“Lletra, paper, tisores”: collages a Ca l’Anita plens de d’amor pel surrealisme a ritme de poesia

“Lletra, paper, tisores”

Collage realitzat amb les imatges preses durant la inauguració de “Lletra, paper, tisores”

De tot això: collage, amor, surrealisme i poesia s’ha omplert durant aquest mes de març el Centre Cultural de Ca l’Anita amb l’exposició “Lletra, paper, tisores”

35 obres de 35 artistes membres de tres col·lectius diferents, la Societat Barcelonina de Collage, de la Societat de Collage de Madrid i de Collage és Màfia, composen l’exposició “Lletra, paper, tisores”que es va inaugurar el passat dissabte al Centre Cultural de Ca l’Anita.
Mostra que es va emmarcar dins el I Festival Literari Març de Paraules perquè com assenyalar el regidor de Cultura i Festes, Èric Ibáñez, durant l’acte de presentació, “creiem tots aquests collages tenen molta relació amb la poesia, amb les paraules i per això hem introduït aquesta exposició en el marc del festival”.  

Dels 35 artistes que exposen les seves obres a Ca l’Anita en aquesta exposicióLletra, paper, tisores” hi ha 2 de Roses, Juan Cardosa i JuanjoViñuela, sent el primer, a més, el comissari d’aquesta mostra de collages.“El que trobem en aquest mostra -va explicar Cardosa als assistents-són d’artistes, il·lustradors, dissenyadors gràfics que fan ballar el text i la imatge a ritme de poesia”. Com fundador de la Societat Barcelonina de Collage, l’artista rosinc va afirmar que “som artistes de diferents col·lectius de collage que ens uneix l’amor pel surrealisme, pel social realisme rus i el pop, es podria dir que som els neo-surrealistes pop.

Tot seguit, Juan Cardosa, va donar la paraula a la madrilenya i creadora de NUDO, el Festival de Poesia ‘desatada’ de Barcelona, Carmen Berastegui, per a que llegís l’últim paràgraf del text “Lletra, paper, tisores” escrit per ella mateixa, que inicia la narració de collages exposats a Ca l’Anita i que reproduïm a continuació:
“Provar i experimentar és sortir de la zona de confort. Jugar, ampliar límits, anar més enllà, transgredir, fer alguna cosa nova, alterar les coses, millorar-les, inventar i renovar. Tot això forma Fart de l’evolució al llarg del temps i de la inquietud de les persones. Qüestionar les coses és prova d’una escena artística saludable i d’un pensament crític viu. La idea seria utilitzar aquest terreny fèrtil com a esperó intel·lectual i transformació social. Perquè si alguna cosa sabem és que la poesia ens fa millors persones, en tant que ens eixampla la percepció del món. I així hauria d’estar a l’abast de qualsevol”.

L’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, va prendre la paraula per lligar l’exposició “Lletra, paper, tisores”, el Festival Març de Paraules i del Dia Internacional de la Dona llegint un poema de Miquel Martí i Pol, Elionor:
L’Elionor tenia

catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>.
La gent se l’estimava,
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.

Per últim, Juan Cardosa va dir als assistents que el proper dissabte, 14 de març, Juanjo Viñuela impartirà un taller de collage a Ca l’Anita, i el mateix Cardosa ho farà el dissabte, 21 de març. Una oportunitat única per conèixer i aprendre, de mans de dos mestres, aquesta tècnica artística.

L’exposició “Lletra, paper, tisores” res podrà visitar al Centre Cultural de Ca l’Anita fins al 29 de març.