El regidor d’Ensenyament i Serveis Socials de Roses, Lluís Mas Blanch, fa balanç del seu primer any al capdavant de dues àrees estretament vinculades a les persones, posa el focus en la millora dels centres educatius i destaca els recursos municipals destinats a donar resposta a les necessitats socials
Quan Lluís Mas Blanch va assumir les regidories d’Ensenyament i Serveis Socials de l’Ajuntament de Roses ho va fer amb idees, projectes i ganes de posar-los en marxa. Un any després, una de les primeres lliçons que assegura haver après és que els tempos de l’administració no sempre coincideixen amb els de qui vol executar les coses amb rapidesa.
“La velocitat meva no és la velocitat de l’administració”, assegura. Una diferència de ritmes que obliga a planificar i tramitar durant molt més temps del que inicialment imaginava. “Quan tens idees noves i ganes de fer coses noves, veus que per poder-les tirar endavant necessites molt més temps”.
Tot i això, Mas Blanch qualifica l’experiència política de “fantàstica. Veure el funcionament de l’administració per dintre, tot i que no m’acaba de convèncer ni agradar en alguns aspectes, és una experiència molt bona i positiva”.
Menys natalitat i menys línies educatives
En l’àmbit de l’Ensenyament, Mas Blanch diferencia entre la qualitat educativa, que considera competència dels professionals i del Departament d’Educació, i allò que correspon a l’Ajuntament, especialment pel que fa als equipaments i al manteniment dels centres.
La realitat demogràfica, però, està canviant. “No tenim problemes de places. Al contrari, el que tenim és un descens important de la natalitat”, explica. Aquesta disminució ja ha comportat la supressió d’algunes línies i una reducció de les ràtios.
Una situació que, si es manté en el temps, podria tenir conseqüències més importants. “Si continua aquesta tendència de disminució de la natalitat, no descarto que algun dia s’hagi de tancar alguna escola”, assenyala, plantejant-ho com una possibilitat a llarg termini.
El Vicens Vives, la principal prioritat
Una de les qüestions que més preocupa el regidor és l’estat dels edificis escolars. L’Ajuntament assumeix el manteniment ordinari i les petites millores, mentre que les actuacions estructurals de major envergadura corresponen a la Generalitat.
Entre tots els equipaments, Mas Blanch assenyala clarament una prioritat: l’escola Vicens Vives.
“És el centre que té més urgència, al meu entendre. Tenim una teulada malmesa, amb goteres i filtracions d’aigua, i uns lavabos que són antics”, explica. El regidor considera que l’equipament necessita una actuació estructural important i assegura que, encara que correspongui a la Generalitat assumir-la, “si no ho fa la Generalitat, haurem d’actuar”.
La intenció és encarregar un estudi específic que permeti determinar l’estat de l’edifici i establir les actuacions necessàries, que posteriorment s’executarien per fases.
Paral·lelament, l’Ajuntament vol estudiar individualment les necessitats de tots els centres davant les altes temperatures. “Hem de mirar cada escola climàticament: què necessita, com estan els aïllaments, les finestres, les persianes o els vidres”, assenyala Mas Blanch. Primer es prioritzarien mesures passives, com arbrat, tendals i aïllaments, i posteriorment sistemes de ventilació o climatització.
Ensenyament i Serveis Socials, dues realitats que es troben
Dirigir alhora Ensenyament i Serveis Socials permet a Mas Blanch observar com determinades situacions familiars poden repercutir directament en els infants.
“No tenen les mateixes oportunitats les famílies que econòmicament no poden arribar a tot. Aquell nen potser no pot anar a extraescolars, no pot fer reforç o no pot anar a una excursió”, assenyala.
Les xifres permeten dimensionar l’activitat de l’àrea. Durant el 2025, els Serveis Socials de Roses van atendre 1.977 persones, 1.151 dones i 826 homes, i es van realitzar 2.817 entrevistes presencials i 1.052 atencions no presencials.
Mas Blanch remarca, però, que passar per Serveis Socials no equival necessàriament a rebre una prestació econòmica. “És que no és només diners. Pots necessitar ajuda econòmica, però també ajuda social, psicològica o d’un altre tipus”.
Pel que fa específicament als ajuts econòmics, durant el 2025 se’n van tramitar 147, dels quals es van beneficiar 280 persones —153 dones i 127 homes—, amb un import global concedit d’uns 70.000 euros.
“L’emergència és el dia a dia”
Quan se li pregunta quines són les principals necessitats que arriben actualment a Serveis Socials, Mas Blanch parla de dificultats vinculades a qüestions bàsiques de la vida quotidiana.
“L’emergència és el dia a dia”, resumeix. Són situacions relacionades amb dificultats puntuals per assumir subministraments com la llum, l’aigua o el gas, el pagament del lloguer o determinades necessitats sanitàries.
El regidor remarca, a més, que tenir feina no significa necessàriament quedar al marge d’aquestes dificultats. “Hi ha gent que té ingressos però no arriba al mínim. Pots treballar una setmana al mes o treballar per hores. Tens un ingrés, però no arribes”.
A aquesta atenció directa s’hi suma el suport al teixit associatiu. Durant el 2025, l’Ajuntament va destinar 192.000 euros en subvencions a deu entitats socials, entre les quals Creu Roja, Càritas, la Fundació Roses Contra el Càncer o Tramuntanets.
Infants, dones nouvingudes i aliments
Entre els diferents recursos socials, Mas Blanch destaca el servei socioeducatiu, que atén 19 infants d’entre 6 i 12 anys de 14 famílies, oferint-los acompanyament educatiu i activitats després de l’escola.
També posa en valor el projecte Anissa, adreçat a dones d’origen migrant i centrat en l’acollida, la formació, l’alfabetització i l’aprenentatge del català. “S’estaven esforçant per poder parlar català, per poder parlar amb la professora quan porten el nen a l’escola o quan van a la farmàcia”, relata després d’haver visitat personalment el projecte. Si el 2025 hi van participar 28 dones, enguany la xifra ha augmentat fins a 35 participants.
Una altra dada significativa correspon al Centre de Distribució d’Aliments (CDA). Durant el 2025 va atendre 377 famílies, que representaven 762 persones, mentre que l’Ajuntament hi va destinar 40.000 euros per a la compra directa d’aliments, a banda del cost del lloguer del local.
L’habitatge i la soledat no desitjada
L’accés a l’habitatge és un altre factor que incideix en la vulnerabilitat. “El preu del lloguer va pujant i això afecta la butxaca de la gent. Qui no té molts recursos té moltes dificultats per poder assumir un lloguer assequible al poble”, afirma Mas Blanch.
Un altre dels reptes és la soledat no desitjada de les persones grans. “Cada vegada n’hi ha més, perquè la gent viu més anys i hi ha persones que estan soles”, explica. Davant d’aquestes situacions existeixen recursos com l’atenció domiciliària, el lliurament de menjar preparat i la teleassistència, que permet fer un seguiment periòdic de les persones usuàries.
Un pla de manteniment de les escoles que perduri en el temps
Mirant cap al futur, Lluís Mas Blanch té clar quin llegat li agradaria deixar al capdavant d’Ensenyament: que el manteniment dels centres deixi de dependre d’actuacions puntuals i passi a estar planificat.
“M’agradaria deixar implantat un programa de manteniment de les escoles que es pugui dur a terme cada any”, afirma.
La idea és disposar d’un estudi que estableixi les necessitats de cadascun dels centres i, a partir d’aquí, definir una planificació periòdica de les actuacions. “Que l’estudi ens digui quines són les necessitats de cada escola i quin és el programa de manteniment que li correspon”.
Després d’un any al capdavant d’Ensenyament i Serveis Socials, Mas Blanch admet que ha descobert una administració molt més lenta del que imaginava. “La maquinària administrativa és molt, molt lenta”, afirma. Una realitat amb la qual ha hagut d’aprendre a conviure mentre intenta tirar endavant els projectes que considera necessaris per a les dues àrees que gestiona.
