Cinema a la Fresca

Migracions i pandèmies: el feminisme necessari

Migracions i pandèmies: el feminisme necessari
Olga Morente és la Secretària de la Dona d'ERC Roses

Així com la Democràcia s’ha de consolidar dia a dia, i la lluita per mantenir-la i millorar-la ha de ser constant, també la lluita per la igualtat entre dones i homes requereix un compromís i una militància constant.

En les últimes dècades, i sobretot en els últims anys, hem avançat molt en la lluita per la plena igualtat efectiva, tan cert com que encara queda molt camí al davant i que la militància feminista i el compromís de les administracions és essencial per tal de poder avançar en tots aquells àmbits on encara persisteix una desigualtat crònica i especialment dura, però també per evitar retrocedir en certs aspectes.

D’exemples d’àmbits en els quals queda encara moltíssima feina per fer en podem trobar molts, però un dels que avui voldria destacar és la situació doble discriminació que pateixen les dones migrades al nostre país. No són pocs els casos en què als prejudicis masclistes s’hi sumen els perjudicis culturals, i la conseqüència és que la societat acaba normalitzant alarmantment les situacions de discriminació quan les pateix aquest col·lectiu. Situacions com ara l’aïllament social o la precarietat laboral semblen preocupar molt menys a molta gent si qui les pateix és una dona migrada. Revertir aquesta tendència, tractar aquestes injustícies amb la gravetat que es mereixen i, sobretot, ajudar a les dones migrades a empoderar-se, reivindicar-se davant la societat i donar força a la seva veu hauria de ser una de les prioritats del moviment feminista. En aquest sentit, em fa especial il·lusió i sento un especial orgull sabent que justament aquesta és una de les principals línies de treball de la recentment creada regidoria d’Igualtat del nostre Ajuntament. Aquesta línia de treball de l’Ajuntament de Roses hauria de ser un bon exemple per a moltes altres administracions.

També trobem exemples, com deia, d’àmbits en els quals no només hi ha feia per fer, sinó que fins i tot hi ha un risc real de retrocedir. L’exemple més recent ha estat la pandèmia, que ha suposat en molts aspectes un empitjorament de les condicions de vida de moltes dones. Hem vist dones confiades amb els seus agressors o obligades a passar-hi moltes més hores i amb molt menys contacte social, cosa que va provocar que amb el confinament augmentessin les agressions de totes les formes: Físiques, psicològiques i sexuals,. Fins i tot s’ha detectat un increment d’aquestes agressions amb el desconfinament, per la percepció de pèrdua del control que tenien els agressors envers les seves víctimes després d’haver estat mesos amb una capacitat absoluta de controlar amb qui parlaven, amb qui es veien o senzillament que feien durant les vint-i-quatre del dia.

Una altra conseqüència de la pandèmia ha estat la necessitat de moltes famílies de reestructurar la seva organització familiar o laboral per tal d’adaptar-se a la nova realitat. El teletreball ha entrat a moltes cases, els mesos sense escola o els confinaments puntuals han suposat un problema per a la conciliació, i les cures a persones grans han augmentat. També en aquests casos han estat majoritàriament les dones les que han fet més sacrificis personals o professionals per adaptar-se a aquesta nova realitat.

Aquest 8 de març, com cada dia de l’any, convé reivindicar aquestes dues realitats: queda molt camí per recórrer i res del que hem guanyat fins ara estarà assegurat si nosaltres mateixes no ho defensem. La força que ens permetrà defensar i enfortir la igualtat es diu feminisme, i només la seva persistència serà el motor que ens farà avançar i garantir una societat més justa.

Olga Morente
Secretària de la Dona ERC Roses