La volta al món en tres mil diapositives, tres llibres manuscrits del segle XVIII i 339 pergamins és el que ha rebut l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà
A sota un llibre manuscrit del segle XVIII i diversos pergamí del fons documental Pasqual de Lladó
L’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà ha rebut el fons fotogràfic del figuerenc Carles Carbó que relata el viatge que va fer per tot el món l’any 1980. En total sumen tres mil documents en format de diapositiva.
El viatge de Carbó es va iniciar a Anglaterra el 6 de febrer de 1980 i va acabar el periple a l’agost del 1981 a San Francisco, Califòrnia: havia fet 160 mil quilòmetres per 56 països durant vint mesos. La cessió ha estat feta per la seva dona, Dolors Coma Mir i per Agustí Planas, que va ser propietari de l’històric bar Dinàmic de Figueres, doncs va subvencionar part del viatge amb el compromís d’anar enviant rodets que un cop revelats es projectaven en una pantalla de la discoteca Charly (també de Planas) on amics i coneguts podien seguir, en la distància el viatge de Carbó.
La volta al món del figuerenc també va omplir pàgines del periòdic Hora Nova, on Carbó explicava les aventures d’aquesta volta al món.
Tres llibres manuscrits del Segle XVIII
Així mateix, l’Arxiu Comarcal ha ingressat tres llibres notarials de Bàscara datats del segle XVIII. Els arxivers expliquen que dos dels documents van ser escrits pel notari Benet Ferrer (1737-1738 i 1757-1758) i un taltre per Amer Ros Planas (1757-1758).
Aquests llibres procedeixen d’un particular que els ha guardat durant anys. Els arxivers comarcals remarquen que aquests volums apleguen uns quants centenars d’actes i acords signats entre particulars com per exemple testaments, capítols matrimonials, inventaris o compravendes. Sobre l’estat dels documents expliquen que es pot apreciar els efectes dels rosegadors, tot i que no dificulten la lectura.
L’exercici de l’ofici notarial al llarg de més de set-cents anys ens ha deixat uns testimonis de gran interès per a la història del país. Els protocols notarials, o sigui els volums formats per les actes autoritzades per un notari i relligades i enquadernades, són avui objecte de consulta per part d’estudiosos i investigadors de totes les èpoques; a més, són materials de consulta obligada per part d’historiadors de l’economia, de les institucions, de les formes de vida i de treball, dels costums i de la vida quotidiana, de les relacions entre els homes i dels filòlegs.
339 pergamins
A tot el fons documental anterior que ha rebut l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà s’han d’afegir els 339 pergamins (s. XIII-XVII) del fons patrimonial Pasqual de Lladó per tal de catalogar-los, digitalitzar-los i posar-los a disposició pública.
La família Pasqual de Lladó va ser propietària de terres i de masos, amb dos patrimonis importants, el Pasqual a Lladó i el Callabot a Vilanova de la Muga. Fonts de l’arxiu comarcal tenen coneixement que aquesta família havia fundat un benefici a l’altar del Roser de l’església de Sant Feliu i que exercia de batlle de sac del priorat a Lladó. Trobem Pere Joan Pasqual al davant de la parròquia de Sant Feliu en qualitat de curat i obtentor de l’altar major en la visita pastoral de 1629. L’any 1511 (segons recull el Llibre mestre) l’abat del monestir de Camprodon establí Caterina Pasqual als masos Montadellas, Arrufat i Vinyals. El mas Bach de Sant Martí Saserra va ser feta el 1553 per Antoni Pasqual. La incorporació del mas Callabot de Vilanova de la Muga va ser per herència de Bartomeu Pasqual Callabot, fill d’Antoni Pasqual i Antiga Callabot, que com a net de Maria que no va tenir fills varons i morí ab intestato, i en compliment del seu
També conserven una interessantíssima consueta que ha estat publicada als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, vol. 42 (2011) per Pere Gifre, Joaquim Tremoleda i Santi Puig, i descarregable a www.raco.cat. Ja que presenten per primera vegada una traducció al català, de 1589, de la carta comuna de Lladó de 1319. A banda, es donen a conèixer fragments d’actualitzacions de final del segle XVI i del XVII. La particularitat de la consueta de Sant Feliu de Lladó se centra en el fet que els drets de capellania sobre la parròquia corresponen a la canònica de Santa Maria de Lladó. Les disputes pel control de la parròquia de Sant Feliu van donar lloc a la carta comuna de 1319, en què es delimiten les funcions i les atribucions de les parts. Traduir-la al català el 1589 i posar-la al dia el 1595 suposa que la parròquia de Sant Feliu vol actualitzar el costum. L’actualització de la consueta és un mecanisme de defensa davant les intromissions pastorals i temporals de la canònica i una manera de fer créixer els drets damunt la comunitat.
