Mes de paraules

L’equip del Club Ciclista Roses aconsegueix el seu objectiu després de 8 dies pedalant pels Pirineus

Mario Rabell i Miguel a Donostia-San Sebatián

Emotiva arribada dels ciclistes a Donostia, final de la Transpyr Adventure 2012

Dels 223 participants que van sortir fa 8 dies de Roses (Girona), 40 no han pogut acabar les 8 etapes.

Mario Rabell i Miguel Lozano, equip del Club Ciclista Roses que ha participat a la Transpyr Adventure 2012, van aconseguir arribar a Donostia-San Sebastián després de 8 dies pedalant pels Pirineus travessant Catalunya, Aragó, Navarra i Euskadi. Un objectiu que es van marcar quan el passat 4 de juliol van sortir des de Roses convidats per l’organització ha participar. Per això, van portar a terme un entrenament especific per poder superar aquesta prova de mountain bike. Un entrenament que es van veure obligats sobretot perquè tots dos fan ciclisme, normalment, amb bicicletes de carratera i poques vegades havien participat en curses de BTT.

Foto de familia dels ciclistes que van aconseguir arribar a San Sebastián

La darrera etapa entre Elizondo i Donostia-San Sebastián i amb un recorregut de 85 quilòmetres la van cubrir Miguel Lozano i Mario Rabell en un temps de 4 hores, 15 minuts i 53 segons per entrar en les posicions 79 i 80 respectivament. Tot i que no és una prova competitiva, sinò que es tracta d’aconseguir travessar la vessant sud dels Pirineus des de Roses a San Sebastián, els dos ciclistes han quedat classificats a la general a les posicions 75 i 76  amb un temps final de 60 hores, 25 minuts i 37 segons.
Sens dubte tota una fita per tots dos rosincs si tenim en compte que han estat entre els 183 ciclistes que van aconseguir acabar totes les etapes dins el control de temps.
Feia un sol de juliol esplèndid, un temps immillorable per arribar en bicicleta a un lloc tan bonic com Donostia. Un darrer revolt, una última recta i ja hi són. Ara sí, ja han arribat i creuen la meta final.
Els ciclistes de la Transpyr s’aturaven i baixaven de la bicicleta. Tot i les cares de cansament, miraven amb ulls il·lusionats cap al mar. Per fi van arribar a la tan esperada i desitjada platja de la Zurriola, a Donostia/San Sebastián. Alguns d’ells reien, d’altres s’abraçaven i alguns fins i tot deixaven escapar alguna llàgrima emocionats.
Després de tants dubtes, esforços, angoixes i patiments, ploraven perquè s’havien superat a sí mateixos, van complir el repte que s’havien proposat. Somriuen alegres perquè finalment avui han realitzat un somni, un desig que han perseguit i volgut intensament: creuar els Pirineus en bicicleta des de
Roses fins a Donostia/San Sebastián, a Euskadi, recorrent un total de 820 quilòmetres.
L’etapa final d’ahir, com hem esmentatn més amunt tenia una distància de 85 quilòmetres i 2.500 metres de desnivell, transcorria entre Elizondo i Donostia, tot i que els últims 28 quilòmetres han estat neutralitzats per evitar el perill que suposava pels ciclistes el trànsit de cotxes de la ciutat. Per tant, només 56 quilòmetres dels 85 van ser cronometrats.
En aquest recorregut  es va tornar a imposar els ciclistes de l’equip de Camprodon, Joan Compte i Jaume Guàrdia, amb un temps de 2 hores i 55 minuts. Això els ha permès escalar en la classificació general des de la tercera posició on estaven ahir fins a la segona, a la qual han acabat
finalment. L’equip de Camprodon ha tingut un paper molt destacat ja que, tot i veure’s perjudicat per problemes mecànics durant les primeres etapes de la Transpyr, ha aconseguit arribar en primera posició en quatre etapes: Jaca, Isaba, Elizondo i Donostia.
La classificació general ha estat encapçalada des del primer dia de la prova per l’equip Fundación Alberto Contador, amb Emilio Vivian i Daniel Martínez, que ha realitzat la travessa dels Pirineus entre Roses i Donostia amb el menor temps: 45 hores 9 minuts i 46 segons, seguit a gairebé una
hora per l’equip de Camprodon. La tercera posició ha estat per a l’equip Bicimax.com-EAS, integrat pels germans José Antonio Ruiz i Isaac Ruiz.
Dels 223 ciclistes que van arrencar de Roses fa 8 dies, 183 participants han acabat totes les etapes i 40 no han pogut creuar les 8 línies de meta fins a Donostia en un itinerari que recorria les muntanyes pirinenques de: Catalunya, Aragó, Navarra i Euskadi.
Al llarg d’aquest recorregut, els ciclistes han patit un temps molt canviant: molta calor en la primera etapa, de Roses a Camprodon; pluja intensa i fred en la segona, de Camprodon a la Seu d’Urgell i un dia de molt de fang que va obligar els participants a dur la bicicleta a l’esquena en
bastants trams en la complicada etapa entre Jaca i Isaba.
Pel que fa a la Transpyr Road, la versió de la Transpyr en bicicleta de carretera que s’ha estrenat aquest any i que va sortir des de la meitat del recorregut, a Aínsa (Huesca), també han fet avui la darrera etapa entre Elizondo y Donostia/San Sebastián. La vintena dels seus participants han
cobert 118 quilòmetres amb el port de Jaizkibel (de 455 metres) com a última dificultat abans d’arribar a la platja de la Zurriola, també destinació final de la primera edició de la Transpyr Road.
Molts dels participants han portat durant els 8 dies de ruta una petita ampolla de plàstic que van omplir fins a la meitat amb aigua del Mediterrani el dia de l’inici de la Transpyr a Roses. Al llarg d’aquesta tarda, alguns d’ells han acabat d’omplir aquesta ampolleta amb l’aigua del mar Cantàbric,
un gest que simbòlicament uneix els dos mars pels Pirineus i que expressa també l’esperit amb el qual va néixer la prova de la Transpyr fa tres anys.
Com a acte de cloenda de la Transpyr 2012, a la tarda s’ha fet l’entrega del maillot de “finisher” als ciclistes que han aconseguit acabar totes les 8 etapes. Molts d’ells han rebut aquest premi amb emoció, sobretot les ciclistes gironines Núria Surià i Judith Reina, que han estat l’únic equip femení
de la prova. També s’ha entregat un diploma a tots els que hi han participat.
Una Transpyr 2012 que ha acabat amb abraçades i algunes llàgrimes d’alegria entre els seus participants a la platja de la Zurriola. Sensacions que es deixen escapar per tot allò que els ciclistes han viscut intensament durant els 8 dies de la prova. Emocions que expressen la filosofia
de la Transpyr d’esperit de superació i de sacrifici, de companyerisme, de treball en equip, de respecte per la natura i d’amor al territori.
Llàgrimes d’alegria i de satisfacció personal dels ciclistes que expliquen també per què la Transpyr està considerada una de les cinc proves de bicicleta de muntanya més dures del món.
Moltes felicitats a tots els ciclistes que han participat en la Transpyr 2012 i, especialment, a aquells que l’han acabada, entre d’ells l’equip del Club Ciclista Roses, composat per Mario Rabell i Miguel Lozano