Mor el Guàrdia Civil més estimat de Roses, José Luis García

José Luís García, en primer terme, cantant havaneres en la Festa del Pescadors de Roses al juny passat

José Luís García, en primer terme, cantant havaneres en la Festa del Pescadors de Roses al juny passat
José Luís García, en primer terme, cantant havaneres en la Festa del Pescadors de Roses al juny passat

El Guàrdia Civil més carismàtic i més estimat pels rosincs, José Luis García, ens va deixar ahir, als 68 anys, víctima d’una afecció pulmonar.
El veterà Guàrdia Civil era un home que estimava Roses i estava molt vinculat a la vida cultural de la Vila. Va ser un dels impulsors del grup d’havaneres Els Pescadors de Roses, amb el qual participava activament oferint actuacions allà on el requerien.
El sepeli per la seva ànima s’ha portat a terme avui a les 12 del migdia a l’església de Santa Maria de Roses.
El mateix alcalde de Roses, Carles Pàramo, que es va assabentar ahir del traspàs de José Luís García quan hi era a Madrid en el Congrès dels Diputats, ha volgut homenatjar al seu amic, i al Guàrdia Civil més estimat de Roses, amb el següent escrit:

El Guàrdia Civil que cantava havaneres

Foto Carles PàramoEstic a Madrid i m’acaben d’anunciar la mort d’un bon amic. En José Luis, el sergent de Guardia Civil “de tota la vida”, avui Sotstinent.

Li agradaven les Havaneres i quan amb els seus companys cantaven “El meu Avi”, en arribar el visca Catalunya! i visca el Català!, com aquell qui no vol, apujava la veu. Era un crit personal ell s’estimava la gent de Catalunya.

Era un home animós, sempre em va demostrar gran estima.

En els quatre anys de “desert polític” sempre que em veia, sempre, m’animava a superar l’entrebanc, no pas polític, clar, personal. Ell ho entenia així.

Fa uns anys, com a alcalde de Roses, em varen imposar la medalla del mèrit  militar, a Barcelona.  A la cerimònia em va acompanyar, amb tres altres bons amics, tots tres militars d’alta graduació. Ell hi va lluir amb el seu uniforme i tots vàrem recordar el meu pare, també militar.

Quan arriba la mort poc hi podem fer. Els éssers estimats se’n van i ens quedem amb el seu record, per les bondats rebudes, per les bones estones compartides i per les mostres d’afecte i generositat  també rebudes.

El millor tribut a ells és repartir el que ens han donat, augmentat, a tots els que ens envolten, família, amics, companys i a tothom.

Al cel sigui.

Carles Pàramo i Ponsetí

Alcalde de Roses

20 de desembre de 2012