Mes de paraules

En marxa les obres per recuperar i protegir els sistemes dunars a platges de l’Empordà

Sistemes dunars de les platges de l'Empordà
Sistemes dunars de les platges de l'Empordà

La recuperació i protecció d’aquest sistemes dunar és un dels projectes del Programa d’infraestructura verda que la Generalitat ha començat a executar el 2017 i compta amb un pressupost d’uns 600.000 euros

Sistemes dunars de les platges de l'Empordà
Sistemes dunars de les platges de l’Empordà / Arxiu

La Generalitat està executant els treballs de recuperació i protecció dels sistemes dunars a les platges de l’Empordà, concretament a Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador (Alt Empordà), i Torroella de Montgrí i Pals (Baix Empordà). Les obres, amb un pressupost de prop de 600.000 euros, que es financen amb fons FEDER, pretenen frenar els factors de degradació dels sistemes dunars, i indirectament de la seva flora i fauna associada; recuperar-ne la morfologia dunar; eliminar la flora invasora; i recuperar els hàbitats dunars reforçant la vegetació autòctona. Està previst que les obres acabin aquesta primavera.

Recuperació dels sistemes dunars

Per frenar els principals factors de degradació dels sistemes dunars s’està instal·lant un acordonament que dissuadeixi el pas de les persones i recuperi la morfologia pròpia dels fronts dunars mitjançant captadors. Aquests elements permeten retenir les sorres, generar i recuperar morfologies dunars i evitar fenòmens erosius, afavorint la resistència a les llevantades. Finalment es recuperaran els hàbitats dunars, d’alt interès comunitari, es reforçarà la vegetació autòctona, eliminant espècies de flora invasora, i s’instal·larà senyalització informativa.

A la costa empordanesa, l’impacte humà, com la urbanització, la sobrefreqüentació, o l’alteració de la dinàmica fluvial i marina, ha canviat històricament els fluxos de transport i sedimentació de la sorra i els moviments propis dels sistemes dunars, provocant fenòmens erosius que han conduit a la pèrdua de funcionalitat. Recuperar les morfologies dunars és una prioritat. Algunes espècies, com el corriol camanegre, que té en aquestes platges les principals poblacions reproductores del litoral gironí, es veuen afectades directament per aquesta degradació. A més, la flora invasora contribueix a incrementar les amenaces sobre les espècies pròpies dels sistemes dunars.

Europa 2020

Els projectes del Programa d’Infraestructura Verda de Catalunya s’emmarquen en l”Estratègia de la Unió Europea sobre la Biodiversitat fins a 2020: la nostra assegurança de vida i capital natural”. Un dels objectius d’aquesta estratègia és el de mantenir i millorar la infraestructura verda i restaurar ecosistemes degradats que garanteixi una millor connectivitat funcional entre ecosistemes, dins i fora dels espais Natura 2000.

La comunicació de la Comissió Europea ”Infraestructura verda: millora del capital natural d’Europa” reconeix que el manteniment de la biodiversitat és un factor clau i objectiu destacat de la infraestructura verda ja que es considera imprescindible per al funcionament i manteniment dels ecosistemes i per tant per a garantir la provisió de serveis a les persones.