L’enyorament dels germans Pi i Sunyer per la seva terra, Roses, plasmat en un llibre

Enyorar Roses: això és l'exili

D'esquerra a dreta: Jordi Font, Laia Arañó, Francesc Vilanova i Joaquim Nadal durant la presentació del llibre 'Enyorar Roses: això és l'exili' a Ca l'Anita de Roses

Ca l’Anita va ser l’escenari de la presentació del llibre ‘Enyorar Roses: això és l’exili’, on s’expressa l’enyorament de Roses per part de Carles, Santiago i August Pi i Sunyer

Enyorar Roses: això és l'exili
D’esquerra a dreta: Jordi Font, Laia Arañó, Francesc Vilanova i Joaquim Nadal durant la presentació del llibre ‘Enyorar Roses: això és l’exili’ a Ca l’Anita

“L’últim sentiment i més profund de l’exili és l’enyorament de la terra que has deixat, i en el cas del germans Pi i Sunyer aquesta terra és, indefectiblement, Roses”, va afirmar el director de l´Arxiu de la Fundació Pi i Sunyer i professor de la UAB, Francesc Vilanova, durant la presentació del llibre ‘Enyorar Roses: això és l’exili’, que va portar a terme el passat divendres a Ca l’Anita juntament amb el director del Museu de l´Exili, Jordi Font, el director de l´Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i professor de la UdG, Joaquim Nadal, i la historiadora Laia Arañó.

Vilanova va explicar que en “‘Enyorar Roses: això és l’exili’ s’expressa, sobretot per part de l’August, el sentiment de pèrdua de la terra, del lloc d’origen i del lloc on hauria anat a viure durant la jubilació”.

Aquest llibre té una vinculació directa amb l’exposició Vides errants. Postguerres ¡ exilis dels germans Pi i Sunyer, que es va inaugurar per primer cop al Museu Memorial de l’Exili, de La Jonquera, per arribar posteriorment, al mes de juliol de l’any passat a la Ciutadella de Roses.

Una mostra en la qual s’explicava l’experiència dels tres germans Pi i Sunyer en tres escenaris diferents, en Carles a la Gran Bretanya, en Santiago a Cochabamba, Bolívia, i l’August a Caracas, però amb un fil comú a tots: Roses.

El llibre estava previst presentar-ho a Roses conjuntament durant l’exposició però no va ser possible per qüestió de l’edició i es va posposar fins el passat divendres. Un acte el qual va sorprendre al propi director de l´Arxiu de la Fundació Pi i Sunyer, per la gran quantitat de gent que va assistir, que va deixar petita la sala de l’equipament cultural de Ca l’Anita on es va fer, “pensava que un divendres de gener a Roses seriem nosaltres, els presentadors del llibre, i no gaire més gent, i estic realment sorprès del poder de convocatòria que encara tenen els Pi i Sunyer al cap dels anys”.