La modificació del Pla rector d’ús i gestió de les Medes augmentarà la protecció del medi i impulsarà l’activitat d’immersió

Pla rector d'ús i gestió de les Medes

Panoràmica de les Illes Medes

El nou sistema, menys rígid, respon a la demanda d’immersions existent, una reclamació històrica del sector

Pla rector d'ús i gestió de les Medes
Panoràmica de les Illes Medes

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha tret a informació pública el Projecte de decret de modificació del Pla rector d’ús i gestió (PRUG) de la Reserva natural de l’àrea protegida de les illes Medes, per augmentar la protecció del medi i donar major flexibilitat a l’activitat d’immersió. El document regula els usos i activitats que es desenvolupen a la reserva.

Després de vuit anys d’aplicació, s’ha considerat necessari establir un sistema de gestió adaptativa que permeti limitar amb diferent intensitat cada zona d’immersió, segons la sensibilitat de les comunitats biològiques marines que s’hi troben, i facilitar la gestió de les activitats d’immersió a les empreses que hi operen, donant una millor resposta a la demanda.

Màxims d’immersions anuals i simultànies

Per al control de l’impacte que origina l’activitat de busseig en els ecosistemes marins, quedarà establert un màxim anual d’immersions i un màxim d’operacions simultànies per a cada zona d’immersió, eliminant els rígids màxims diaris que estableix l’actual PRUG per a cada zona i per al global de la reserva. D’aquesta manera quedarà controlat igualment l’impacte acumulatiu, conseqüència del nombre d’immersions anuals, alhora que es podran satisfer els dies de major demanda.

Un nou sistema de gestió ajustarà i revisarà periòdicament els màxims d’immersió i, de forma específica, cada zona, en funció de l’impacte que provoqui l’activitat en les comunitats biològiques marines. Es farà en base a una comparativa amb una zona de control, el Medellot, on no es realitzen immersions.

Implicació de tots els agents

Aquesta nova regulació obligarà a fer un seguiment acurat de l’estat de conservació de l’ecosistema marí allà on es practiquen les ajctivitats de busseig i a la revisió anual dels màxims d’immersió. Es farà en funció de l’evolució de l’ecosistema, incrementant les immersions als punts on l’evolució del indicadors biològics dels darrers quatre anys hagi estat positiva, mantenint-les on els indicadors es mantinguin estables i reduint-les on mostrin una tendència negativa.

El sistema aposta per la sensibilització, la implicació activa i la coresponsabilitat dels agents del  territori, de les empreses i dels submarinistes en la cura del medi. Estableix la obligació que, abans de cada immersió, un guia faci una explicació, anomenada ecobriefing, amb recomanacions sobre el comportament subaquàtic respectuós i la fragilitat de les comunitats biològiques que s’observen. Posteriorment, com a mínim un guia submarí ha d’acompanyar els bussejadors per assegurar una adequada protecció de l’espai.

Millora de la gestió

Finalment el document introdueix una sèrie de canvis que no comporten cap risc d’impacte sobre el medi i permeten millorar la gestió de l’activitat. En destaquen l’adequació a la normativa de la immersió per als menors d’edat dins de la reserva; la possibilitat de poder realitzar les sol·licituds de llicència d’immersió de manera telemàtica; el fet que una mateixa embarcació pugui transportar clients de més d’una empresa; o l’amarrament simultani d’un màxim de dues embarcacions a les boies. També habilita els passatgers dels vaixells de transport de viatgers i de particulars a banyar-se accedint des de les embarcacions, amb una sèrie de condicions que caldrà complir com a banyistes per evitar l’impacte sobre els fons marí. Es permetran immersions d’apnea.

El Projecte de decret estarà a informació pública durant 15 dies hàbils. S’ha treballat conjuntament amb els principals actors del territori i els centres d’immersió acreditats per operar a la reserva. Dóna resposta a les seves demandes i, alhora, millora la protecció i conservació de l’espai. El Departament de Territori i Sostenibilitat el considera un bon exemple de la filosofia amb la qual afronta la protecció del patrimoni natural, vist com un actiu de desenvolupament local, i que, alhora, requereix de la protecció del recurs.