Menys colles que anys anteriors a la XXVI Trobada Gegantera de la Festa Major de Roses

Quan es va fer el ball conjunt de les colles geganteres ja era pràcticament de nit

13 colles han estat les que han participat en la recuperació de la Trobada Gegantera de la Festa Major de Roses després de 2 anys de pandèmia

Durant els anys 2020 i 2021 no es va poder celebrar, per motius sobradament coneguts, la Trobada Gegantera de la Festa Major de Roses, que enguany ha arribat a la seva 26ª edició. Ahir, en el dia gran de la festa, es va poder recuperar aquesta tradició, tot i que el nombre colles va ser un xic inferior als anys anteriors a la pandèmia.

A banda de les estadístiques, cal destacar dos aspectes de la trobada gegantera d’enguany , el primer que la cercavila de gegants pels carrers de Roses es va allargar més del previst, ja que es va iniciar a les 6 de la tarda i va finalitzar amb el tradicional ball conjunt de tots els gegants quan faltaven 17 minuts per les 10 de la nit. El motius van ser diversos segons qui era el receptor de la pregunta del perquè s’havia fet tant llarga la cercavila. “Perquè els primers anaven massa lents i no avançaven”. “Perquè la policia feia parar als primers perquè hi havia molta separació amb la resta de gegants i les bandes de música”.
Menys mal que la nostra veïna del cinquè no hi ha va anar, perquè sinó també hagués rebut.

El segon punt al que cal fer referència va ser que la plantada final dels gegants, que normalment sempre es fa a la plaça Catalunya, enguany s’ha fet a la porta de mar de la Ciutadella. Canvi que no va agradar als representants de la Colla Gegantera de Roses, que van reivindicar poder tornar al lloc de sempre.

Sigui com sigui, ahir es poder veure i viure una tarda-vespre plena de cultura i tradició catalana, d’aquelles que fa gran una Festa Major com la de Roses, que va finalitzar, com dèiem a la porta de mar de la Ciutadella, on totes les colles van fer el seu respectiu ball, que en acabar en Manel Pereira va fer ballar la boulangere a tothom que va voler, per tot seguit fer entrega per part de l’alcalde de Roses, Joan Plana, i la presidenta de la Colla Gegantera de Roses, Laia Pau, d’un record a totes les colles participants per, finalment, amb el conjunt de totes les colles, donar per finalitzada aquesta XXVI Trobada Gegantera de la Festa Major de Roses.

Colles Geganteres que van participar a la XXVI Trobada Gegantera de la Festa Major de Roses

Caixa de Trons

La geganta és la Carmen, que representa una noia andalusa de finals del segle XIX, que, fugint de la misèria del camp va anar a Girona a treballar a la fàbrica Grober. La Carmen cada dia havia de travessar el pont de la Barca, on hi havia el Burot, encarregat de recaptar els tributs de pas. En Benet, el Burot, i la Carmen es van conèixer i es van acabar enamorant.

Arnau de Sant Celoni

El gegantó particular Arnau de 2’75m vingut de la vila de Sant Celoni al Vallès Oriental, representa a un músic de clàssic, graller del poble i porta una partitura amb el seu ball propi composat pel mateix Arnau. Va ser estrenat i presentat a la fira del món geganter el dia 10 d’abril d’aquest any 2022 i construït pel taller Ventura y Hosta de Navata

Vilafant

La colla dels Rajolers de Vilafant, volten arreu des de l’any  1995 i el seus gegants representen un matrimoni treballador d’una Bòbila del segle XIX. Vilafant és una zona amb terreny argilós, molt útil per fer rajols. El gegant, en Cebrià, és un rajoler amb els seus estris de feina, i la Carme és la seva muller, que li porta un csitell amb el dinar cada migdia. Els gegantons de Vilafant són la Draga i en Segal.

Llers

Llers és terra de Cireres i Cirerers, i l’any 2008 van decidir fer uns capgrossos que representessin cireres. Cada cirera duu el nom d’una de les varietats que s’hi cultiven. Així, van començar amb la SELRANA i en BURLAT, i després hi van afegir ESTARKIN…La SILVIA….La SUMIT i la BIGALISE. L’any 2018 van crear el gegant, de fabricació pròpia. L’Hortal representa una espècie de mussol, un Duc, que viu a prop de la Torre i la Font de l’Hortal de Llers.

Navata

Navata és un poble de creació i fabricació de gegants d’arreu, i fan que els seus gegants participin de la vida de la vila com si fossin una familia més, i ens expliquen la seva història de la següent manera: Sent en Nazari un vidu de bon veure, unes FESTES de PRIMAVERA va aparèixer una impetuosa morena tot ballant una cúmbia. Els ulls d’un i altre es van creuar i va començar una relació que arriba fins avui. En Nazari i la Selma han ballat i ballat i, de tant ballar van enunciar que ampliaven família. Així fou com a les 33enes FESTES de PRIMAVERA de Navata la Selma, que lluïa una panxa molt avançada i davant la sorpresa de tothom qui els va acompanyar a la cercavila, va trencar aigües. Va néixer l’Erembert, un gegantó inquiet i juganer, que ja balla amb els seus pares per carrers i places d’arreu del país.

Palau de Santa Eulàlia

La llegenda diu que a Palau de Santa Eulàlia hi havia una nimfa marina que protegia el poble i els seus vilatans, la Curcullera. L’any 2008, van decidir crear una representació d’aquesta nimfa protectora, i la fan ballar els seus vilatans arreu, i li dediquen cançons, en benefici de la seva protecció. L’acompanyen en Trepallet i en Kimarro.

Peralada

La colla gegantera de Peralada, molt activa amb molta música, ens porta avui a la geganta, Na Mercadera. Diu la Crònica de Ramon Muntaner que l’any 1285, en la croada contra la Corona d’Aragó, esdevingué la crema de Peralada. Na Mercadera, que era a l’hort a collir cols, va capturar un cavaller francès de l’exèrcit de Felip l’Ardit i el va entrar ella sola a la Vila. Allà, el va vendre per obtenir-ne el rescat. Amb aquesta dona tan valenta, entrem a plaça la Colla de Peralada!

Figueres

Avui Figueres ens porta un gegants de gala, i és que avui ens porten la representació del geni Salvador Dalí i la seva dona, la Gala. Aquests gegants van ser creats pels Amics del museu Dalí l’any 1999.

Gegants particulars de Figueres

Aquesta colla familiar va ser fundada al 2011 amb el propòsit de fer realitat la construcció d’uns gegants propis casolans i desfilar a tot arreu. El Gegant David representa un segador català i duu el nom d’un familiar que va morir de petit. La Geganta Margarida representa una pubilla en representació de la cultura catalana. Els llaços solidaris que porten és en homenatge a les persones amb Sindrome d’Asperger per la lluita de drets socials perquè encara que tinguin dificultats en relacionar-se també tenen sentiments.

L’Escala

L’Escala, vila marinera de l’altra banda del Golf, té per gegants una parella marinera tradicional. En Peret, representa un pescador, i la Maximeta, una remendadora de xaxes. Els seus noms són els dels sants patrons de la Vila I volten arreu des del 1989.

Aquest any 2022 van batejar 3 anxovetes, la Nitri, la Saladeta i la Llibertat, creades per escoles de la vila i infants de la colla gegantera.

Castelló d’Empúries

  • Capgrossos

Els Cap-grossos formen part de les comparses dels gegants des de fa molt temps.  Representen les classes populars i al poble de peu. Tradicionalment, cada parella de gegants es fa acompanyar per una colla de cap-grossos que ballen al seu voltant.

La Colla Gegantera de Castelló d’Empúries va estrenar l’any 1996 un parell de cap-grossos que representen dos personatges entranyables en la vila dels castellonins de la primera meitat de segle. El Violí, un personatge d’aspecte murri i malcarat, però en realitat irònic i amb un gran cor i en Pepitu Sabater, Home polifacètic i d’un gran interès per la vista pública. Actor de teatre, component d’una banda de jazz i, fins i tot, casamenter. Tan és així, que diuen que una bona part dels nostres pares han arranjat els matrimonis a la botiga d’en Pepitu Sabater. Els enamorats que tenien dificultats de comunicació deixaven les seves cartes a la botiga i, si no trobaves xicot o xicota, segur que ell t’aconsellava bé .

  • Gegants

El gegant, d’aspecte somut, pell socarrimada i llarg bigoti, Es diu PONÇ HUG, en memòria d’en Ponç I que va regnar en un període de pau i prosperitat per la nostra vila i Hug en memòria de la dinastia dels Hugs. I la Geganta, esposa de Ponç Hug de nom Adelaida, de cara esblanqueïda, llanguida, mig bleda i mig avergonyida, amb una dolcesa especial i una mirada fixa però absent, perduda. Té l’encant precís per ser una bona dona i mare de família i se li intueix la saviesa justa de totes les pubilles empordaneses.

Espolla

La colla de Grallers d’Espolla, creada l’any 2006, es composa de grallers i percusionistes d’edats molt variades, amb l’objectiu de donar a conèixer temes tradicionals catalans i sobretot de passar-ho molt bé i fer gaudir a la gent dels pobles per on passen.

Roses

Roses és el poble de l’Empordà on la transició entre el mar, la plana i la muntanya és més evident. És per això que volem imaginar que quan l’any 1908 Joan Maragall va escriure l’Empordà, es va imaginar una sirena a la mar a Roses, voltada d’onades, sortint per anar a trobar el pastor, que se n’havia enamorat, tot baixant de la muntanya. Per això, els nostres gegants, batejats el dia de Sant Jordi de 1996 són una Sirena, la Demètria, i un Pastor, en Quimet. Els seus noms rendeixen homenatge als benefactors que els van regalar a la Vila de Roses.

En Quimet i la Demètria no viatgen sols. La colla ha anat creixent amb els anys, amb els gegantons en Norfeu, en Calvet i la Caputxeta vermella, i els capgrossos que els acompanyen, en Tres pèls i en Popeye, de fabricació casolana per part de components de la colla.

Exit mobile version