. Amb tot, l’Any Vayreda pretén “situar la seva obra poètica en el context de la poesia catalana contemporània”.
Les salutacions institucionals van anar a càrrec de Jordi Masquef, alcalde de Figueres, i de la consellera Garriga. A l’acte hi van assistir la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe; la regidora de Cultura de l’ajuntament de Figueres, Mariona Seguranyes; el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona, Josep Calatayud; i la comissària de l’Any Montserrat Vayreda, Anna Maria Velaz. La periodista Mercè Sibina va conduir l’acte.
També es va celebrar una taula rodona per parlar del llegat i l’actualitat de l’obra de Vayreda, amb la participació de la professora Mariàngela Vilallonga, de la Càtedra de Patrimoni Literari Carles Fages de Climent – Maria Àngels Anglada de la Universitat de Girona; l’escriptora i editora Mercè Cuartiella, conductora de la taula, i la comissària de l’Any, Anna Maria Velaz Sicart.
Per acabar, un tast de l’espectacle “La sensibilitat de la tramuntana” amb l’actor Martí Peraferrer Vayreda i la cantant i pedagoga musical Glòria Vila Aymerich, va posar punt final a la vetllada.
L’Any Montserrat Vayreda vol, amb la complicitat d’estaments, associacions i particulars, que la figura de l’escriptora i la seva obra literària sigui llegida, coneguda, estudiada i valorada arreu de Catalunya, com ja ho és a la seva terra empordanesa. Aquest és un dels principals objectius d’aquesta celebració durant l’any 2024: situar una poeta singular al lloc que li correspon en el context de la cultura catalana contemporània.
A més, per difondre l’obra vayrediana en el conjunt de la societat, es convidarà a entitats, estaments i associacions a participar de forma activa en la commemoració a través de conferències, recitals o sessions poeticomusicals. La commemoració també s’estendrà a l’àmbit educatiu, perquè infants i adolescents puguin gaudir i treballar l’autora; i a través de la jornada acadèmica, des de l’òptica dels estudiosos de l’obra i del context històric i artístic en què es va moure l’autora, que se celebrarà al novembre a la Universitat de Girona.
L’autora
Montserrat Vayreda i Trullol va néixer a Lladó (Alt Empordà) el 28 d’agost de 1924. És sobretot coneguda com a poeta, però cal recordar que no només va escriure poesia. Els pobles de l’Alt Empordà, la seva obra magna en prosa, es va publicar en edició de bibliòfil entre 1978 i 1990. Per dur a terme aquell projecte editorial, Montserrat va recórrer incansablement tots els municipis, pobles i llogarrets de la comarca. Paisatge, història i llegenda es fusionen en les descripcions, complementades amb il·lustracions i serigrafies de diversos artistes amics. Aquesta obra, intensament viscuda, entre crònica periodística —amb crítica constructiva inclosa— i descripció històrica i paisatgística, inclou també un poema original dedicat a cadascun dels pobles. L’obra ha estat reeditada darrerament en quatre volums i torna a ser avui a l’abast del lector.
La poesia vayrediana és rica i variada, essencial i mesurada, lluminosa i reflexiva amb la lògica evolució formal en una obra que es presenta tan dilatada en el temps: el de tota una vida de la dona que, fins als últims moments, va tenir la ploma a la mà, disposada a copsar la poesia de l’instant fugitiu o a reviure els records del passat que “tot s’ho enduu” per transformar-los en matèria poètica.
El tarannà decidit i coratjós de l’autora impregna bona part de la seva poesia, vitalista i esperançada:
“Si l’ametller i jo/ l’hivern podem vèncer,/ és perquè tenim/esperança sempre/ i amb saba o amb sang/ encenem bandera”
