Un informe del Servei Meteorològic de Catalunya analitza la darrera onada de calor a Catalunya, que ha durat 11 dies i destaca la seva persistència
Des del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) es dona per tancada l’onada de calor que ha afectat el país els darrers dies. “El tret més destacable d’aquesta ha estat la durada de la calor intensa, que ha estat persistent durant molts dies”, indica Aleix Serra, cap de Control de Qualitat de Dades. L’onada de calor es va donar oficialment per iniciada el passat dia 8 d’agost i per tancada aquest dilluns dia 18 d’agost, cosa que suma un total de 11 dies i posiciona aquesta onada de calor com una de les més intenses i persistents. Malgrat això, queda encara per darrere de les onades de l’agost de 2023 i l’agost de 2003.
Pel que fa a distribució, la calorada ha estat especialment intensa a les comarques del litoral i prelitoral, on algunes estacions han arribat a superar el llindar de calor intensa un total de 7 dies. Així mateix, 10 de les 121 estacions automàtiques de la XEMA amb més de 20 anys de dades han registrat la seva màxima absoluta, la major part situades prop de la costa. En canvi, a la Catalunya Central hi ha zones que no han assolit cap dia el seu llindar (hi ha fet molt calor, però no ha estat tan destacada). La temperatura més alta de l’episodi s’ha donat a la Ribera d’Ebre, amb 43, 8 ºC a Vinebre (el dia 11) i a Benissanet (el dia 16). Al respecte, Serra adverteix que “estem donant per normals, valors de temperatura que no ho són. Tenir 43 ºC a Catalunya era un fet totalment excepcional, però ara s’ha observat en 6 dels últims 7 estius”.
La temperatura nocturna també ha estat molt elevada, amb mínimes per sobre dels 25 ºC a sectors del litoral i zones elevades del prelitoral, i properes als 30 ºC a punts del cap de Creus la nit del 16 al 17 d’agost, amb vent del nord.
Fum dels incendis
El diumenge 17 de d’agost es presentava un dia extraordinàriament càlid, que podria considerar-se el pic de l’onada, sobretot a sectors costaners del sud de Catalunya (Camp de Tarragona, Costa Daurada i Terres de l’Ebre). Ara bé, el vent del nord-oest va implicar l’arribada massiva de fum dels incendis actius a l’oest de la península Ibèrica, que prèviament s’havia desplaçat cap al Cantàbric.
A banda d’una visibilitat reduïda, la terbolesa atmosfèrica va implicar una reducció de més d’un 30% de la irradiància solar a l’oest de Catalunya durant les hores centrals del dia, fet que probablement va frenar la pujada de temperatura. Així, les màximes van ser elevades, superiors als 40 ºC en alguns punts, però no tant com es preveia i sense nous rècord.
