Loquillo repassa 30 anys de carrera musical a la Ciutadella de Roses

Festivals Sons del Món

Loquillo durant el concert que va oferir a la Ciutadella de Roses

Amb el cartell d’entrades esgotades Loquillo va interpretar a la Ciutadella de Roses en el marc de Sons del Món temes del seu últim treball, ‘Viento del este’, i els seus èxits més reconeguts de la seva carrera, com La mataré, El ritmo del garaje o Cruzando el Paraíso, entre d’altres

Festivals Sons del Món
Loquillo durant el concert que va oferir a la Ciutadella de Roses

Loquillo va oferir a la Ciutadella de Roses, dins el Festival de Sons del Món l’únic concert que farà aquest estiu a Catalunya.
Dins la gira ‘Salut i Rock and Roll’, títol del disc enregistrat en directe i publicat l’any passat, el músic del barri de El Clot de Barcelona, va oferir a Roses, on va penjar el cartell d’entrades esgotades, un directe de rock gairebé sense respir, encadenant un tema darrera l’altre.
Va sortir a l’escenari lluint, tot i la calor, una jaqueta de cuir i amb ulleres de sol, que no se les va treure fins la tercera cançó, i durant la primera de les dues hores que va estar a sobre del escenari, va interpretar amb 2.200 ànimes assegudes en les seves cadires temes de Viento de l’este, l’últim dic d’estudi de José María Sanz-Loquillo, i que és tot un tribut coral al rock espanyol. Un àlbum que no és qualsevol en la carrera del cantant barceloní, ja que marca una de les seves èpoques, l’actual, com va passar amb El ritme del garatge, en els anys 80; La vida por delante, en els 90, i Balmoral, la primera dècada del nou segle.

Com dèiem, feia calor, però Loquillo va pujar encara més la temperatura i va aixecar al respectable de les seves cadires durant la segona part del concert, que va ser quan va interpretar temes que moltes de les persones, contemporànies amb el cantant, van recordar perfectament. Com si no hagués passat el temps…
Amb La mataré, Cadillac solitario o Cruzando el paraíso, es va embutxacar al públic, i més quan va baixar de l’escenari per barrejar-se amb les primeres files del públic.

És a dir, el cantant català va oferir trenta anys de vivències musicals amb una primera part recolzat en el seu últim treball, de cort més intimista però guitarres igual de rockeres, i una segona amb els seus èxits de tota la vida, que formen part fonamental de la història del rock estatal, i que va desencadenar el desenfrenament total.

Va ser un espectacle que va anar de menys a més i que Loquillo va rematar finalitzant amb Rompeolas, deixant la sensació entre el respectable d’haver assistit a un gran concert de rock.