El grup gironí, habitual de les nits d’estiu de la Vila, va oferir divendres una cantada d’havaneres davant del mar, en un escenari tan idoni per al gènere com la platja de La Perola
Les havaneres van tornar a sonar divendres a la nit, a tocar del mar a Roses, de la mà de Les Anxovetes, que van oferir una cantada sobre la mateixa sorra de la platja coneguda tradicionalment pels rosincs com La Perola, i denominada en els darrers temps com la platja de La Punta.
Una actuació que enguany va tenir una particularitat respecte de les visites habituals de la formació gironina a Roses. Les Anxovetes van actuar durant diversos anys a la Vila en plena temporada estiuenca, habitualment durant els mesos de juliol o agost, mentre que aquesta vegada ho van fer ja al setembre, convertint la seva cantada en una manera d’acomiadar musicalment l’estiu.
“Crec que és el primer any que fem el concert al final, tan tard”, explicaven poc abans de començar l’actuació.
Les Anxovetes han mantingut al llarg dels anys una estreta relació amb Roses, on han participat en diferents cantades, algunes de manera conjunta amb altres formacions del món de l’havanera, com Port Bo i Mar d’Amunt, mentre que les actuacions en solitari han estat menys habituals.
I si hi ha un lloc especialment indicat per escoltar aquest gènere musical és, precisament, davant del Mediterrani. “Aquí -a Roses- la platja és molt bonica, i cantar havaneres a la platja sempre és un plaer”, assenyalaven les integrants del grup abans de pujar a l’escenari.
Un repertori per escoltar, cantar i animar-se
La formació va plantejar per a la nit rosinca un repertori variat, buscant alternar les peces més pausades amb altres de més animades per mantenir la complicitat amb el públic.
“Intentem anar combinant més balades amb una mica més de marxa perquè el públic s’animi i, alhora, tingui moments de calma, de només escoltar i gaudir de les cançons”, explicaven.
D’aquesta manera, al llarg de la cantada es van succeir diferents sonoritats vinculades a la música marinera, des de les havaneres més tradicionals fins als valsets mariners, les balades, la rumba havanera i el bolero, sense oblidar aquelles peces clàssiques que formen part indispensable de qualsevol vetllada d’aquest gènere.
Tot plegat en un marc difícilment més apropiat: la sorra de La Perola, la nit rosinca i el mar com a teló de fons, retornant les havaneres al paisatge que inspira bona part de les seves lletres.
Les veus i els músics de Les Anxovetes
Les Anxovetes van actuar a Roses amb Tona Gafarot, veu greu; Montse Ferrermoner, veu aguda i mitja, i Mireia Pagès, veu aguda i mitja. Tres veus van estar acompanyades per Xevi Pasqual, al contrabaix, i Salva Gallego, a la guitarra, mentre que Xevi Salvatella es va encarregar de la part tècnica i del so.
Una formació que va tornar a demostrar a Roses la seva particular manera d’entendre i interpretar l’havanera, amb tres veus femenines al capdavant, i que aquesta vegada no va arribar per donar la benvinguda a l’estiu, com havia estat habitual en altres ocasions, sinó per posar la banda sonora al comiat de la temporada estiuenca, acompanyat d’una de les tradicions més arrelades de les havaneres: el rom cremat, que van poder degustar els assistents.
