Programa Reallotgem

La llagosta més gran d’Europa es deixa veure al Parc Natural del Cap de Creus

La llagosta més gran d'Europa
Exemplar de l´espècie de llagosta protegida detectada al Parc Natural del Cap de Creus

És la segona troballa recent d’aquesta espècie singular protegida que només s’ha documentat en onze ocasions a tot Catalunya des dels anys 40

La llagosta més gran d'Europa
Exemplar de l´espècie de llagosta protegida detectada al Parc Natural del Cap de Creus

Un grup de voluntaris, entre d’ells el rosinc Toni Blanch, experts en fauna i flora han detectat un exemplar de llagosta Saga pedo al Parc Natural del Cap de Creus, en el marc d’una activitat de recerca impulsada pel parc i liderada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), amb el suport de la Institució Alt Empordanesa per a l’Estudi i Defensa de la Natura (IAEDEN) i l’Associació d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (APNAE).

La Saga pedo és la llagosta més gran d’Europa, i pot arribar a mesurar fins a 12 cm de longitud. Tot i les seves dimensions, és molt difícil de percebre, perquè és una llagosta eminentment nocturna i es mou molt lentament sobre els arbustos on busca els insectes per alimentar-se.

Es tracta d’un espècie rara i protegida, que només s’ha vist a tot Catalunya en onze ocasions des dels anys 40. La troballa al Parc Natural del Cap de Creus evidencia la presència d’aquest insecte protegit a punta i punta del territori català. I és que fa unes setmanes el Parc Natural dels Ports en va documentar la presència de tres exemplars en la seva àrea,  on només s’havia vist abans en cinc ocasions. Pel que fa al Parc Natural del Cap de Creus ha registrat només 7 cites de la Saga pedo en els darrers 20 anys.

Des del Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat s’està recopilant tota aquesta informació per elaborar el Pla de Recuperació d’aquesta espècie.

Una de les particularitats d’aquesta espècie és la capacitat de les femelles per reproduir-se sense la necessitat dels mascles; poden pondre fins a 80 ous fèrtils de 10-15 mm. De fet, l’existència de mascles és a dia d’avui un misteri, i gairebé no se’n troben.